L’envelliment és un bon senyal. Hi ha més persones grans, les persones vivim més anys. Santa Coloma com la majoria de les zones urbanes del nostre entorn envelleix. L’envelliment de la població és un canvi estructural de les societats dels països desenvolupats. L’increment de l’esperança de vida respon a canvis positius per la població. Millor atenció a la salut i condicions de vida més saludables. Els canvis socials han induït canvis en la natalitat, les famílies tenen menys fills i més tard, s’ha incrementat la longevitat de les persones i tot això ens aboquen a societats de més edat.
L’envelliment, no es pot considerar només com un problema, és una dinàmica demogràfica que incideix en totes les generacions. Avui considerem joves a les persones menors de 35 anys i les persones quan arriben al moment de la jubilació als 65 o 70 anys són persones encara amb capacitat físiques i mentals en molts dels casos per continuar una vida activa socialment a diferencia dels que passava amb generacions anteriors.
Certament la longevitat representa un increment de necessitats d’atenció social, l’edat ens porta en moltes ocasions a situacions de major dependència, problemes de salut,,, que s’allarguen en el temps. Però encara i així no totes les persones envelleixin de la mateixa manera. Les condicions socials i econòmiques condicionen també la manera de viure la vellesa.
Es fa necessari contemplar l’envelliment de la població no com una noticia dolenta, sinó tot el contrari, com un avenç de la ciència, un triomf històric, perquè no tot l’envelliment té a veure amb despesa, cures i dependència.
La nova vellesa empeny canvis en les estructures familiars que tradicionalment han garantit les cures a les persones. Uns canvis familiars que configuren el paper no només de les persones grans sinó de totes les generacions. Son necessaris canvis importants en el pensament de les persones i en les polítiques socials per atendre convenientment a les noves necessitats d’una societat més madura.
A Santa Coloma s’ha d’abordar amb urgència l’increment de serveis per la gent gran. No estem davant d’un fet puntual sinó estructural. Caldrà definir polítiques per donar solucions a problemes residencials i de cures que es veuran incrementades, però també contemplar com aprofitar socialment les potencialitats d’unes persones més expertes que poden continuant fent un gran servei a la societat.
Ara que es parla d’envelliment actiu, caldrà considerar les polítiques cap a la gent gran com actors socials actius, més enllà de propostes lúdiques i d’esplai. L’envelliment actiu no ha de ser una proposta d’esplai per vells sinó la cerca de formes d’integració en la vida social amb altres paràmetres Reconèixer la potencialitat de la gent gran, reconèixer les aportacions que fan a la societat i dotar-los de les eines necessàries perquè puguin ésser aquest pilar actiu, evitant entrar en la discriminació