Els grans reptes de la transformació urbana per les properes dècades són d’àmbit metropolità. Pel 2030 els demògrafs ens diuen que el 40% de la població mundial habitarà àrees metropolitanes. Les metròpolis en el nostre cas la gran Barcelona són el marc de convivència, relació i condicions de vida per la ciutadania. El treball, l’estudi, l’habitatge precisen de solucions estructurals en aquest marc.
A la ciutat i a la metròpoli és on es donen les majors desigualtats socials, és on es concentren la riquesa i la pobresa. També des del punt de vista ecològic, sabem que les emissions contaminats i l‘efecte hivernacle i d’escalfament global en un 70 % es produeixen a les àrees urbanes.
Les metròpolis, i les ciutats de l’entorn del Besòs en són un exemple clar, és on es fa més evident la transformació demogràfica, l’arribada de emigrants que transformen el panorama social i cultural dels barris. El 30% de la població de Barcelona avui ja és d’origen migrant, algun dels nostres barris ja representen el 60%, i es parlen 176 llengües.
Davant d’aquests grans reptes es constata que la despesa pública és asimètrica. Cada municipi pot fer esforços en despesa social, però l’acció municipi a municipi pot representar ampliar fractures. S’ha de disposar d’una política metropolitana per aconseguir una ciutat més cohesionada i sense fractures.
L’Institut Metròpoli de la UAB ha creat l’Índex de Vulnerabilitat al canvi climàtic i ja s’albiren dades que manifestem que els efectes del canvi climàtic tampoc són homogenis. 590.000 persones de l’àrea metropolitana, dels barris més vulnerables – entre les que es troben molt barris del Besòs- estan exposades als riscos de calor extrema, a l’escalfament global.
Els riscos ecològics ens obliguen a repensar amb urgència la mobilitat quotidiana laboral, d’estudis i la personal per transitar a una mobilitat sostenible, amb les dificultats afegides que durant molts anys s’ha creat un model urbà contradictori amb la sostenibilitat.
Les desigualtats socials provoquen segregacions urbanes. També a l’Institut Metròpoli ha creat l’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU), que ens permet saber com tots els barris dels municipis de la metròpoli se situen en una sèrie d’indicadors de caràcter social i de caràcter residencial. Si ho posem en el mapa hi ha una concentració elevadíssima al Besòs.
Les fragilitats socials suposen també fragilitats comunitàries. Els territoris més vulnerables tenen menys capacitat de resposta. No només per indicadors de renda o pitjors habitatges…, sinó perquè normalment són més fràgils des del punt de vista comunitari, del teixit associatiu, de qualitat dels equipaments i les oferts culturals, de capacitat d’innovació social i, per tant, que la seva ciutadania generi respostes autònomes.
Caldrà doncs que les polítiques tinguin un àmbit metropolità, on es vehiculi la cooperació entre les administracions amb programes coherents d’actuació i especialment que es consideri enfortir als barris, ciutats i territoris les xarxes comunitaris amb capacitat d’innovació. No serà fàcil, però només així es poden implementar polítiques realment transformadores que no reprodueixen les vulnerabilitats socials i territorials que és el que ara succeeix. Donar vida a les iniciatives socials autònomes i solidaries és un veritable instrument de transformació i de combat contra les solucions simplistes que arrelen al nostres barris. No deixem morir els moviments transformadors al nostres barris i ciutats.
Josep Miquel Lacasta
Diàlegs a la riba del Besòs