Als barris de l’entorn Besòs hi viuen més d’un milió habitants i també es concentren les majors desigualtats socials de tot l’entorn metropolità. Malgrat les millores evidents a les darreres dècades: urbanístiques, millora de les comunicacions, la transformació de les lleres del riu en un concorregut parc urbà; persisteix la marginalitat als barris perifèrics.
Els barris i els municipis del Baix Besòs han viscut durant molt anys dinàmiques molt endogàmiques. Poc coneixement i col·laboració per projectes comuns. El barri és un concepte que no té més d’un segle d’història, però sens dubte des dels barris s’ha construït la ciutat democràtica a partir de les lluites veïnals per millorar les condicions urbanes bàsiques d’habitabilitat.
Avui els barris poden i han de ser espais de construcció democràtica i convivència però avui la ciutat real és la metròpoli, i s’ha de fer un esforç per observar els indicadors per barris en aquest context metropolità. Al temps que ens hem fet conscients que hi ha moltes necessitats ciutadanes que només tenen solució amb mirades més àmplies que el barri o la ciutat.
En el cas del Besòs, el riu i la seva transformació han esdevingut un espai esperançador i que aporta una millora a les condicions de totes les persones que hi viuen en aquest territori. Però pel que fa a les polítiques urbanes, eductives i formatives, culturals, són poques les iniciatives comunes.
Caldria una implicació major de les institucions i les comunitats si es vol construir un projecte necessari d’identitat comuna que faci visibles els dèficits i vehiculi solucions estratègiques. Que des de les potencialitats del territori ens condueixi a un procés de transformació urbana que situï al Besòs en la metròpoli, la gran Barcelona.
Els barris del Besòs compartim similars condicions de vida, una dimensió material que es fa evident amb les dades de vulnerabilitat social i econòmica de tot aquest entorn. Encara que caldrà considerar també les grans diversitats dins del propi espai Besòs.
Però la dimensió política i institucional està molt lluny de tenir vies i propostes. El consorci del Besòs pot ser un instrument inicial per promoure projectes, però sempre restarà subjecte a la voluntat de col·laboració dels municipis.
La dimensió cultural, els simbolismes, tenen un paper fonamental per la creació d’una identitat col·lectiva. La recent biennal cultural Manifesta ha estat una bona iniciativa, amb una tímida incidència a la ciutat, però que podria orientar col·laboracions futures sempre que aquests projectes s’obrin a la col·laboració ciutadana i tinguin present que cal arribar a públics més amplis i amb més implicació comunitària.
Les associacions de veïns dels barris del Besòs van tenir la lloable iniciativa de constituir la Coordinadora veïnal del Baix Besòs. Van definir un àmbit d’actuació territorial que és el del Consorci del Besòs que agrupa als municipis de Badalona, Sant Adrià, Santa Coloma, Montcada i els tres districtes de Barcelona -Sant Matí, Sant Andreu i Nou Barris- que són al llindars del riu Besòs.
Al desembre del 2022 es va signar un document entre la coordinadora i els alcaldes respectius que ben bé podria ser una guia inicial d’actuació en un territori orfe d’unes actuacions coordinades per donar respostes als importants reptes socio-econòmics, ambientals i formatius del territori. Recentment aquesta coordinadora ha denunciat que les bones voluntats signades estan aturades. La lluita i la reivindicació ciutadana han de ser el motor. Només amb una forta implicació ciutadana i una consciència de col·laboració entre entitats, col·lectius i institucions, és podrà combatre aquesta persistent marginalitat dels barris perifèrics.
Josep Miquel Lacasta
Diàlegs a la riba del Besòs 2024