Perifèria, el documental dirigit per l’Odei A-Etxearte i X. Esteban sobre Santa Coloma i el Pla Popular, és un nova aportació per ajudar-nos a pensar i repensar la ciutat. La ciutat que volíem, la que ja hem transformat i la que volem avui. Amb pinzellades sobre persones i aspectes concrets de la nostra ciutat el documental és un homenatge merescut a Maria José Olivé i Xavier Valls, dues persones rellevants i significades de la Santa Coloma del segle XX. Potser el film no respon del tot a les expectatives creades, però és una eina més per l’anàlisi d’una època que és vital per entendre la Santa Coloma actual.
No es pot obviar que l’acció urbanística impulsada pels primers ajuntaments democràtics es va sustentar en el Pla Popular. Ja al 1987 es va publicar una memòria del servei d’urbanisme dirigit per Ferran Navarro i quan era Tinent d’Alcalde l’Eloi Jurado on, sota el títol “Perifèria o marginalitat” s’exposaven elements de la planificació urbana que posaven en marxa les orientacions que establia el Pla Popular. Convé molt revisar aquella publicació on s’explica de forma entenedora el treball tècnic i polític que va sustentar els grans canvis de la Santa Coloma actual. Com, sota la inspiració del Pla Popular, es van plasmar en accions concretes els canvis a la ciutat. Els grans eixos viaris, el segon cinturó, el Parc del Motocròs, La Bastida, Sant Mateu, els primers plans d’ordenació dels barris: Singuerlin, Raval, Safaretjos… el Pla del Patrimoni o els Mapes Sanitari i Escolar. En pocs anys es van establir les bases per iniciar la transformació urbana del suburbi producte de l’especulació franquista en la ciutat més digna i habitable que avui gaudim.
Posteriorment, es va publicar una altre memòria urbanística dirigida per Coque Bianco: “Ciutat dibuixada, Ciutat construïda”. Una mostra del disseny d’equipaments i espais urbans pensats per transformar la ciutat. Com cada acció sobre un carrer o un equipament compleix una funció transformadora de la ciutat. La majoria d’ells avui en dia ja executats: Can Roig i Torres, Plaça de la vila, Can Sisteré, Plaça Vilaseca, Biblioteca Central i molts altres. També alguns que malauradament s’han perdut, com les interessants reflexions sobre el paper que podria jugar l’antiga Ciba en l’àmbit metropolità o la construcció d’una Escola d’Arts Aplicades allà on es va ubicar la policia municipal durant algun temps.
En aquella memòria se’ns parlava de la necessitat d’harmonitzar en un marc més ampli, projectes i interessos comuns amb altres municipis veïns i d’iniciar un procés d’intercanvi, de donar i rebre, especialment amb Barcelona, però també amb els altres municipis limítrofs. Aquesta és, encara avui, una assignatura pendent de la nostra ciutat. Ara és el moment de donar nous valors a les perifèries per poder jugar un paper actiu en el conjunt metropolità, per deixar de ser marginals. Santa Coloma ha d’encarar el seu encaix metropolità buscant centralitats: ecològica, cultural, educativa, esportiva, universitària… Donant valor i connectant els seus espais verds en expansió al riu, Can Zam i la connexió amb la Serra de Marina… Perquè Santa Coloma també és Barcelona i ha der ser part visible de la Barcelona Metropolitana, més enllà de límits administratius.
Diàlegs a la riba del Besòs