El passat dimecres 25 de març, el Museu Torre Balldovina va acollir la presentació del segon quadern de la col·lecció QuadernsSCG: Fets, llocs i persones de Santa Coloma de Gramenet a càrrec de Lola Carrión, titulat La conflictivitat laboral de Santa Coloma de Gramenet entre 1968 i 1978.
Una presentació on la mateixa Lola Carrión va contextualitzar els aspectes més rellevants del llibre i que va comptar amb la introducció de Ferran Saro, membre del consell editorial dels QuadernsSCG, i la cloenda de Bárbara Ferrer, tinenta d’alcaldessa de Drets Socials de Santa Coloma.
Un buit historiogràfic necessari d’omplir
Ferran Saro va obrir la presentació destacant que el llibre respon a una necessitat clara: Santa Coloma ha estat sempre una ciutat obrera i combativa, però les seves lluites són encara avui dia desconegudes per la seva pròpia ciutadania.
Una paradoxa que ha acabat deixant en l’ombra la seva lluita obrera, sovint liderada per dones. «El llibre fa un gran treball recollint la història de lluita colomenca, des del moment en què Santa Coloma era un petit poble, fins a la ciutat en què es converteix als anys 70″, explicava Saro. Carrión coneix de primera mà aquesta història, ja que ha format part d’ella des que va començar a treballar a la ciutat amb catorze anys.
La lluita obrera a Santa Coloma, una lluita molt feminitzada
Lola Carrión va tornar a reivindicar que l’origen del llibre neix de la premissa que «allò que no es recull acaba en l’oblit». I aquest era el cas de la lluita obrera a Santa Coloma durant el tardofranquisme.
L’autora va repassar l’evolució del teixit industrial de la ciutat, i va destacar que Santa Coloma comptava amb empreses de dimensions majors del que habitualment es creu, a banda d’un gran nombre de petites i mitjanes empreses del sector tèxtil, de la pell o del metall.
Carrión va destacar també la importància de les eleccions sindicals de 1975, que van permetre al moviment d’esquerres penetrar el Sindicat Vertical i connectar amb el conjunt dels treballadors de les fàbriques. La lluita laboral, va remarcar, «no era un fenomen aïllat, formava part de la resistència antifranquista i s’entrellaçava amb el moviment veïnal i associatiu de la ciutat».
Un element central de la seva intervenció, i en general del llibre, va ser el paper de les dones en aquesta lluita. La indústria colomenca, altament feminitzada, va ser bressol d’una consciència de classe que va alimentar al moviment feminista a la ciutat ja als anys 70. Són exemples les vagues organitzades per dones o la creació de la Secretaria de la Dona al sindicat CCOO de Santa Coloma.
La crisi del petroli del 1976 va buidar de mica en mica Santa Coloma d’empreses. I moltes dones van haver de refugiar-se en l’economia submergida o deixant de treballar en la indústria, «desfent una xarxa de consciència i lluita que havia costat molt de construir», explicava Carrión.
Lola Carrión també va apuntar que el retard en l’estudi de la lluita obrera a Santa Coloma tenia molt a veure amb el fet que fos una lluita molt feminitzada -patint una doble invisibilització- i que el potent moviment veïnal de la ciutat va eclipsar durant dècades la memòria del moviment obrer.
El compromís de l’Ajuntament
La tinenta d’alcaldessa de Drets Humans, Bárbara Ferrer, va tancar l’acte reconeixent que quan es parla de les lluites de Santa Coloma gairebé sempre es pensa en les lluites veïnals, oblidant els moviments obrers i sindicals que també van transformar la ciutat.
Ferrer va reivindicar la complexitat del complex històric en el qual es van produir, el tardofranquisme i la transició a la democràcia, i va expressar el compromís de l’Ajuntament de posar en valor aquesta memòria encara massa oblidada.