Antonio Cerrillo -periodista colomenc, antic redactor de la revista Grama i Premi Nacional de Periodisme Ambiental- ens va acompanyar el passat dimarts 3 de juny durant el Diàleg ‘Emergència climàtica. Cada minut compta!’ al Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.
Una sessió en forma de col·loqui, presentat i moderat per Lola Carrión, per tractar les causes i els efectes del canvi climàtic: socioambientals, econòmics i per la salut. També per parlar de les polítiques mediambientals actuals i quins han de ser els grans objectius a implementar per fer front a aquest desafiament global.
A més, va servir com a presentació de l’últim llibre de Cerrillo ‘El mapa de la crisis ambiental en España, conflictos en la transición ecológica y sus soluciones’. Un llibre amb 20 articles de 16 autors diferents on es descriuen els grans conflictes ambientals que defineixen la transició ecològica a Espanya, les seves característiques i les propostes per solucionar-los.
Preludi artístic a càrrec Miquel Àngel Para
La sessió ‘Emergència climàtica’ es va iniciar amb un vídeo preludi artístic amb Miquel Àngel Para sobre la connexió entre l’art i la natura. “No concebo un individu que sigui sensible amb l’art i no sigui sensible amb la natura”, explica Para.
Pots veure el preludi aquí:
Què és exactament la transició ecològica?
“La transició ecològica afegeix conceptes contínuament. Originàriament, estava lligada al canvi de model de generació d’energia. També en un canvi del model de transport.” Ara, explica Cerrillo, el contingut és més profund.
Es pensa en solucions que vagin més enllà que englobin altres aspectes de la vida quotidiana, com el canvi del model productiu de la indústria alimentària.
Són possibles les polítiques ecològiques sense la destrucció del treball?
Per Cerrillo, “històricament les empreses han contraposat de manera interessada les polítiques ambientals amb el manteniment del treball. La indústria considera aquestes polítiques com un nou cost a assumir, sense tenir en compte els aspectes positius dels avenços”.
Durant el col·loqui posava com a exemple de com ha calat aquest missatge en el cas de les armilles grogues a França. L’increment del preu del dièsel per part del govern, per reduir els incentius de l’energia bruta, va acabar en protestes al carrer per part de grups en defensa dels treballadors.
És possible l’urbanisme amb visió ambiental?
Preguntat per la possibilitat que l’urbanisme incorpori una visió ambiental, Cerrillo va respondre que “a Barcelona ja hem vist projectes amb l’objectiu de reincorporar la natura a la ciutat durant l’última dècada: amb més eixos verds i més espais dissenyats per les persones en comptes de pels cotxes”.
Li sembla preocupant com l’ajuntament actual ha decidit renegar d’aquestes polítiques. No és que tan sols no les faci seves, és que estigmatitza aquestes polítiques per haver estat desenvolupades pel govern de Colau.
Com podem il·lusionar la ciutadania perquè participi en la transició ecològica sense que la vegi com un sacrifici?
És evident que la transició ecològica requereix renúncies per part de la ciutadania. Per aconseguir la motivació de la ciutadania, Cerrillo advoca per “tractar la lluita des dels beneficis i no com una renúncia”.
Durant la pandèmia de la COVID, la població va entendre perfectament com un sacrifici global va contribuir en un benefici final encara major. En el cas de l’emergència climàtica, “s’han de deixar clars els incentius de les polítiques climàtiques”.
Les enquestes diuen que la ciutadania està a favor d’aquestes polítiques, però continuen existint els obstacles. “La ciutadania necessita lideratge i pedagogia política per projectar aquestes necessitats”, explica Cerrillo. És necessari fer entendre que les solucions venen lligades a aspectes positius. Menys cotxes i menys contaminació equivalen a millor salut de les persones i menys costos sanitaris pel país, per exemple.
Es pot dir que les polítiques de reciclatge municipals han fracassat?
L’objectiu europeu per l’any 2020 era tenir una taxa de recuperació dels residus del 50% a tota Europa. A Espanya, el 2020 es va arribar al 35% de recuperació. En municipis grans, els números són encara pitjors. A Santa Coloma de Gramenet, només es va assolir el 25%.
“Aquests objectius continuaran augmentant: l’any 2025, l’objectiu és del 55%”, explicava Cerrillo. La mala gestió de les polítiques de reciclatge i l’existència d’abocadors il·legals són els principals reptes. Per Cerrillo, “la majoria dels ajuntaments no estan gestionant com toca els residus per fer la recuperació correcta”.
Els municipis menys poblats, i els que utilitzen el sistema de recollida porta a porta, són els que tenen les millors xifres de reciclatge i recuperació de residus. Zones molt poblades com l’Àrea Metropolitana de Barcelona són, per contra, les que menys reciclen.
Compleix Espanya amb les directrius mediambientals europees?
Espanya té un llistat de litigis mediambientals oberts amb la Unió Europea. L’ampliació de l’aeroport del Prat és un exemple: compta amb un expedient obert des de l’última expansió per incomplir les compensacions ambientals des de fa vint anys. També tenim el cas dels pous il·legals de Doñana. O la contaminació per nitrats de la ramaderia de porcs arreu de Catalunya.
“Les crítiques o els incompliments des d’Europa són la nostra millor protecció”, destaca Cerrillo. Espanya és un país que tracta molt seriosament les institucions europees i quan arriben directrius des d’Europa és més possible que s’intenti posar solució.
Què són les ‘paraules cadàver’?
Per tancar el col·loqui, Cerrillo va explicar el concepte de les ‘paraules cadàver’ en l’àmbit mediambiental. “Paraules com sostenible, sostenibilitat, eco-tasa… són paraules que ja sonen més a publicitat, a greenwashing, que a realitats”, deia Cerrillo. Aquestes són les paraules que Cerrillo descriu com a cadàver, perquè han perdut el significat.
Per donar sentit a la lluita climàtica, s’ha d’aconseguir resignificar el llenguatge perquè sigui el més transparent possible i no s’utilitzi de forma interessada.
Podeu tornar a veure el col·loqui complet al nostre canal de YouTube: