Resum segona sessió Diàlegs a la Riba del Besòs, realitzada el 26 de febrer de 2020.
Intervenció 1: Pepa González, Defensora de la Ciutadania.
El teixit social de Santa Coloma és ric perquè és heterogeni i divers, ple de força i empenta, però hem d’esforçar-nos per a què arribin a algunes persones nouvingudes els drets no reconeguts que es tradueixen en desigualtats a Santa Coloma.
Santa Coloma marxa a velocitats diverses, per tant els agents socials del territori han d’estar atents i atentes, per posar la mirada on més es necessita. Però es parla d’una atenció activa, disposada i capaç de generar canvis que ajudin a dignificar la vida de les persones.
Entre les grans problemàtiques de desigualtat al municipi, Pepa González destaca l’habitatge, l’atenció de les persones nouvingudes i també una certa desconnexió o desconeixement de la xarxa de recursos municipals (serveis i entitats de la ciutat). Segueix havent persones que no surten del barri, que no coneixen de vegades ni tan sols on està situat l’Ajuntament.
Es planteja l’avantatge que suposa l’arribada del metro a Santa Coloma, amb una rellevant connexió entre barris i amb la ciutat de Barcelona, però també la pèrdua del costum de caminar, tot sabent que l’extensió del territori és petita. En definitiva, el metro té la contrapartida de què molta gent ja no camina pels barris i això no contribueix a conèixer el territori en termes generals.
Per acabar, la ponent acaba remarcant els racons humans de Santa Coloma, no només els espais públics. El seu teixit associatiu pot crear sinèrgies entre barris, fonamental per construir una ciutat més justa i més digna, i també més igualitària. La ciutat humanament accessible, no resulta tan senzilla de construir, però és la més necessària.
Intervenció 2: Roque Pascual, President de la Fundació Tallers
Roque Pascual comença la seva intervenció convidant a tota la població de Santa Coloma a visitar la Fundació, entitat de la qual està molt orgullós.
La ciutat sempre ha tingut una identitat, però no associada al seu paisatge urbanístic. Santa Coloma era un poble de vinyes, després va ser un territori per estiuejar. Els anys 50, 60 i 70 van ser moments rellevants d’arribada de nova població provinent de la resta d’Espanya i, a partir dels anys 90, de tot el món.
Santa Coloma és una ciutat de gent lluitadora, tot el que s’ha aconseguit ha estat amb esforç i sacrifici. La major part de les persones immigrants de la ciutat no ho han tingut fàcil. Es podria dir que la identitat de Santa Coloma ha estat centrada en l’esperit de lluita de la seva ciutadania.
En els darrers anys, la ciutat ha passat a ser una ciutat multicultural amb una alta densitat poblacional. En els darrers 20 anys, s’ha produït una transformació molt important arrel, en gran part, a factors com l’arribada de la línia 9 i la construcció de les biblioteques (situades prop de les estacions del metro).
En definitiva, la ciutat ha passat de ser definida per la lluita a ser definida per la multiculturalitat. Amb allò no vol dir que no hi hagi persones lluitadores, però en tot cas ho son menys, o en menor quantitat, en part perquè no es poden comparar les necessitats de fa 30 anys amb les d’avui en dia. Són molt diferents.
Què aporten els barris a aquesta identitat? Santa Coloma té 17 barris, alguns molt petits. Avui en dia no es fa vida de barri com es feia en una altra època. Les persones es relacionen més amb els familiars de l’escola dels seus fills que amb els seus veïns i veïnes. Abans les associacions de veïns eren molt més visibles, organitzaven moltes activitats i molt diverses.
El convidat comenta que potser tots hem canviat una mica, que avui som més introvertits. Per exemple, de 33 comparses que hi havia en el passat a Carnestoltes, només queda una d’un barri (Can Calvet). Ara participen més altres tipus d’entitats, com les AMPAS, però les associacions de veïns han deixat d’estar representades.
El mestissatge del barri de Fondo no és el mateix que el de Can Franquesa. Cada barri té la seva identitat pròpia i aporta el seu gra de sorra a la ciutat. En general, Santa Coloma és una ciutat multicultural i de referència en quant a convivència.
