Emergència climàtica

Emergència climàtica Un cop més, la variabilitat meteorològica ens pot fer oblidar l’emergència climàtica. És el que passa si només ens fixem en les dades de la méteo d’un territori i un període de temps concret. Les notícies parlen de la fi de la sequera, i hem oblidat que des de l’any 2000, Catalunya n’ha patit tres períodes: 2005-2009, 2015-2017 i 2020-2025. Aquest últim d’extrema sequera. Ja veurem quan i com serà la propera. Els períodes de sequera estival són una característica dels països mediterranis, com també les pluges torrencials “sobtades” i altres episodis climatològics extrems, però ara hi ha novetats com els medicans o huracans mediterranis. Es podrien considerar fenòmens naturals, però la freqüència i intensitat amb que augmenten de manera accelerada no concorden amb la cronologia dels canvis del nostre planeta, que abasten entre milions i centenars de milions d’anys. Què està passant? Està passant que les temperatures de mars i oceans augmenten, que els hiverns són cada cop més curts i temperats i els estius més llargs i calorosos, que les glaceres, neus “eternes” i casquets polars minven… i tot de manera accelerada en paral·lel a l’ús de combustibles fòssils i, en general, a la producció accelerada d’energia. El clima de la Terra és conseqüència del balanç entre la radiació solar incident, l’absorbida per l’atmosfera i la hidrosfera, i la reflectida pel conjunt del planeta. En una situació d’equilibri, les temperatures només oscil·len segons les estacions de l’any, però tot apunta que l’equilibri s’ha trencat: el desglaç dels casquets polars i glaceres disminueix l’energia reflectida i la creixent desertització n’augmenta l’absorbida. Això és el que està passant a moltes de les nostres ciutats, deserts d’asfalt i formigó inhabitables als estius si no es planteja un urbanisme més verd i racional. És cert que el context internacional no acompanya, i que el negacionisme trumpista i el rearmament militar fruit de la por a la guerra han eclipsat l’agenda verda, però la ciutadania ha de tenir clar quin és l’enemic principal i actuar en conseqüència: un sistema que fractura el dret internacional i menysté els valors humans i comunitaris.   Xavier Domènech Pujol Diàlegs a la riba del Besòs