El passat mes de febrer iniciaven el segon cicle de Diàlegs “Barris, ciutat, metròpoli. La ciutat des de la proximitat”. La conferència inaugural de la Carme Miralles ens animava a orientar la reflexió a descobrir la vitalitat dels barris i els espais urbans. Ens parlava de la ciutat dels 10 minuts, aquella on pots trobar tot allò essencial caminant i a prop. Al cicle anterior, de la mà de l’Ernest Ruiz (sobre l’espai metropolità), Oriol Nel·lo (sobre desigualtats i segregació urbana), i la Blanca Valdívia (sobre la mirada feminista de la ciutat) vam iniciar l’aproximació a una reflexió metropolitana dels problemes dels barris.
La Carme Miralles afirmava que les ciutats són les relacions de veïnatge, i aquesta és una característica essencial dels barris vitals. Poc esperàvem, llavors, que una pandèmia ens obligaria a modificar profundament els comportaments habituals assumint les vulnerabilitats i amenaces sobre la salut.
Encara vam poder fer una sessió presencial per parlar d’igualtats i diferències dels barris en la construcció de la ciutat. Identitat, lluites socials, xarxes de col·laboració, fronteres i camins van centrar un interessant col·loqui amb intervencions inicials del Roque Pascual, l’Albert Noguera i la Pepa González amb una mirada metropolitana a càrrec del Marc Andreu.
Llavors, el confinament ens va obligar a ajornar els col·loquis presencials i a partir del maig vam iniciar el col·loquis en línia. La primera de les sessions amb quatre persones actives del món local ens va obrir el camp de relació i comunicació, com arribar a més persones i a la participació a través de tecnologies. Segurament la digitalització ha estat un dels aspectes que aquesta pandèmia ens ha obligat més a dinamitzar. Vam poder reflexionar sobre implicacions econòmiques, sanitàries, socials, ecològiques. El més significatiu va ser com una crisi sanitària ens feia conscients de la fragilitat dels nostres sistemes d’atenció i cura a les persones, així com l’acció humana sobre els ecosistemes urbans exerceix una agressió contaminant que afecta la vida natural.
Un segon debat sobre l’educació va servir per mostrar la importància que tenia poder obrir les escoles i incorporar el jovent i la infància quan abans millor. Que l’educació era un servei essencial.
Per acabar, aquest any hem fet un darrer diàleg que ha apuntat propostes per pensar una ciutat futura més ecològica, pròxima, humana, i governada amb noves eines que la facin veritablement democràtica.
La pandèmia ha estat un detonant, un accelerador d’una crisi profunda del sistema socioeconòmic que ja fa temps que mostra senyals d’alarma. Sembla que ha fet aflorar canvis que vindran per quedar-se. Però la direcció dels canvis dependrà de la voluntat la ciutadania per orientar-los cap a un futur desitjat, just i solidari.
Diàlegs a la Riba del Besòs (Gener 2021. 2020, un any especial. Elmirall.net, p.09)