El passat 11 de novembre vam celebrar una nova edició del nostre format de Diàlegs Itinerants, ‘Del riu a la muntanya. De la llera del Besòs al Puig Castellar. Els barris d’Oliveres i Can Franquesa’.
Acompanyats pel geògraf Ernest Ruiz vam fer una caminada els barris colomencs de Les Oliveres i Can Franquesa per conèixer tant la seva història com la seva situació actual. Un recorregut amb diverses parades en les quals vam dialogar amb les diferents entitats i moviments veïnals que coneixen la realitat dels barris de primera mà.
L’Escola Lluís Millet, un espai històric del barri de les Oliveres
La primera parada del nostre recorregut després de sortir des de Can Zam va ser l’Institut Escola Lluís Millet al barri de les Oliveres. Allà ens va rebre el seu director, Juanjo Coca, que va exposar la rellevància històrica de l’Escola al barri i com encara avui dia és un espai que vertebra el barri.
“L’escola és el centre neuràlgic del barri [de les Oliveres]. Tot el que passa al barri, passa a l’escola. I tot el que passa a l’escola passa al barri”, ens explicava el Juanjo. L’Escola Lluís Millet és una escola de tradició innovadora, que va anar perdent força amb el pas del temps. L’equip de direcció, que lidera el Juanjo des de fa setze anys, busca recuperar aquesta identitat, amb un estil de formació de l’infant personalitzat.
“Per la seva integració en el barri, en aquesta quan entra un alumne entra amb la seva família. No només tractes amb l’infant i és una concepció diferent de l’escola que tenim aquí”, destaca el Juanjo.
Durant la visita a l’escola vam poder observar tant la seva tradició històrica com la seva feina actual. L’Escola ha celebrat recentment els seus 40 anys, així que vam poder veure l’exposició fotogràfica que repassa aquestes quatre dècades de feina. I amb un curt passeig pels passadissos del centre també s’entén el seu vessant innovador, ja que el Lluís Millet ha transformat tots els espais de pas en espais de coneixement. En paraules del seu director, “tota l’escola és un racó per aprendre”.
Coneixem la història del barri amb l’Associació Veïns de Les Oliveres
Just al davant del Lluís Millet vam fer la segona parada de la nostra ruta. Al Centre Cívic del barri ens esperaven representants de l’Associació de Veïns de Les Oliveres. El de Les Oliveres és un barri històric, que es va construir als anys 70 del segle XX en plena Serra de Marina.
El Ferran Saró ens va explicar breument com era viure a les Oliveres en aquella època. En un barri que va néixer “de zero, com una estafa, que no tenia cap mena de servei pels seus veïns”. Va ser la lluita veïnal la que va aconseguir un barri digne per la seva gent. La gran manifestació de l’11 de novembre de 1972 es commemora cada any amb la festa del barri. “El de Les Oliveres és un barri particular, l’únic que té un himne i una festa propis”, destacava el Ferran.
Vicente Sánchez, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del barri, va compartir amb nosaltres com la lluita veïnal encara assoleix victòries per Les Oliveres. En els últims anys s’han construït escales mecàniques per ajudar els veïns a superar les grans pendents del barri o s’han reconstruït i reasfaltat els seus estrets carrers.
Tot i les particularitats de Les Oliveres, el nostre convidat del dia, el geògraf de l’Àrea Metropolitana de Barcelona Ernest Ruiz va enumerar les característiques comunes de molts dels barris de la llera del Besòs. Les dues primeres, el fet de ser perifèrics i creats als anys 70. La necessitat d’expandir les ciutats pels nous habitants va provocar la creació de barris als afores de les ciutats i en llocs amb una orografia molt complicada.
Altres dos qualitats a destacar són les que formen “el tàndem urbanisme-arquitectura”, explica Ruiz. Les construccions tenen molts defectes arquitecturals d’origen i a més, un cop van estar acabats, els constructors es van oblidar de la seva obra per deixar-la en mans dels mateixos veïns. En últim lloc, un factor comú en aquests barris és la demografia. El fet de ser barris perifèrics, amb menys recursos fa que històricament sigui la població migrant la que ha ocupat aquests nuclis de població.
La tasca de dinamització dels joves del barri al Singuerlín
La nostra passejada va continuar per les empinades rampes de la Serra de Marina per passar al segon barri protagonista de la nostra sessió, Singuerlín. Pujant per escales mecàniques -que al mateix temps fan de mirador de luxe del Barcelonès Nord- vam arribar fins a la següent parada, el local de l’Antic Grup de Joves de Singuerlín.
El GJ de Singuerlín va fer una important tasca durant més 30 anys dinamitzant el jovent del barri fins al seu tancament l’any 2018. Antigament, aquest era un barri molt jove, amb molts nens, fet que ha anat canviant amb els anys. El grup es va iniciar l’any 1982 en una època “on hi havia molta canalla al carrer”.
“Vam intentar crear un altre tipus de temps lliure pels més petits, de més qualitat educativa, relacions personals, menys competitiu…”, expliquen els seus membres. El Grup de Joves va fer d’esplai per més de 30 nens diaris en el seu local i va organitzar colònies tant per aquests nens com per les escoles del barri de Singuerlín durant molts anys.
Visita a l’antiga Escola Pompeu Fabra, ara Centre Cívic de Singuerlín
L’última parada del nostre Diàleg Itinerant ens va portar a la part més alta de Singuerlín. Pujant per l’ascensor inclinat que connecta aquesta part de la ciutat, passant pel reconegut mural de l’A d’Anarquia, vam arribar a l’antiga Escola Pompeu Fabra, reconvertida en Centre Cívic del barri.
Allà, després d’un breu vermut per agafar forces, vam tancar la sessió xerrant amb el Miguel, representant de l’Associació de Veïns de la Serra de Marina. Primer de tot, el Miguel va voler destacar la figura de l’AV en la protecció i el manteniment de la Serra de Marina. Per exemple, fent plantacions de pins per repoblar la zona verda.
El barri té reivindicacions clares. “Si volem anar al mercat, a l’ambulatori… necessitem cotxe o bus”, ens va explicar el Miguel. Singuerlín compta amb una de les poblacions més envellides de la ciutat. Aquesta situació fa que molts dels veïns quedin pràcticament aïllats, dependents de la família o algú que els pugui portar en cotxe per fer vida. L’AV reclama la construcció d’una escalera mecànica entre la Guinardera i la part alta de Singuerlín per superar aquest obstacle.
En l’apartat de serveis pel barri, Singuerlín té l’Escola Primavera o l’Institut Ramón Berenguer. En el seu moment, també van comptar amb l’Escola de Restauració abans que s’instal·lés a Torribera. Però no amb una escola bressol. Així que el Miguel, com a representant del barri, va aprofitar aquest espai per reclamar la construcció al barri d’una de les dues escoles bressol que l’Ajuntament té projectades en l’actualitat.
Amb les vistes des de la Serra de Marina al Vallès vam acabar la nostra ruta per la trama urbana de Les Oliveres i Singuerlín. Des d’aquí agraïm a tots els que ens vau acompanyar durant aquest Diàleg Itinerant, així com a tots els convidats que van donar el context necessari per entendre la realitat i la història d’aquests barris.
Ens veiem en la següent!