Diàlegs a la Riba del Besòs ha iniciat el cicle de trobades de 2026 ‘Propostes per a la ciutat metropolitana’. Un cicle que es planteja com un espai de reflexió estratègica i elaboració de propostes sobre el futur urbà, social i democràtic de la ciutat en el context del Baix Besòs.
L’objectiu final és generar un document de conclusions i propostes estratègiques a finals del 2026, fruit del debat entre persones expertes, moviments veïnals, teixit associatiu i la ciutadania durant tres sessions diferents durant l’any.
Aquesta és una iniciativa de Diàlegs amb la col·laboració del grup d’investigació LabCiudades de la Universitat Oberta de Catalunya i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona.
La sessió inaugural del cicle es va celebrar el passat dissabte 17 de gener a Can Sisteré amb la sessió ‘Renovació Urbana, Sociocultural i Participació’, que va comptar amb l’arquitecta Mirela Fiori i la sociòloga Mariela Iglesias del grup LabCiudades de la UOC; Camilo Ramos, dirigent veïnal de la Coordinadora del Baix Besòs; i Salvador Milà, advocat i conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat entre el 2003 i el 2006.
Les conseqüències per l’eix Besòs de formar part d’una metròpoli, amb Salvador Milà
Per Salvador Milà, les deficiències que pateixen els barris de l’eix Besòs posen en evidència les mancances de les grans àrees metropolitanes. “El Baix Besòs pateix les conseqüències de formar part d’una metròpoli sense tenir els recursos per superar aquestes circumstàncies”, explicava Milà.
No existeixen eines de reequilibri per aquest espai davant un eix de centralitat tan potent com és la ciutat de Barcelona, el que provoca la marginalització d’aquestes zones. Així i tot, com destaca Milà, l’àrea metropolitana de Barcelona té les seves fortaleses: una mida encara manejable (al voltant dels tres milions de persones) i uns moviments veïnals que històricament han creat centralitats als barris, augmentant els seus potencials.
En canvi, la seva principal feblesa és “comptar amb uns ajuntaments sense una visió metropolitana, pel temor que més governança metropolitana els faci perdre capacitats pròpies”. Per acabar la seva intervenció, Salvador Milà també va voler apuntar al perill de la gentrificació de Barcelona. “La població de la perifèria de la ciutat pot ser expulsada si no es pot permetre el cost de la vida i ser reemplaçada per expats amb recursos per fer-ho”, conclou.
¿És necessari un govern metropolità? amb Camilo Ramos
Camilo Ramos, dirigent veïnal de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs, creu en la necessitat de la creació d’un govern metropolità per Barcelona. “És veritat que existeix una concepció més o menys estratègica de l’àrea metropolitana de Barcelona que s’ha concretat en alguns documents”, explica Camilo, però “no existeix una governança de l’àrea Besòs, existeixen projectes que són únicament acords entre municipis i governs”.
Ramos va reclamar també que els moviments veïnals siguin escoltats a l’hora de prendre decisions al voltant de l’espai Besòs. “Creiem en la democràcia representativa, els governs han de prendre la decisió final, però els veïns tenim el dret de ser escoltats i formar part del debat”, conclou.
Finalment, Camilo Ramos va assenyalar que el sistema de governança municipal és antic pels temps actuals. El sistema “fa que els municipis més enllà de Barcelona no tinguin la capacitat econòmica i tècnica per cobrir les necessitats dels seus habitants”. Un problema especialment greu en els temps actuals on la democràcia pateix un atac on es qüestionen tots consensos socials que han existit durant dècades.
Connectar les necessitats dels barris amb l’escala metropolitana, amb Mariela Iglesias
L’arquitecta i professora de la UOC Mariela Iglesias va incidir en la dificultat de trobar solucions a reptes metropolitans amb eines de caràcter local (a nivell tècnic i d’aliances). Com explicava Iglesias, aquest desajust no és únic de l’espai Besòs, és una problemàtica urbana global.
Tot i l’escala, encara maniobrable, de l’àrea metropolitana de Barcelona, la falta d’un govern municipal “provoca que no existeixi una permeabilitat de dalt a sota perquè els governs escoltin les idees dels moviments veïnals”. La solució que proposa Iglesias és “la creació d’aliances integrals entre els moviments socials per obrir forats en el sistema que els permetin ser escoltats”.
Per Mariela, les polítiques urbanes avui dia no poden ser locals, han de ser integrals i han d’articular actors a tots els nivells per tenir una incidència real. “Els moviments socials que s’articulin així tindran la incidència necessària per establir un diàleg amb els governs locals”, conclou l’arquitecta.
El cicle de trobades continuarà durant el 2026 amb les següents sessions:
- TROBADA 1: Eix de renovació urbana, dissabte 21 de febrer
- Objectiu: Definir estratègies per a un urbanisme cuidador que integri la resiliència climàtica i la rehabilitació integral com a motors de dignitat als barris.
- TROBADA 2: Eix de renovació sociocultural, dissabte 16 de maig
- Objectiu: Potenciar l’autoestima col·lectiva i la cohesió social mitjançant la cultura comunitària, la memòria de les lluites veïnals i el feminisme transversal.
- TROBADA 3: Eix de renovació democràtica i governança, dissabte 19 de setembre
- Objectiu: Establir un nou pacte de governança que transformi la participació en poder de decisió real, fomentant l’autogestió i l’apoderament veïnal.