El passat dissabte 1 de juny Diàlegs a la Riba del Besòs va organitzar la jornada ‘Aigua del Besòs, la gestió de l’espai fluvial del Besòs’ a la Casa de Les Aigües de Montcada i Reixac. Una sessió completa en la qual vam rebre una visita guiada a la Casa de Les Aigües a càrrec del director del Museu de Montcada, Adrián Soler.
Tot seguit de la projecció del documental veïnal ‘El Rec Comptal: la lluita veïnal pel bé comú’ i les dues intervencions del nostre debat: Begoña Bellette, membre de l’equip tècnic del Consorci del Besòs, que ens va explicar la tasca del Consorci; i Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia per la Universitat de Barcelona, que ens va parlar de l’estat actual del riu Besòs.
Una localització amb història: La Casa de les Aigües de Montcada
La Casa de les Aigües de Montcada va ser el lloc on es va produir tota la jornada. Bé Cultural d’Interès Local, la Casa és una antiga estació d’extracció i bombeig d’aigües de l’aqüífer del Besòs que va funcionar del 1878 al 1987 per abastir d’aigua potable la ciutat de Barcelona.
En l’actualitat, és una de les seus del Museu de Montcada. Així que vam aprofitar l’oportunitat per fer una visita guiada acompanyats del director, Adrián Soler. Una passejada pels diferents edificis d’aquesta obra modernista, on vam poder veure els tres pous d’extracció d’aigua, l’antiga sala de calderes o la casa del Maquinista.
Algunes fotos de la visita:
Justament va ser la casa del Maquinista on es va celebrar la resta de la jornada. A la seva sala d’actes va començar la sessió amb la projecció del ‘El Rec Comptal: la lluita veïnal pel bé comú’. Un documental produït per La Perifèrica, Òmnium Cultural i l’AV Can Sant Joan que mostra el procés de recuperació d’aquest canal, patrimoni natural i cultural del Besòs.
El Consorci del Besòs i l’Agenda Besòs 2016, amb Begoña Bellette
Begoña Bellette, responsable de Medi Ambient de l’àrea de serveis tècnics del Consorci del Besòs, va fer la primera intervenció de la sessió per explicar la tasca del Consorci i, més concretament, donar-nos detalls de l’origen, els objectius i el pla d’acció de l’Agenda Besòs 2016.
Els municipis del Baix Besòs van crear l’Agenda Besòs amb objectius com la creació d’una identitat compartida al voltant del riu, reduir les condicions de vulnerabilitat dels seus barris, millorar la qualitat ambiental i la infraestructura verda del riu i millorar l’accessibilitat i connectivitat dels barris.
La Begoña va enumerar algunes de les accions en les quals el Consorci ha treballat en aquests vuit anys d’Agenda. Per exemple, l’estudi de l’aprofitament d’usos d’aigua regenerada del Besòs, el suport al projecte de renaturalització del Rec Comptal o la creació del Pla de Gestió Integral del Parc Fluvial del Besòs.
En la situació de crisi climàtica, la Begoña també va voler recordar la situació de vulnerabilitat del Besòs, que pot minvar encara més el cabal d’aigua natural del riu – ja és en un 80% depenent de l’aigua de les depuradores- i reduir l’aigua circulant en molts trams.
Podeu tornar a veure la intervenció de Begoña Bellette i la seva presentació aquí:
L’estat actual del riu Besòs, amb Narcís Prat
El catedràtic d’Ecologia Narcís Prat va tancar la sessió a la Casa de les Aigües parlant-nos de l’estat actual del riu Besòs i trencant alguns dels estereotips sobre la millora de l’ecosistema del Besòs.
“El riu està en un estat que es pot catalogar entre dolent i molt dolent”, explicava Prat. Això es deu al fet que l’aigua del Besòs té alts nivells d’amoni pel fet que és pràcticamentdel tot aigua de depuradora i que prové de la conca del riu Ter.
Òbviament, l’estat del riu és millor que el de les últimes dècades, però per parlar d’una renaturalització real, pel catedràtic és necessari canviar completament el plantejament actual. “L’objectiu hauria de ser fer del riu un ecosistema, no un canal bonic on anar a passejar”, conclou.
Per fer això, s’haurien de retirar les canyes i els murs de ciment, que fan de barrera del riu amb la ciutat, evitant que el riu sigui més ample amb meandres. Les riuades que històricament han afectat les zones properes al Besòs van portar a la canalització del riu. Però si es vol fer una renaturalització real del riu, són un enorme impediment.
El fet que es vegin animals al riu, tampoc vol dir que es trobi en bon estat. “En molts casos, parlem de espècies invasores”, explica Narcís Prat. “Si el Besòs tingués un cabal natural, el riu s’assecaria naturalment cada estiu”, fet que ajudaria l’eliminació d’aquestes espècies. Per Prat, la clau per la naturalització del Besòs és fer del riu un organisme viu.
Podeu tornar a veure la seva intervenció aquí: