El passat dimarts 18 de març, vam celebrar el Diàleg ‘Moviments veïnals. D’on venim? Cap on anem?‘ al Museu Torre Balldovina. Una sessió organitzada amb el suport de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs i el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona amb l’objectiu de parlar sobre els reptes dels moviments veïnals en el context canviant actual.
La sessió va ser introduïda per Ferran Saro -Diàlegs a la Riba del Besòs- i Pepe Sánchez -President de la Coordinadora Veïnal del Baix Besòs-. Per això, Sánchez va obrir el debat explicant com es va crear la Coordinadora el 2021 per «difondre el missatge que al territori Besòs no s’havia fet cap inversió en quaranta anys» i com la tasca de l’organització ha ajudat a incorporar el Besòs en l’agenda política.
Pel col·loqui, vam comptar amb Mariela Iglesias, sociòloga investigadora de polítiques urbanes a la Universitat Oberta de Catalunya; i Marc Andreu, periodista historiador, autor de diverses obres sobre barris i moviments socials.
El ‘model Barcelona’ i la lluita veïnal, amb Mariela Iglesias
Com a sociòloga, Mariela Iglesias fa més de vint-i-cinc anys que estudia el ‘model Barcelona’. Iglesias explica que una de les principals característiques d’aquest model ha estat com la visió de la ciutat està impregnada per la lluita veïnal i la seva mirada inclusiva.
Històricament, a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les lluites veïnals no han demanat únicament una millora de l’espai físic. Els moviments veïnals han treballat en un procés simultani de construcció de ciutat i ciutadania. Així, el creixement de la comunitat es donava enllaçant l’espai físic amb el model econòmic, educatiu, sanitari…
«Això és un fet que ha passat a Barcelona i el seu entorn, però que en pocs altres llocs del món s’ha donat», explicava Mariela.
L’estat actual dels moviments veïnals, amb Marc Andreu
Un dels punts clau del debat era la força dels moviments veïnals en l’actualitat. Des del seu punt de vista com a historiador, Marc Andreu va destacar que aquest és un debat que sempre s’ha donat. «La pèrdua de pistonada del moviment veïnal és un debat tan antic que ja existia als anys setanta, en entrar a la democràcia», comentava.
En l’actualitat, ens trobem en un moment molt complex a tots els nivells en la construcció col·lectiva de la ciutat. Per Marc Andreu, les organitzacions veïnals no haurien de malgastar el temps en aquest debat, sinó en rearticular la lluita veïnal que sempre ha existit a Barcelona.
A més, recuperar dos aspectes claus per aquesta tasca: la connexió amb el moviment obrer i la visió metropolitana, pensant més enllà de la ciutat de Barcelona. Com ens va recordar Marc Andreu, en els seus orígens, la lluita veïnal a Barcelona era metropolitana, fins que els esforços del govern franquista per eliminar aquest caràcter metropolità van afeblir aquesta unió.
El barri com a unitat mínima de pertinença
Durant el debat, la idea que ambdós convidats van defensar més clarament és la del barri com a unitat bàsica de pertinença per la gent de la ciutat. Un rol que continua sent una realitat avui dia. La identitat del barri és una idea col·lectiva i universal, amb la que tothom se sent identificat tot i quan no es parla del seu barri.
Tot i coincidir en aquesta idea, Iglesias i Andreu van defensar postures diferents sobre com s’han de motoritzar les dinàmiques de lluita veïnal als barris. Per Mariela Iglesias, no tot ha d’estar centralitzat únicament en les associacions veïnals. Veu més útil que existeixi una pluralitat d’associacions que defensin diferents interessos (habitatge, feminisme, antiracisme…) i treballin a donar respostes més inclusives i amb major complexitat.
Sent igualment una postura propera a la seva, per Marc Andreu no s’han de menysprear les reivindicacions clàssiques, que tot i que puguin semblar més simples i amb menor recorregut (com pot ser demanar més espais verds als barris) poden aportar victòries veïnals més directes.
Podeu tornar a veure el debat complet en vídeo al nostre canal de YouTube: