Resum de la quarta sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs del 2021 (6 de novembre): Barris del Besòs. Un itinerari per conèixer i compartir una mirada sobre els barris del Besòs.
La quarta sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs va ser ben diferent. En aquest cas, ens vam endinsar pel territori per veure in situ en què som diversos i en què ens semblem, com son els barris que ens envolten, quines son les seves lluites, els espais dels quals se senten orgullosos, els seus reptes de futur i, sobretot, què ens volen mostrar els i les nostres veïnes dels seus propis indrets. A més, vam convidar al Fernando Antón Alonso, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans, per a què ens ajudés a contextualitzar el territori durant els trajectes en bus, amb algunes dades i reflexions des de la recerca.
El nostre pas pel barri de Can Sant Joan (Montcada i Reixac) va començar a la cimentera. El Ramón Bueno (de la Taula Comunitària i associacions de Veïns de Can Sant Joan), la Carme Fructuoso (de l’associació La Perifèrica) i el Jordi Sánchez (regidor d’Urbanisme de Montcada i Reixac) ens van explicar que generava una contaminació de 5 km a la rodona i què, per tant, el seu impacte ambiental (i visual) és enorme.
Després ens van mostrar la Casa de les Aigües i el Rec Comptal, que abastia a la ciutat de Barcelona fins que, en un moment donat, es va quedar sense ús. Després de la insistència de moviments ciutadans locals, es va recuperar l’espai exterior, que avui és un camí molt agradable amb un rec ple d’ànecs, per on la gent passeja tranquil·lament. Si es té més interès, ens diuen, hi ha una visita guiada de la història de la Casa els diumenges al matí, que fan de manera teatralitzada.
També vam passar pel costat de les vies de la R2, on ja s’han produït 176 morts de persones que no tenen més remei que creuar a l’altre costat d’aquest territori trinxat, com ells mateixos defineixen el garbuix de vies, carreteres i elements naturals que seccionen el territori com si es tractés d’una teranyina gegant. Esperen que algun dia s’arribi a soterrar les vies i així ser més llenç i una mica menys teranyina.
Finalment vam caminar fins a La Ponderosa, un espai urbanístic en disputa que es vol protegir requalificant-lo com a terreny agrícola, i destinar-lo entre altres coses a fomentar la sobirania alimentària. Els veïns i les veïnes no volen que desaparegui, menjat per interessos especulatius, sinó que contribueixi a donar de menjar. Amb enorme gratitud, ens vam acumiadar dels nostres cicerones, perquè al barri de Bon Pastor(Barcelona) ja ens esperaven la Paquita Delgado i el Salvador Angosto, presidenta i membre de l’Associació de veïns de Bon Pastor. I aquí ens vam trobar amb les cases barates, que estan, algunes d’elles, encara habitades, i d’altres ja tancades i aprofitades per a un futur museu. Mireu per on, hem enxampat a una senyora en un gest quotidià.
Ja a la seu de l’Associació, la Paquita i el Salvador ens vam mostrar dos dels projectes dels quals se senten orgullosos al barri: el del Museu de les cases barates i el de La Mercedes. I ho van fer amb l’ajuda de plànols arquitectònics, fotografies, renders i fins i tot maquetes. Impossible no imaginar com seran els canvis tan nítidament com els i elles s’ho van imaginar temps enrere. Son projectes col·lectius, ens deien, espais que molt abans de dissenyar-se per part de professionals es van dibuixar en espais socials, amb cadires en rodona de veins i veines debatent al voltant d’un objectiu comú: la millora del seu barri.
El Museu de les Cases Barates serà un espai de 16 cases que seran reformades i a través de les quals podrem fer un passeig per la cronologia del canvi social, mirant els interiors dels habitatges. Hi haurà també exposicions itinerants del Museu d’Història (MUHBA), un centre d’estudis i un auditori a les activitats que es facin al voltant del museu, i què esperen que siguin d’interès per al tota la ciutat.
La Mercedes és un format per naus antigues industrials, el més gran de la ciutat de Barcelona, avui en desús. El projecte de reforma contempla la creació de 1.450 habitatges (40% de protecció oficial), equipaments públics i espais oberts ple d’àrbres que acabaran teixint Bon Pastor amb el barri de Sant Andreu.
La conversa es va animar amb cafés i alguna cosa de picar, i vam aprofitar per pensar-nos aixemplant la mirada, com a barris del Besòs. ¿Com podem fer activitats en conjunt, generar identitat comuna a l’espai Besòs?, preguntava un veí de Santa Coloma. Vosaltres, ens deia el Salvador, heu encetat un punt de trobada entre els barris del Besòs, ara s’hauria de veure com ens podem relacionar. Algú va explicar que s’estava formant la Coordinadora veinal de l’espai Besòs, per unificar el territori a nivell ciutadà, i què el Consorci del Besòs podria ser o hauria de ser la vessant institucional del Besòs.
Tenim unes problemàtiques comunes, que fàcilment traspassen la línea municipal i, en canvi, una gran ignorància del que està passant als municipis dels costats. Crear identitat comuna és un treball lent, però es podria fer teixint moviments en comú, com per exemple per acabar el parc de Can Zam, que afecta a més d’una localitat. I les tres xemeneies és un altre exemple claríssim. En aquests projectes tenim la necessitat de col·laborar i pensar-nos com a espai comú, per les continuitats urbanes i la complexitat de gestió que suposen. No n’hi ha prou, dieun algunes persones, amb els instruments normatius de planificació territorial o amb espais de gestió, cal que la ciutadania s’organitzi a l’espai Besòs. Després de vint anys, seguim sent uns desconeguts entre nosaltres.
Després d’aquesta parada per repensar-nos com a ciutadania del Besòs, marxem cap a l’últim punt de destinació: les tres xemeneies (Sant Adrià del Besòs), que ens va presentar el Roger Hoyos ben acompanyat per altres membres de la Plataforma per a la conservació de les Tres Xemeneies. Allà vam acompanyar pel litoral a les xemeneies, que es presenten imponents davant del mar, com antigues guardianes de terra ferma.
El Roger ens va explicar l’herència de contaminació que han deixat les indústries químiques i els projectes poc adients de construcció massiva d’habitatges que es volen tirar endavant en una zona inundable i en risc de segregació espacial respecte a la resta del territori de Sant Adrià. Les restes de la central elèctrica (les anomenades tres xemeneies), son avui en dia una gran pregunta on pugnen diferents models territorials.
Per a la Plataforma s’haurien de prioritzar altres usos en el projecte de reforma urbanística, i apostar per a la conservació del patrimoni però “no només com a decoració”, sinó com a espai vital. Per fer-lo, proposen fomentar els usos relacionats amb l’esport, la natura i la cultura. Els alts nivell d’atur i de baixa formació de la població de Sant Adrià del Besòs justifiquen un projecte de dinamització econòmica territorial basats en la formació professionalitzada que es podria desenvolupar en les tres xemeneies. Ens expliquen, també, que la Generalitat està pensant en un projecte alternatiu, anomenat Catalunya Media City, del qual no poden opinar perquè ningú ha anat a presentar-se’ls. Sobretot, ens deia el Roger Hoyos, respectem el patrimoni. Sobre aquesta premissa es pot construir un futur més compartit i adaptat a les necessitats del territori.
Mirant des del cel, podem entreveure alguns punts en comú en les tres visites fetes. Els tres espais han estat proveïdors de la ciutat de Barcelona: Can Sant Joan proveïa d’aigua, Bon Pastor d’indústria, les 3 xemeneies d’electricitat i fins avui dia contribueix amb la seva depuradora (col·lector de llevant). Aquest fet deixa una forta herència de contaminació en alguns casos, d’enormes espais en desús en la majoria, avui en disputa per models ben diferents del territori: un especulatiu i l’altre social i ambiental. En alguns casos, ja podem veure els efectes beneficiosos que han tingut els moviments socials al reivindicar espais concrets, com l’agradable camí del Rec Comptal de Can Sant Joan o l’interessant projecte del Museu de les Cases Barates, ple de sensibilitat cap a la història recent del Besòs. En d’altres, hem vist projectes ben articulats per la ciutadania que hauran de fer força, encara, per poder concretar-se.
Ens hem quedat amb ganes de més. En gran part, per l’entusiasme i la magnífica rebuda dels i de les amfitriones locals, que havien establert un itinerari interessant i que ho van explicar amb enorme dedicació i afecte. També pel toc reflexiu del Fernando Anton Alonso des de l’òptica de la recerca, coneixedor i sensible al territori que trepitjàvem. I, per suposat, perquè ens ha permès imaginar-nos en un espai més gran i més compartit, en el qual encara ens falta endinsar-nos a fons, en cada racó, en cada moviment social sorgit d’aquest, el nostre territori, l’espai Besòs.
