El català una llengua per a tots els catalans.
La llengua, les llengües, són segurament unes de les produccions culturals més rellevants dels humans. Les llengües expressen maneres de dir, pensar i relacionar-se amb la resta de persones que configuren les comunitats i col·lectivitats humanes. Les llengües són dinàmiques, vitals i es relacionen i influeixen mútuament, produint sempre nous significats per donar respostes a noves necessitats de les persones que les usen i transformen.
Preservar i tenir cura del les llengües, les diverses llengües, és sens dubte un objectiu per la construcció de cultures riques, diverses i respectuoses.
En moltes ocasions la imposició o domini d’una llengua ha estat una de les formes de dominació cultural. Així ha estat durant molt anys el tracte rebut pel català especialment durant tota la dictadura franquista. És a partir de la transició democràtica que la recuperació de les institucions catalanes ha estat un motor per iniciar processos de recuperació i cura de la nostra llengua. Potser, una de les accions més positives i determinants, encara que no l’única, ha estat la catalanització del sistema escolar que ha ajudat enormement al coneixement de la llengua per part de tots els infants que viuen a Catalunya. Malgrat tots els avenços i demostracions efectives de la millora de la qualitat educativa i dels coneixement de l’alumnat, hi ha sectors i poders de l’estat que pretenen abocar-nos a una regressió. La més que falsa dita que el castellà a Catalunya està marginat o en retrocés no s’aguanta davant de les dades empíriques. El català continua necessitant de protecció, si volem preservar-lo i fer-lo cultura per tothom. També hem de considerar que el castellà no és una llengua forana a Catalunya, avui ja és patrimoni també de totes i tots, i és la primera llengua de molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya. D’altre banda, altres llengües arriben al nostre territori, a Santa Coloma algunes comencen a tenir forta presència: xinès, àrab, urdú, bengalí etc.
Santa Coloma, Catalunya, són bilingües, plurilingües, i haurem de respectar totes les expressions culturals. El català, acompanyat del castellà, han de ser llengües de vertebració social i cultural, eixos de creació dels nous contextos culturals de la Santa Coloma del segle XXI. Fer conèixer, usar i estimar el català per tota la població, és un dret de la ciutadania i un valor per construir un país cohesionat, just i divers.
La construcció d’un país cohesionat s’ha de fer comptant amb tothom, i caldrà posar en valor els consensos que tan bons resultats van donar als anys 80. No per repetir els continguts, sinó per refer-los en els nous contextos que, com hem dit al principi, són canviants i dinàmics. Esperem que el pacte per la llengua que promou la Generalitat enguany sigui un dels peus per reforçar i unir voluntats, per la defensa del català i per la defensa de les llengües i les cultures.
DRB juny 2022