EL MOVIMENT VEÏNAL I ELS NOUS MOVIMENTS SOCIALS
Als anys seixanta es produeix un dels moviments migratoris més importants que hagin esdevingut mai a Espanya. Milers i milers de persones es desplaçaren del sud peninsular cap a altres contrades. Aquí a Catalunya s’hi incorporaren més d’un milió i mig de persones, en pocs anys. Bàsicament als barris perifèrics de la ciutat de Barcelona, com ara Nou Barris, i a les ciutats de la primera corona metropolitana. Santa Coloma fou una d’aquestes ciutats. Van haver de viure en condicions molt precàries. En barris sense clavegueram, sense llum, amb carrers sense asfaltar. Però les ganes de progressar d’aquells ciutadans els portà a desenvolupar una àmplia dinàmica reivindicativa. I es forjà un nou moviment social. El moviment veïnal. Que juntament al moviment obrer i el catalanisme foren un dels elements decisius de l’antifranquisme, que quallà en l’Assemblea de Catalunya. Era un moviment fortament arrelat als barris. I que sabia tocar totes les tecles. On hi havia vocalies de dones. Reivindicacions mediambientals. De defensa de l’ensenyament. O de la sanitat. Amb l’entrada de molts dels dirigents veïnals als nous ajuntaments democràtics va anar perdent una certa embranzida. Alhora, naixien nous moviments (que a hores d’ara, ja no són tan “nous”). Més específics. El feminisme. L’ecologisme. El moviment per la pau. El seu arrelament territorial era, bàsicament, a nivell de ciutat. Es tractava de concentrar els esforços, sovint escassos. Des d’aleshores, ambdues dinàmiques s’han mantingut. De vegades com conjunts disjunts, tot i que, en alguns casos, el moviment veïnal i els nous moviments han sabut conjuminar la seva acció. De vegades en Plataformes. A la nostra ciutat aquest fou el cas de la Plataforma de la Serra de Marina i Can Zam. La demanda de “Can Zam per al poble” estava dirigida, als anys 70, només per les associacions de veïns colomenques. Però als 90 la Plataforma prengué el relleu, això sí, amb la participació decidida de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVGRAM), però també de grups mediambientalistes com el Col·lectiu Ecologista Gram i entitats ciutadanes com el Centre Excursionista Puigcastellar. Ara la Plataforma pràcticament ha desaparegut, però el programa de col·laboració entre el moviment veïnal i les altres entitats de la ciutat, amb altres tarannàs i objectius, més específics i diversos, resta plenament vigent. Especialment, si volem avançar cap a una reflexió estratègica sobre la nostra ciutat.
Albert Fabà