Intervenció 3: Albert Noguera, President del CEP
L’orografia del territori afecta relativament al dinamisme del territori. Al barri Llatí, els carrers amb major pendent tenen menys botigues. A Can Franquesa i Oliveres afecta, però potser més perquè es troben a la perifèria. A Serra d’en Mena, en canvi, no existeix aquesta realitat. En aquest darrer cas hi ha molt moviment i molta població, és una zona dinàmica. El barri dels Safarejos, en canvi, és un desert, comercialment i en termes de dinamisme en general. Hi ha molt poca vida. En definitiva, la variable més rellevant és la centralitat.
La història sí té molt a veure amb la identitat dels barris, alguns d’ells s’han fet a cops de lluita. Els col·lectius Revolta i l’Òmnium fan cada dissabte una visita guiada per explicar la història de la lluita del barri de Fondo, i ara ho començaran també al barri del Raval. Però hi ha una forta identitat no només a nivell de barri sinó a escala de ciutat.
A nivell d’identitat, però, hi ha un altre factor important. La gent que ha nascut al municipi no vol marxar i té un sentiment de molt arrelament, fins i tot a nivell de barri (si són de Singuerlín, no volen marxar de Singuerlín). Fins i tot, això és reprodueix amb les noves migracions, que tampoc volen marxar de Santa Coloma. Molts xinesos diuen que són de Fondo (no de Santa Coloma).
Els barris han entrat en cert estancament? Depèn, alguns sí i altres no. El barri de Fondo no pot créixer més, hi ha molta densitat i s’ha d’esponjar, però és un dels barris més dinàmics. Altres barris decreixeran, per exemple Can Franquesa, un barri envellit, que està fet en un espai orogràfic que no tocava, segurament perdrà població. A Oliveres la situació és bastant similar en aquest sentit. En canvi, hi hauran altres barris que tindran noves oportunitats, com per exemple Safarejos, que està a prop de les noves centralitats metropolitanes (de La Sagrera, de metros). El Raval també ha de tenir una nova oportunitat amb el Pla Urban i una execució dubtosa en el Pla Fluvial, que va deixar la meitat del barri per fer.
Un factor de dinamisme dels barris és el comerç de barri, i avui en dia ha caigut molt per la competència del comerç online i els grans magatzems. Un segon factor és el teixit associatiu, que avui també ha generat una davallada, a causa del major individualisme. L’urbanisme és un altre factor. S’han de crear espais urbans amables, on la gent se senti bé. El convidat opina que no es pot deixar Parc Central tan inacabat. I un altre factor és el parc d’habitatge, i el del Fondo és molt deficient. Per últim, com a factor de centralitat molt important als barris, estan les biblioteques de Santa Coloma, un element de cohesió i identitat.
Intervenció 4: Marc Andreu, Periodista i historiador, autor de Les ciutats invisibles. Viatge a la Catalunya Metropolitana.
El Marc Andreu comença afirmant que l’aportació dels barris, concretament els barris perifèrics, a la cultura metropolitana, és importantíssima. Ho ha sigut en el passat i ho serà en el futur. El concepte de “barri” no té més d’un segle d’història. Abans hi havia pobles i viles. Però aquests barris són imprescindibles per a la construcció de ciutat en diferents sentits: de ciutat democràtica, en un context de dictadura; de consciència social en un món urbà industrialitzat i per tant amb un factor de classe social important; i en sentit comunitari.
Els barris han construït ciutat democràtica a partir de la lluita per millorar les condicions urbanes i bàsiques d’habitabilitat. Aquestes lluites aconsegueixen, en l’etapa democràtica, anar disminuint desigualtats i dotar els barris d’unes condicions dignes i uns espais urbans habitables. Tot allò ha donat també una identitat no només als barris sinó als municipis.
Però la crisi econòmica del 2008 fa esclatar tot un statu quo associat a la bombolla immobiliària, que havia anat canviant el sentit comunitari i d’identitat dels barris; provoca un retrocés i una dècada perduda, i torna a fer esclatar desigualtats socials i fractures urbanes que semblaven superades.
En aquest context, els barris tornen a ser importants, perquè el teixit associatiu i la xarxa comunitària contribueixen a paliar necessitats bàsiques i evitar els esclats socials que es poden donar en altres contextos, com les banlieues franceses. Els barris, a més, generen cultura metropolitana.
Segons un article recent del Ricard Gomà i el Sergi Porter a la revista Crític, s’ha retrocedit dues dècades pel que fa als índex d’igualtat metropolitana després de la crisi. Els índex de desigualtat se situen avui al nivell de l’any 1995, amb un 11% d’atur de mitjana metropolitana i uns nivells de pobresa infantil que superen el 25% de mitjana a la zona metropolitana.
Aquestes dades mostren que Santa Coloma és una de les àrees més pobres de la zona metropolitana, en un context de vulnerabilitat social. De fet, de 39 barris metropolitans catalogats com d’alta vulnerabilitat social, 23 se situen al Besòs. Però les dades enganyen, de vegades, perquè segons l’escala dels barris, les desigualtats són molt més accentuades. I com que la ciutat real és la metròpoli, s’ha d’intentar fer l’esforç d’observar els barris més que les mitjanes de ciutat.
L’escala de barri permet forjar la identitat metropolitana ja que la idiosincràsia dels barris genera cultura metropolitana. Per exemple, les lligues de futbol base constitueixen una de les formes de coneixement compartit entre barris més importants, perquè fan que els equips i les seves famílies es moguin de barri en barri a nivell metropolità.
La música és un altre exemple de socialització i de creació de cultura metropolitana. Es pot parlar del trap de la Rosalía o de la rumba dels Estopa, també ha passat amb el rap, el rock o el punk.
El tercer exemple és la cultura popular, els gegants, els diables, els castellers… aquestes pràctiques generen fluxos de moviments entre barris, reconeixements, visibilització i espais de relació.
I, per últim, el Marc Andreu posa l’accent en la literatura com a fons de creació de cultura metropolitana des dels barris i anomena alguns exemples de llibres referents del Paco Candel: Ser obrero no es ninguna ganga, Donde la ciudad cambia su nombre, Els altres catalans, etc. O els Paseos con mi madre de Javier Pérez Andújar. També recomana un llibre recent: Listas, guapas, limpias de l’Anna Pacheco, periodista, que segons el ponent retrata molt bé la cultura de barri i de classe a data d’avui.
Tots aquests exemples de cultura forgen sentiment de barri, de ciutat i de metròpoli de manera molt diferent a com ho feia fa 40 anys, però de forma clara.
Recull idees del treball en grups:
Taula 1:
Es destaquen molts espais de trobada, de comerç de proximitat i d’ajuda a la ciutat.
Entre les icones negatives s’han posat: les fronteres urbanes (discussió de si la icona es refereix a fronteres naturals o fronteres imposades, com és el cas del Parc del Molinet), el parc d’habitatges homogenis (Cases del Ramón Berenguer i els pisos de les Oliveres), l’especulació (els edificis Cúbics i el Portal de la Vila) i barris poc connectats Cementiri i Can Franquesa).
Taula 2:
De la zona Nord es destaquen els arbres.
Les zones de les Oliveres, Can Franquesa i una part de Can Calvet destaquen pels habitatges homogeneitzats derivats de l’especulació
El parc de la Bastida es defineix com una victòria popular apropiada per l’Ajuntament, al igual que es va fer amb la remodelació del Passeig de la Salzereda.
L’enfonsament del comerç dels barris a Santa Coloma és total, amb excepció del Fondo i el centre. Però a Singuerlín, per exemple, s’estan tancant molts locals comercials. La gent de Singuerlín, quan va a comprar al centre, diu “anem a Santa Coloma”.
La zona fluvial del riu, finalment recuperada, és un luxe i suposa el 10% del terme municipal urbanitzat.
Com a zones deprimides, amb un fort atur i afectats especialment pels desnonaments, es destaquen les zones del Fondo, Santa Rosa, El Llatí i el Raval.
Els habitatges degradats se situen a les zones del Fondo Alt i una part de Santa Rosa, i també una zona de Singuerlín (carrers Sants, Menéndez i Pelayo, Montseny…, una zona d’autoconstrucció, totalment degradada però novament habitada per la nova immigració).
Taula 3:
Singuerlín: com elements positius destaquen la qualitat de vida i els serveis públics (biblioteca, esport, mercat, metro). És cert que s’ha anat perdent comerç però també es creu que hi ha una potencialitat al voltant del mercat de Singuerlín. Com a element més negatiu, es remarca que, tot i què des de fa uns anys s’intenta obrir el Campus d’Alimentació de Torribera a la ciutat, els joves que van a formar-se i que provenen d’altres municipis (unes 3.500 persones cada dia) no coneixen els indrets més enllà d’aquesta instal·lació. Es proposa aprofitar aquest potencial per estimular els serveis d’oci i comerç del municipi.
Zona Rambla: com a positiu es destaca l’eix central de comerç, l’espai públic vertebrador i connector amb altres barris i la concentració d’activitats lúdiques. També es fa referència a un possible excés de concentració de bars i terrasses, però en general es destaca com element de convivència de la ciutat.
Zona Riu: s’esmenten en positiu factors com els espais verds, els espais d’oci, el transport de fàcil accés i la mobilitat a peu.
Fondo Alt: es coincideix en destacar la degradació de l’habitatge.
Santa Rosa: es qüestiona la intervenció urbanística del carrer Pirineus, on va haver una actuació urbanística i on la mediació comunitària relacionada amb el tema va esta completament absent.
Raval: barri deprimit i de substitució de ciutadania, que viu en condicions cada vegada més precàries. En aquest barri hi ha pisos sense aigua, sense llum. La proposta és recuperar espais públics i d’habitatge dignes al barri.
Safarejos: dubte d’on se situa (està a Sant Adrià? Es connecta amb Badalona?) està al mig, sense definir-se territorialment.
Taula 4:
Fondo: es destaca la necessitat de neteja, la densitat del barri, la pobresa energètica i la degradació urbana. En termes positius, es destaquen les diferents cultures i la seva aportació a la ciutat.
El Llatí: barri tranquil on es viu bé. No es destaquen elements negatius.
Singuerlín: Can Zam i el Parc d’Europa contribueixen a la millor convivència de la ciutadania i resulten molt agradables per al passeig.
Riu Nord: falta manteniment i neteja.
Centre: les voreres són molt estretes i de difícil accés per caminar, no es tenen en compte les necessitat de qui utilitza aquests espais, especialment les dones.
Can Franquesa: es considera un barri de difícil accés i amb tendència a la despoblació, i es proposa millorar el transport.
En termes generals, es destaca per part d’una persona la contaminació del Centre, Riu Nord i Riu Sud deguda al cinturó.
Taula 5:
Fondo: falta de neteja i de cura del barri en general, però es destaca com a element positiu la riquesa cultural i la varietat del comerç local. Es considera un barri especialment afectat per la pobresa.
El Raval: problemàtica dels desnonaments com a conseqüència de l’especulació però també es valora molt l’ajuda mútua que ha generat aquesta problemàtica.
Singuerlín: zona ben comunicada i atractiva per viure.
Centre: està menys poblat però resulta atractiu per viure per les bones comunicacions.
Taula 6:
Singuerlín: es destaquen actes de racisme relacionats amb una mesquita situada al barri.
Safarejos: es destaca positivament l’emprenedoria a través de la Fundació InterGramanet. Com a element negatiu s’esmenta l’infrahabitatge.
Centre: es posa èmfasi en l’especulació que s’està generant però també, en sentit positiu, les iniciatives populars que s’estan creant en aquesta zona.
El Marc Andreu acaba amb unes reflexions finals derivades dels treballs en grup:
Hi ha llums i ombres a la Santa Coloma d’avui, i el coneixement a peu de carrer és l’única manera d’afinar en l’anàlisi.
En primer lloc es destaquen les desigualtats entre barris. Més enllà de les estadístiques i els estudis academics, existeixen als barris uns contrastos reals. I és important destacar que en els mateixos barris hi ha realitats diferents.
En segon lloc, la problemàtica de l’habitatge, que ha estat molt esmentada als grups de treball. Aquest element és cabdal per entendre les desigualtats d’avui i és un dels factors que genera més preocupació social.
Però no tot és negatiu. A partir d’aquesta realitat hi ha tot un camp on focalitzar-se i recuperar la ciutat, en uns barris que han forjat la seva pròpia identitat en la lluita social.