El passat 6 de juny, Diàlegs a la Riba del Besòs va celebrar la segona sessió del cicle de trobades de 2026, Propostes per a la ciutat metropolitana. En aquesta ocasió, per reflexionar sobre l’Eix de Renovació Sociocultural, la dinàmica es va traslladar fins a l’espai museístic de Les Cases Barates del Bon Pastor del Museu d’Història de Barcelona.
Aquest cicle està plantejat com un espai de reflexió estratègia i elaboració de propostes sobre el futur urbà, social i democràtic del Baix Besòs. La iniciativa està organitzada conjuntament amb el grup d’investigació LabCiudades de la UOC i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Al mes de febrer, el cicle es va iniciar amb la sessió sobre l’Eix de Renovació Urbana.
L’objectiu d’aquesta segona sessió al voltant de l’Eix de Renovació Sociocultural ha estat potenciar l’autoestima col·lectiva i la cohesió social mitjançant la cultura comunitària, la memòria de les lluites veïnals i el feminisme transversal.
Tot això, amb un enfocament multiescalar:
- Vers l’objectiu metropolità: Projectar la “memòria de lluita” i la resiliència colomenca com a actius d’identitat metropolitana i orgull de pertinença
- Vers l’objectiu de centralitats: Pensar en equipaments com a espais de connectivitat intergeneracional i acollida, amb el feminisme com a fil conductor transversal
- Vers l’objectiu dels barris: La cultura i la mediació com a eines per a la convivència, la diversitat i l’antiracisme.
Una jornada pràctica, al volant de la fotografia
La jornada va estar coordinada per Mirela Fiori i Mariela Iglesias, del grup d’investigació LabCiudades de la UOC. Amb la idea de posar el focus en allò que sosté la vida del barri -les cures, les lluites, les memòries quotidianes i la cultura comunitària- ambdues van organitzar una dinàmica participativa a partir de fotografies dels assistents.
Les imatges, compartides abans de la sessió, van servir com a punt de partida per compartir relats i experiències sobre qui som com a barri, exemples de resiliència col·lectiva i el paper central de les xarxes veïnals, les dones i el feminisme transversal en la construcció de comunitat.
La dinàmica va consistir en tres parts:
- Primer, els participants van dividir les fotografies en els tres principals blocs (#LluitesiResistències, #CuraiCohesió i #QuiSom)
- Després, per grups, una reflexió sobre els relats dins de diferents fotografies per identificar les memòries i transformar-les en estratègies de futur.
- Finalment, una posada en comú de tots els grups d’aquestes estratègies per tal de categoritzar-les dins de l’àmbit local, de centralitats o metropolità.
Les conclusions dels grups de treball
A escala de barri, diverses fotografies van posar sobre la taula la importància de la cultura popular i dels espais de trobada quotidiana. La imatge d’una paella col·lectiva va servir per parlar de com el menjar compartit genera cohesió i facilita la relació veïnal. En la mateixa línia, la plaça Vilaseca i Serra de Marina es va destacar com un espai comunitari i educatiu clau per a la vertebració del barri, mentre que la rambla de Sant Sebastià va obrir un debat sobre la manca de civisme en alguns espais centrals i la necessitat de viure la ciutat amb més respecte mutu. Una altra fotografia va portar la conversa cap a la solitud i la manera com l’espai públic, sovint, no està pensat per a les persones i que cal reivindicar la importància de recuperar el simbolisme i la vida quotidiana en aquests espais.
A cavall entre el barri i la metròpoli, la imatge d’una manifestació a Montcada en defensa del soterrament de les vies va recordar el paper de la lluita veïnal i obrera com a motor de canvi històric. En aquesta mateixa escala intermèdia, una fotografia que combinava el passat i el present de Santa Coloma -des del poblat ibèric fins als barris dels anys 60 i les construccions actuals- va posar en relleu la importància d’invertir en memòria històrica i cultural per no perdre-la, juntament amb una idea de cura de l’entorn que travessa totes les èpoques.
Pel que fa a les centralitats, la imatge de la cimentera de Montcada va servir per parlar de la violència exercida contra la natura i de com la perifèria assumeix sovint els impactes negatius de la metròpoli, evidenciant la necessitat d’un canvi de model productiu. En un to més esperançador, la fotografia de les Tres Xemeneies de Sant Adrià es va llegir com un símbol de la memòria industrial que cal conservar per construir un futur urbà i productiu, en un punt de trobada entre l’escala de centralitat i la metropolitana.
Finalment, a escala metropolitana, el riu Besòs va aparèixer com a element que connecta la cultura i els barris a través dels ponts que el travessen, mentre que la imatge de la romeria va permetre parlar del reconeixement dels orígens i de la construcció multicultural de la identitat, una qüestió que es projecta tant a escala de barri com metropolitana. Per acabar, el parc de Can Zam va ser recordat com el resultat d’una lluita veïnal de llarga durada que avui es materialitza en un dels grans parcs metropolitans de l’àrea Besòs.
En conjunt, la dinàmica va permetre constatar com la memòria col·lectiva del Besòs -feta de lluites, cures i celebracions quotidianes- pot esdevenir una eina estratègica per pensar el futur del territori, des del barri fins a l’escala metropolitana.