És temps d’emergències. L’emergència, climàtica, no és només climàtica sinó ambiental i ecològica, i posa al descobert totes les febleses d’un model econòmic i social que no contempla la vida al nostre planeta com una realitat a preservar sinó com un territori per explotar, per extreure recursos, per usar i llançar.
La crisi i emergència ecològica també és demogràfica, posant els fets migratoris al centre de les societats contemporànies. La crisi econòmica va fer esclatar i donar més visibilitat a les greus desigualtats socials que patim. Grans reptes a resoldre amb una mirada cap al futur.
D’altra banda, les grans transformacions tecnològiques en aquest segle XXI ens fan veure, i preveure, grans canvis en el treball, la família, la cultura i la mutació de valors cap a un nou humanisme o post humanisme.
La ciutat s’ha convertit el lloc preferent per la vida dels humans, i aquest procés urbanita no sembla que tingui aturador. Seran les ciutats i les grans metròpolis, on es concentren els poders i també els conflictes, les que acolliran la majoria de les poblacions, i on es prendran les grans decisions econòmiques.
En aquest marc, la ciutat és el lloc del conflicte, de la controvèrsia, de la lluita, on la convivència s’ha de construir dia a dia, i on apareixen disrupcions d’un món en canvi accelerat. Per això cal pensar i transformar la ciutat, per fer-la més habitable i pensar-la de manera global i ecològica, com el gran ecosistema que és. La ciutat acull vida humana però en simbiosi, en contacte amb tot un ambient que cal contemplar en la seva totalitat. Està demostrat que avui les formes que tenim les persones de relació amb els nostres entorns, són depredadores i destructives. L’acció humana té efecte negatius sobre els ecosistemes que habitem. Es fan necessaris canvis profunds per transformar el consum, la mobilitat, l’alimentació, la relació en general amb el territori i totes les especies vives que l’habiten.
Des de la proximitat caldrà elaborar propostes que col·laborin i cooperin per frenar la degradació ambiental, i per crear la nova i necessària cultura. Hem de pensar una ciutat que connecti el riu i la muntanya. Cal fer créixer els pulmons de la ciutat per fer-la més saludable. Els parcs de Can Zam, La Bastida, Europa, Motocròs, Molinet i Riu Besòs han de créixer i connectar-se, han d’augmentar la seva accessibilitat i ser eixos de la gran transformació ambiental que la ciutat necessita… sense perdre el nord.
Diàlegs a la Riba del Besòs