Santa Coloma de Gramenet va commemorar el dimarts 2 de desembre el 50è aniversari de la legalització de les primeres associacions veïnals a la ciutat, l’any 1975.
Ho va fer amb dos actes organitzats per Favgram, Diàlegs i l’ajuntament colomenc: el descobriment d’una placa commemorativa a l’estació de Metro de la línia L1 de Santa Coloma per part de l’alcaldessa; i l’acte de memòria, reflexió i coneixement ‘El moviment veïnal en la transició democràtica’.
Durant l’acte vam comptar amb la introducció de Tomás Fernández, president de la Favgram i les intervencions de l’historiador i periodista Marc Andreu i l’antropòloga i activista veïnal Eva Fernández. A més, diferents activistes veïnals històrics de la ciutat van compartir les seves experiències com a cloenda de la sessió.
Un acte per recordar el passat i plantejar el futur de la lluita veïnal
El president de la Federación de AA.VV. de Santa Coloma de Gramenet (Favgram), Tomás Fernández, va obrir la sessió ressignificant el 50è aniversari com una oportunitat per «recordar el passat de la lluita veïnal a la ciutat, plantejar el seu futur i valorar la figura històrica de la dona com a part d’aquest moviment».
Com va explicar Fernández, gràcies al treball del moviment veïnal, Santa Coloma s’ha transformat durant els últims cinquanta anys a tots els nivells. Les reivindicacions veïnals han aconseguit «escoles, espais verds, millores del transport públic, la promoció de la cultura, la defensa dels drets socials dels seus habitants…».
Així que aquest aniversari ha de servir per reforçar el compromís per seguit avançant. «La lluita veïnal és un patrimoni que s’ha de cuidar i transmetre a les futures generacions», concloïa el president de la Favgram.
La lluita veïnal, present molt abans de la seva legalització
Marc Andreu, historiador i periodista especialitzat en el moviment veïnal, va destacar que tot i que «celebrem cinquanta anys de la legalització, no celebrem cinquanta anys de lluita veïnal, que existia ja molt abans durant els anys de la dictadura».
Andreu va fer un repàs històric a l’associacionisme veïnal al Barcelonès, amb les primeres legalitzacions durant els anys 60. «Les primeres associacions es legalitzen perquè a la dècada dels 60 el franquisme és conscient que la seva legitimació està caient i que les condicions de vida dels barris perifèrics, on viu molta població emigrada, no són dignes», explicava Marc Andreu.
Ràpidament, es va fer evident que aquest experiment no va sortir bé al règim, ja que el moviment antifranquista va prendre el control d’aquestes estructures. Per això, durant els anys 70 es legalitzen molt poques associacions veïnals.
L’any 1972, es legalitza la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, en un intent de contrarestar les associacions veïnals perifèriques que el règim ja té a la contra. «Dins de la FAV, sorgeixen associacions de veïns lligades a ciutats metropolitanes com Santa Coloma, L’Hospitalet o Cornellà», destaca l’historiador.
Tot i que el règim, amb Rodolfo Martín Villa com a governador civil de Barcelona, acaba excloent aquestes associacions perifèriques de la FAV, «aquestes primeres agrupacions són el motiu pel qual el moviment veïnal continuà treballant de forma coordinada a escala metropolitana en les següents dècades».
Les dones, part essencial del moviment veïnal
L’antropòloga i activista veïnal Ana Fernández va presidir la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona des del 2004 al 2010. Durant la seva intervenció, va destacar la importància del paper de les dones dins de les lluites veïnals dels últims cinquanta anys.
«Quan les dones veuen perilla la qualitat de vida de les seves famílies, surten al carrer», ens deia Fernández. Les dones han estat sempre vinculades a la lluita veïnal i han estat part essencial de tota mena de reivindicació. «Tot i això, històricament ha existit una segregació que excloïa les dones de les vocalies més importants de les associacions veïnals«, explicava.
Ana Fernández va reivindicar també la figura de les Vocalies de Dones. Sorgides a Catalunya a partir de l’any 1975, aquestes Vocalies «es van dedicar a la lluita veïnal mixta, per la millora de les condicions de vida dels barris i de l’alliberament de la dona -en qüestions com l’avortament o la sexualitat-«.
Les Vocalies van ser considerades com revisionistes o poc feministes pel fet de participar en associacions mixtes com les associacions de veïns. Però en molts barris les Vocalies de Dones van esdevenir altres associacions, mantenint sempre la sintonia amb la resta. «Santa Coloma va ser un camp d’experimentació on van existir Vocalies com la de Santa Rosa, Singuerlín o el Casal de la Dona», enumerava Fernández abans d’acabar la seva intervenció.