Des de Diàlegs a la Riba del Besòs vam organitzar conjuntament amb Rebel·lió o Extinció Gramenet la sessió ‘Ciutat i emergència climàtica’ el passat dimarts 14 de maig al Museu Torre Balldovina. Un debat per tractar els reptes i canvis a les que les ciutats s’enfronten per tal de fer el nostre planeta un lloc més habitable.
El col·loqui va comptar amb Isabelle Anguelovski, investigadora de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals de la UAB; Miquel Vallmitjana, coordinador de l’àrea de canvi climàtic d’Ecologistes en Acció; i Miquel Rodríguez, membre de Rebel·lió o Extinció Gramenet. Va ser presentat i moderat per l’arquitecta Oihana Cuesta.
Diagnòstic situació del canvi climàtic a Santa Coloma
La sessió la va obrir Miquel Rodríguez de Rebel·lió o Extinció Gramenet, presentant el document ‘Diagnòstic situació del canvi climàtic a Santa Coloma de Gramenet’. Els efectes del canvi climàtic ja són visibles a la ciutat. Com explicava Rodríguez amb la seva mostra de dades, durant l’última dècada “s’ha produït una pujada d’1,5 graus de mitjana, han augmentat un 11% els dies d’onada de calor i s’han reduït les precipitacions un 35%”.
¿Quins exemples d’accions per reduir l’impacte del canvi climàtic a la ciutat? Pel Miquel, exemples concrets són continuar amb el projecte de renaturalització del riu Besòs, millorar la xarxa de transport públic i verd a Santa Coloma o treballar per la transformació dels edificis més antics en edificis eficients energèticament.
Miquel Rodríguez es va mostrar crític amb la manera en què les diferents administracions estan intentant reduir les conseqüències del canvi climàtic, demanant esforços més transversals i d’impacte. “El repte és mayúscul i caldrà la participació de la gent a Santa Coloma per empènyer l’administració”, va concloure.
¿Què és la gentrificació verda? Amb Isabelle Anguelovski
Isabelle Anguelovski, investigadora en planificació urbana i adaptació climàtica al ICTA-UAB, ens va introduir el concepte de ‘gentrificació verda’ i els efectes que pot tenir en la població menys protegida i amb menys recursos a les ciutats.
En el moment en què les grans ciutats creen nous espais verds per lluitar contra el canvi climàtic, però ho fan sense una planificació urbanística clara, pot generar un contra efecte: la gentrificació. ¿De quina forma? Com explica la Isabelle, “la millora d’aquests barris atreu l’especulació immobiliària” encarint el cost de la vida al barri i “contribuint a l’expulsió dels veïns amb menys recursos”.
És per això que Anguelovski defensa que les accions climàtiques han de tenir una perspectiva transversal. Haurien d’anar acompanyades d’altres com la regulació del lloguer o la creació d’habitatge públic, per exemple. L’objectiu no només ha de ser lluitar contra els efectes del canvi climàtic, ha de ser també protegir a la població vulnerable, del clima i del sistema econòmic.
Un exemple de política per defensar als més vulnerables és la creació dels fons Next Generation per l’acció climàtica per part de la Unió Europea. Però fins i tot en una acció correcta apareixen grans entrebancs. “Els procediments per accedir a aquests fons, per exemple millorar per millorar l’eficiència dels edificis, són tan complicats que els diners no estan arribant a la gent”, explicava l’Isabelle. Està bé recordar que tots els diners del fons que no siguin utilitzats tornaran a la UE de la mateixa forma en què van arribar.
¿Fan les administracions cas a la ciència? Amb Miquel Vallmitjana
L’activista Miquel Vallmitjana, membre d’Ecologistes en Acció, va voler destacar durant la seva intervenció com és de diferent el plantejament a l’hora de dur a terme accions contra el canvi climàtic que té la ciència i les administracions públiques. “Des de la ciència i l’activisme fa anys que parlem d’accions crítiques que tinguin un impacte real, però les accions de les administracions són molt lleus”, explicava.
En aquest punt, Vallmitjana destacava que davant una mala gestió del canvi climàtic ens podem arribar a trobar en una situació en què deixem d’utilitzar els recursos contaminants que tenim, però al mateix temps viurem els efectes més greus del canvi climàtic per no haver actuat en el moment correcte.
A l’hora de parlar sobre l’impacte de les grans ciutats en el canvi climàtic, el Miquel va mostrar una postura clara: “hi ha qui pensa que hem de tornar als pobles i buidar les ciutats per reduir el nostre impacte, però jo defenso que és perfectament possible optimitzar les ciutats compactes com les nostres”.
Parla de la ‘ciutat mediterrània’ com a exemple de model on tenim disponible tot a peu en menys de 20 minuts, on es pot viure sense fer un gran consum energètic. Però així i tot, sempre tenint clar que s’ha de canviar el model econòmic per fer de les ciutats espais dignes. “Si no es fa, no desapareixeran els guetos de pobresa ni els guetos turístics”, explicava.
Si voleu tornar a veure l’acte complet en vídeo, pots fer-ho al nostre canal de YouTube: