«Les societats no viuen de la nostàlgia d’un temps que ja no tornarà perquè el món d’ahir, l’anterior a les crisis, cada vegada està més allunyat del món de demà.»
Marina Garcés –Fragment del pregó de la festes de la Mercè 2017
Santa Coloma és una ciutat singular, però com tantes d’altres. Cada ciutat s’ha configurat amb una personalitat pròpia producte de la seva història i de les condicions i fluxos socials, econòmics i culturals que l’han travessat.
Però les ciutats, i Santa Coloma no és cap excepció, també es configuren en uns espais més amplis que els seus límits geogràfics. Els entorns configuren l’especificitat que s’adquireix. La realitat empírica, i també la imatge de la ciutat, són producte de les dinàmiques internes i externes que la condicionen i li donen una funcionalitat en el territori global. Els habitants som, també, allò que projectem als de fora o allò que des de fora se’ns atribueix.
Avui, la urbanització accelerada a tot el planeta és un fet irreversible, i no sembla que es pugui esperar un altre escenari mundial que un planeta on la majoria dela població habitarà urbs que configuraran grans metròpolis. I nosaltres som aquí, i projectar la ciutat en la que voldríem viure significa tenir present aquestes tendències.
Altrament, l’àmbit local, la proximitat municipal, és la primera trinxera de la resolució dels problemes ciutadans. La primera reivindicació sempre arriba als ajuntaments. Aquesta necessitat de donar respostes des del municipi i la proximitat no sempre és possible, topa amb freqüència amb les reduïdes competències de les administracions locals i les disponibilitats pressupostàries.
En ocasions resulta difícil pensar com les grans tendències globals són les que ens configuren els marcs de la nostra vida quotidiana. Però és del tot necessari, ja que moltes de les problemàtiques són producte de dinàmiques globals i per tant precisen de solucions a una dimensió major que la localitat (transport, habitatge, educació, acció social, ordenació del territori…)
Pensar en les regions més amplies és de tot necessari. I si així ho fem també constatarem que moltes problemàtiques es reprodueixen de manera similar a altres barris i ciutats de la nostra metròpoli, que algunes dinàmiques són comparables amb altres grans urbs metropolitanes del món. Que la solució concreta que haurà de ser produïda i gestionada des de la proximitat precisa d’una visió estratègica i global, que no podem produir innovacions i novetats només amb la mentalitat localista.
I per això i perquè s’albiren grans canvis, caldrà produir nou pensament, participatiu i innovador, amb capacitat per encarar els reptes d’una ciutat que és molt més que la suma dels individus que la conformen. Som una comunitat, que en els temps d’incertesa que vivim, precisa recrear idearis que la situen en igualtat i equitat amb l’entorn de la gran Barcelona.
Novembre 2018
J. Miquel Lacasta