Aprendre, reflexionar, pensar en el context de la pandèmia
La pandèmia que ens assola ha esdevingut un gran repte social i d’atenció sanitària.
Aquesta crisi ens ha mostrat les febleses dels nostres sistemes d’atenció social, sanitari, educatiu… Però aquest virus, que ens ha obligat a modificar comportament socials i tenir més present certes pautes col·lectives, representa també una oportunitat per aprendre, per analitzar quins són els punts més febles del nostre model de vida. La pandèmia també pot ser una oportunitat per aprendre, reflexionar, modificar i transformar.
La incertesa, fa temps ja, que s’havia fet present en l’anàlisi social, polític i ètic contemporani. Però ara, és viscuda per la gran majoria dels ciutadans. Resulta difícil d’acceptar per una ciutadania acostumada a les certituds i seguretats. Davant de la vulnerabilitat i un futur incert s’exigeix de la política, de la ciència, certeses que no hi són.
Durant el primers mesos de confinament ja vam comprovar una cara desconeguda de les nostres viles i ciutats, amb menys soroll, menys contaminació, major visibilitat de la vida natural, de les espècies animals i vegetals que ens envolten. Els indicadors medi ambientals van experimentar una evolució molt positiva. D’altra banda molts sectors econòmics s’han vist fuetejats per la pandèmia anunciant una crisi que ens acompanyarà durant un temps i que caldrà abordar amb determinació. Però tot ens fa indicar que hi haurà aspectes que es modificaran sense possibilitat de retorn a la situació anterior.
La pandèmia ha trasbalsat la nostra vida quotidiana. La crisi sanitària ens aboca a una nova crisi econòmica. Però aquesta no és aliena a altres que ja estaven produint-se com la crisi climàtica, ecològica, migratòria o financera. Les creixents desigualtats socials, que ja s’estaven produint, es veuen agreujades en aquest context. Caldrà entendre i assumir les connexions entre totes aquestes crisis, per trobar sortides i propostes, per caminar cap un nou context, cap a la recerca de solucions globals en favor de la majoria de la ciutadania.
El coronavirus ha estat un detonant, un accelerador d’una crisi profunda del sistema socioeconòmic que ja fa temps que mostra senyals d’alarma. Sembla que la COVID-19 ha fet aflorar canvis que vindran per quedar-se. I, en aquest context, només una ciutadania crítica, informada i responsable hauria de conduir els canvis. La mobilització crítica i responsable, la participació política i socials seran condició “sine qua non” per conduir-nos al futur.
J. Miquel Lacasta
Diàlegs a la riba del Besòs