Habitatge, territori i sostenibilitat

Resum de la sessió del 5 d’abril 2022
Habitatge, territori i sostenibilitat

El passat 5 d’abril, al Centre contemporani de Can Sisteré, a Santa Coloma de Gramenet, vam iniciar el cicle de col·loquis dels Diàlegs per aquest 2022.
Des d’una mirada estratègica vam reflexionar sobre els problemes de l’habitatge , el paper de l’habitatge públic, els reptes i dificultats de les administracions públiques per fer polítiques d’habitatge, el cooperativisme com a model alternatiu i com a possible solució a l’accés a l’habitatge, especialment entre les persones més vulnerables i també vam tractar l’aspecte legislatiu dins l’àmbit del Lloguer.
En aquesta sessió ens van acompanyar el Xavier Mauri, director d’Habitat3, una de les gestores d’habitatge social i inclusió social més important de Catalunya, el Toni Suárez, regidor d’habitatge de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, el José Téllez, tècnic de premsa de la cooperativa Sostre Cívic i la Carme Arcarazo, portaveu del Sindicat de Llogaters.
Des de la perspectiva de les associacions, el Xavier Mauri va iniciar la seva intervenció parlant de la necessitat d’aconseguir que el dret a l’habitatge sigui un dret efectiu i no només un dret declaratiu. De fet la primera llei que té com a títol Llei de l’habitatge data de l’any 2007, una data relativament propera. Va destacar que en general tant a Catalunya com Espanya, la política de l’habitatge, si la comparem amb d’altres països, és una política poc desenvolupada. “ La inversió pública a Catalunya en termes d’habitatge és del 0.1% del PIB, quan a gran part d’Europa aquest percentatge és 6 vegades més”. Per tant l’efectivitat del dret a l’habitatge l’hauríem de plantejar a un mig i llarg termini i com a política de país perquè no és fàcil arribar a les xifres europees en un curt termini.
“Ens preocupa molt la situació social”, aquest també va ser un dels punts principals de la seva intervenció, perquè ja amb la crisi financera del 2008 moltes famílies van quedar excloses d’aquest dret i es preveu que en un futur més persones estiguin en aquest risc d’exclusió. (pandèmia, guerra Ucrania, augment de preus de l’energia i matèries primeres)
Finalment i respecte a l’habitatge públic va destacar que històricament les administracions es plantegen aquest tipus d’habitatge des de la perspectiva del foment de l’economia i no des d’una visió global com a dret fonamental.

En segon lloc va intervenir el regidor d’habitatge de Santa Coloma de Gramenet, el Toni Suárez. Un dels aspectes que volíem tractar dins del col·loqui és com, des de les administracions, es plantegen el reptes a nivell d’habitatge, sobretot en una ciutat com Santa Coloma amb una problemàtica d’habitatge molt marcada, i similar a altres ciutats veïnes: densitat de població molt elevada, capacitat de desenvolupament urbanístic pràcticament nul.la, teixit poblacional marcat per les crisis econòmiques i parc molt antic i amb moltes deficiències. Tal i com comentava el Toni Suárez “ estem davant d’uns reptes complexos, que requereixen una resposta complexa, no ho podem obviar a l’hora de plantejar solucions. Des del pla estratègic d’habitatge de Santa Coloma es plantegen vuit reptes que abasten tota la problemàtica de la ciutat, d’entre elles destaquen sobretot l’ampliació del parc públic d’habitatge social, l’atenció a l’envelliment de la població i l’afavoriment de l’emancipació juvenil. També molt important i un eixos principals que Santa Coloma apunta com a solució a la falta d’espai, és la Rehabilitació. Santa Coloma, ciutat pionera en el model de gestió de la rehabilitació ha estat un dels primers ajuntaments en signar el conveni amb el Consorci Metropolità de l’habitatge per poder exportar aquest model a altres ciutats. Davant el model de rehabilitació el regidor va voler destacar dues idees principals i per a ell molt importants: en primer lloc la millora que aquesta rehabilitació representa per a les famílies en termes de transició energètica, benestar i confort, i per altra banda la idea de rehabilitar no només el parc antic d’habitatge sinó també la recuperació i rehabilitació d’espais o equipaments que inicialment no estaven destinat per a habitatge.

Com a alternativa al model compra-lloguer vam parlar del cooperativisme, des de Sostre Cívid el Jose Téllez ens va explicar com funciona aquest model, un model que ja és una realitat a altres parts d’Europa o a Uruguai per exemple on ja suposa el 10% del parc d’habitatge i és una alternativa real per a les classes populars. El Jose va recalcar sobretot la diferència del model de cooperativisme en cessió d’ús versus el model de cooperativisme tradicional, ja que en aquest primer cas es preserva la propietat col·lectiva i s’evita que aquests habitatges puguin acabar formant part del mercat especulatiu. “Ens agrada dir que no només és un model sostenible , sinó també un model transformador de la societat”. En Aquest sentit va insistir en que tot el procés està basat en l’economia solidària i que acaba creant nous models de convivència (espais comuns, espais oberts als barris, associació de serveis)

Com a repte principal d’aquest tipus de model d’habitatge, el Jose va posar en relleu el fet de l’aportació econòmica inicial, i amb el qual moltes famílies queden fora d’aquest sistema. En aquest sentit va insistir en la necessitat de col·laboració pública o comunitària, ja sigui mitjançant la cessió de sol o mitjançant subvencions.
Per últim i davant una problemàtica concreta, que era la situació posterior a la crisi del 2008 amb unes lleis abusives sobre els lloguers, amb uns preus abusius, amb unes pujades de rentes inassolibles en molts casos, la Carme Arcaraz ens va exposar com va néixer el sindicat de llogaters i el sentit que tenia en aquell moment, que era principalment organitzar el col·lectiu de llogaters i permetre la negociació conjunta per poder canviar aquesta situació.
“La població llogatera destina més del 40% dels seus ingressos per pagar l’habitatge”
Des de les hores i gràcies al moviment sindicalista s’han aconseguit millores a nivell legislatiu, increment del contracte de lloguer de 3 a 5 anys, regulació de preus del lloguer i sobretot i principalment dotar al sistema de lloguer d’una seguretat que abans no tenia.
Per acabar la seva intervenció la Carme va insistir en la necessitat d’actuació des de l’administració pública. “ Els poders públics han de fomentar l’habitatge assequible i social no només ells mateixos creant-lo sinó vetllant per la funció social del mercat privat”, destacant la importància de vetllar perquè l’ús de l’habitatge sigui el que correspon i no un altre, perquè a tota obra nova o renovació es garanteixi un 30% d’habitatge social, perquè des dels municipis es fomentin les bosses de lloguer municipal.

D’aquesta sessió, que sens dubte se’ns va quedar curta per tractar algun altra tema com l’infrahabitatge, comentat per alguns dels participants del públic, o com els problemes d’accés a l’habitatge entre el jovent, sí que ens emportem tres conceptes claus, que es van repetir d’una manera o una altra en totes les intervencions dels convidats i que des d’una visió estratègica caldria remarcar:
Creativitat, “que com a tota activitat humana és una de les fonts de resolució de problemes” (Xavier Mauri). Creativitat a l’hora de buscar solucions a la problemàtica de falta de sol com podria ser la reutilització d’equipaments. Creativitat per fomentar noves alternatives al model compra-venta-lloguer com podria ser el cooperativisme.
Xarxa, necessitat clau d’aliança entre els diferents actors: Administracions, Associacions, Cooperatives, sindicats. Està clar que no és viable que un únic operador sigui el responsable de resoldre diferents problemàtiques, problemàtiques que són similars en diferents municipis, ens calen sinèrgies, ús de polítiques comuns, organització col·lectiva, sumar per aconseguir millores.
Legislació: normes que protegeixin el dret de l’habitatge de manera efectiva i una societat implicada que vetlli perquè aquestes lleis s’acompleixin.

Podeu recuperar la sessions al canal Youtube

Resum de la sessió

Diàleg complert

Preludi de Jairo Rios

ALGUNES DADES D’HABITATGE A SANTA COLOMA