La immigració, reptes i oportunitats
Catalunya ha estat i continua sent un país de migracions que han determinat, al llarg dels segles, la societat catalana, amb un fort impacte sobre l’economia, la cultura i la demografia del país. Cal destacar que, des de l’any 1920 fins al 2024, en poc més de cent anys, Catalunya ha passat dels 2,3 milions d’habitants a 8,06 milions.
Els anys vint Santa Coloma tenia 10.000 habitants, i el 1981 ja n’hi havia censats 140.000. Aquesta explosió demogràfica es va deure a l’arribada massiva d’immigrants que majoritàriament, provenien de les zones agrícoles més deprimides de l’Estat espanyol. Això va provocar greus mancances de tota mena a la ciutat: dèficits en l’habitatge, la salut, l’ensenyament i els serveis bàsics. La revista Grama va ser testimoni d’aquelles lluites socials per millorar les condicions precàries de les famílies nouvingudes i, al mateix temps, denunciava la manca de llibertats i de democràcia. Posteriorment, el llibre del Pla Popular va documentar com els ciutadans van impulsar un moviment d’urbanisme participatiu per aconseguir que Santa Coloma deixés de ser un suburbi perifèric i esdevingués una ciutat digna.
Als anys vuitanta va començar l’arribada d’immigrants procedents dels països del nord d’Àfrica, especialment del Marroc. A partir dels noranta es va produir un canvi de tendència amb l’arribada de persones dels països de l’est d’Europa, d’Amèrica Llatina i, més tard, d’altres indrets com la Xina i el Pakistan.
L’1 de gener del 2024, Santa Coloma tenia prop de 121.000 habitants i més de cent nacionalitats diferents, D’aquests, gairebé 28.000, van néixer fora de Catalunya, un 23,14%. Cal remarcar que el 55,5% dels grups de nacionalitats majoritàries es concentren als districtes V (Raval, Santa Rosa, Safaretjos) i VI (Fondo). Pel que fa a l’origen, les comunitats principals són la Xinesa (20%), la marroquina (16,5%), a pakistanesa (9,32%) i la de Bangladesh (5,91%). Aquesta diversitat ètnica i cultural té un impacte en el nostre teixit social que caldria avaluar en profunditat.
La distribució de la immigració a l’àrea metropolitana de Barcelona és molt desigual entre municipis i barris. La concentració d’immigrants per nacionalitat a ciutats com Santa Coloma és fruit de diversos factors socioeconòmics com ara un PIB per habitant inferior a la mitjana de Catalunya, la tipologia d’habitatges i uns preus més baixos que en altres zones, les oportunitats laborals per a treballadors de baixa qualificació i les xarxes de suports creades per grups del mateix país o ètnia.
Els immigrants sovint troben dificultats per adaptar-se a un nou idioma i als costums i normes socials de Catalunya. El problema rau en el fet que els serveis d’acompanyament disposen de recursos escassos, que fa retardar la integració. Això comporta el perill què apareguin barreres lingüístiques i culturals que, si l’aïllament es cronifica, poden derivar en la creació de “guetos ètnics”.
Els joves emigrants, tant nois com noies, experimenten conflictes en intentar equilibrar la cultura, els costums i les creences de les seves famílies amb els de la societat d’acollida. Aquesta situació els pot portar a qüestionar-se la seva pròpia identitat. El problema s’accentua quan aquests joves viuen en entorns familiars amb conviccions religioses molt arrelades.
La precarietat laboral de molts emigrants en situació irregular els fa especialment vulnerables. Aquesta condició els obliga sovint a acceptar feines amb salaris baixos i sense protecció legal, en condicions de gran explotació. A més, la seva situació administrativa irregular els impedeix accedir a drets bàsics i els genera una constant incertesa personal i vital.
Per donar suport a la població immigrant a Santa Coloma, hi treballen diverses organitzacions com el CIAPE (Ajuntament), Càritas, CCOO o Integramenet, entre d’altres. A més, cal destacar el paper fonamental de l’escola com a espai social amb una funció integradora molt notable.
Les opinions dels partits polítics sobre el fenomen migratori són molt diverses. L’espectre polític va des de posicions d’esquerres que defensen “papers per a tothom,” passant per postures que advoquen per una “una immigració regulada”, fins als arguments de la dreta i l’extrema dreta, que se centren en el “control de fronteres”, “les expulsions” i els assenyalen com una “amenaça per a la cohesió social”. Aquests últims discursos, sovint, fomenten la islamofòbia, el racisme i la discriminació.
És evident que les aportacions dels immigrants son clau pel país. Contribueixen al creixentment econòmic i a l’equilibri demogràfic, cobreixen llocs de treball necessaris en el mercat laboral i enriqueixen la diversitat cultural de Catalunya.
El gran repte és, per tant, desenvolupar polítiques d’integració eficaces que lluitin contra la discriminació i fomentin la cohesió social. Aquest és el camí per aconseguir els equilibris necessaris i garantir que les migracions no trenquin les costures socials del país d’acollida.
Manel Valls