El passat dimarts 28 d’octubre vam celebrar el Diàleg ‘Pla de Barris, una mirada global a la intervenció urbana’ al Museu Torre Balldovina. Un acte, presentat i moderat per Marina Casas, amb l’objectiu de parlar del Pla de barris i viles aprovat recentment pel govern de Catalunya per aplicar la Llei 11/2022 per millorar els barris des del punt de vista urbà, ambiental i social.
Per tractar aquesta temàtica, la sessió va comptar amb Oriol Nel·lo, geògraf especialitzat en estudis urbans i ordenació del territori i professor de la UAB i Sergio Porcel, doctor en sociologia i investigador de l’Institut Metròpoli. També amb els regidors d’urbanisme i territori del Baix Besòs José Antonio Gras (Sant Adrià del Besòs) i Toni Suárez (Santa Coloma de Gramenet).
Què hem après de la llei de barris de 2004? Amb Oriol Nel·lo
La Generalitat de Catalunya va aprovar la primera Llei de barris el 2004 amb el mateix objectiu que es planteja en aquesta ocasió: respondre a la necessitat de fer front a la segregació residencial i els seus efectes.
«Les ciutats, igual que la nostra societat, són desiguals», explica el geògraf Oriol Nel·lo. Això es plasma en les dinàmiques de segregació, principalment en on viure: un fet que està lligat als ingressos i el preu del sol. Així, com diu Nel·lo, «la població s’acaba aplegant al territori de forma desigual segons els seus interessos i la seva capacitat econòmica».
Per això, la Llei de barris busca intervenir en millorar les condicions de vida de la població en els punts més afectats per aquestes dinàmiques de segregació. Avui dia, aquesta problemàtica no es queda als barris, és de caràcter metropolità.
Santa Coloma, per exemple, es troba en un eix clar d’intervenció al voltant del Besòs. Però les ciutats del Besòs tenen uns pressupostos molt diferents: mentre Barcelona compta amb un pressupost de 4.000 milions, una ciutat veïna com Sant Adrià del Besòs disposa de poc més de 50 milions per la mateixa tasca, perpetuant les dificultats.
Per l’Oriol, «la Llei de barris ha de ser una eina de caràcter supramunicipal per actuar des de la Generalitat en barris al voltant de tot el territori amb un pressupost comú». Des del moment en què la primera Llei de Barris de Maragall va quedar suspesa per la crisi econòmica, aquesta eina no ha existit a Catalunya.
Preguntat sobre què hem après d’aquella primera Llei, Nel·lo té clar que per la rehabilitació d’aquests barris s’ha d’actuar:
- Dotant-la de recursos extraordinaris
- Amb la col·laboració completa entre els diferents nivells de govern
- Pensant en la transversalitat de les accions
- Fent participar els veïns d’aquests barris
- Donant seguiment als efectes de les transformacions i avaluant-los per corregir-los si és necessari
Com donar seguiment i continuïtat a aquestes iniciatives? Amb Sergio Porcel
El sociòleg i investigador de l’Institut Metròpoli Sergio Porcel va dedicar la seva intervenció en plantejar els que per ell són els tres elements més rellevants per donar seguiment i continuïtat a programes com la Llei de Barris.
El primer de tots és la correcta delimitació dels objectius del programa. «S’han d’evitar objectius grandiloqüents, per mitigar amb èxit processos concrets del declivi urbà», explicava Porcel. Hem de ser conscients de la capacitat real de transformació que poden tenir aquestes polítiques per a després avaluar correctament els seus resultats.
En segon lloc, és clau proporcionar dades i indicadors per buscar aquests avenços. Porcel va voler destacar la feina que ja fa l’Institut Metròpoli dotant als barris de tota la província d’uns 200 indicadors que actualitzen cada dos anys en aquest sentit. «També és necessari la realització d’enquestes prèvies i posteriors a l’acció entre els veïns per la correcta avaluació», deia Porcel.
El tercer i últim element clau és «entendre la complexitat del fenomen de la vulnerabilitat urbana i els seus efectes». A l’hora de plantejar la continuïtat o no dels programes, no ens podem basar en indicadors numèrics puntuals. «La vulnerabilitat és persistent i els barris necessiten una acció continuada, com un malalt crònic que necessita un tractament persistent», va concloure el sociòleg.
Aprofitaràn les ciutats la nova oportunitat que ofereix la Llei de barris? Amb José Antonio Gras i Toni Suárez
La sessió també va comptar amb el regidor d’alcaldia de Territori de Sant Adrià del Besòs, José Antonio Gras i el tinent d’alcaldia d’Urbanisme i Habitatge de Santa Coloma de Gramenet, Toni Suárez. Ambdós van explicar de quina forma els seus governs volen aprofitar els fons que la iniciativa posa en mans de les ciutats.
En el cas de Sant Adrià, tot i que no han presentat projectes per la convocatòria inicial de la Llei de barris, Gras va explicar que volen utilitzar-la per invertir en equipaments públics, dins de l’estratègia de la ciutat, en les quals no poden intervenir amb el pressupost ordinari.
“Històricament, les dinàmiques al voltant del Besòs han estat les típiques de centre i perifèria entre Barcelona i la resta”, explica Gras. Per això, l’acció s’ha de coordinar a escala supramunicipal per tenir una visió compartida i enfocada al llarg termini.
L’ajuntament colomenc sí que s’ha presentat a la primera convocatòria d’aquest projecte. Amb els fons inicials del Pla de Barris, «a Santa Coloma s’actuarà a barris del sector sud de la ciutat com Fondo, Santa Rosa o el Raval», explicava el regidor Toni Suárez.
“L’estratègia és mitigar el procés històric de deteriorament d’aquests barris amb la rehabilitació i conservació d’habitatges, la millora dels equipaments comunitaris, la dinamització del comerç local o la millora del verd urbà”, va concloure Suárez.
Si vols veure el debat complet en vídeo, pots fer-ho al nostre canal de YouTube: