La primera sessió del cicle de trobades de Diàlegs a la Riba del Besòs del 2026, Propostes per a la ciutat metropolitana es va celebrar el passat dissabte 21 de febrer treballant al voltant de l’Eix de Renovació Urbana.
Aquest cicle està plantejat com un espai de reflexió estratègia i elaboració de propostes sobre el futur urbà, social i democràtic del Baix Besòs. La iniciativa està organitzada conjuntament amb el grup d’investigació LabCiudades de la UOC i el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB).
Durant aquesta primera sessió sobre l’Eix de Renovació Urbana, l’objectiu ha estat definir estratègies per a un urbanisme cuidador que integri la resiliència climàtica i la rehabilitació integral com a motors de dignitat dels barris.
Per aconseguir-ho, el seminari va estar dividit en dues parts:
- Un itinerari a peu des de Can Zam a Can Franquesa, per fer una mirada entorn del riu Besòs i als barris de les dues lleres.
- Una dinàmica de treball en grup per reflexionar sobre els tres eixos de renovació urbana: metròpoli, centralitats i barris.
Una mirada entorn del riu Besòs i els seus barris
La jornada va començar amb l’itinerari des de l’estació de metro de Can Zam de la L9 Nord, des d’on el grup va pujar pel camí d’escales mecàniques fins al barri de Can Franquesa.
Les diferents parades durant el recorregut van servir per reflexionar sobre l’estat actual dels barris que envolten el Besòs, rememorar les lluites col·lectives del passat i començar a pensar en propostes de millora d’aquest espai per la segona part del seminari.
Durant el recorregut, Ferran Saro, Albert Fabà (Diàlegs) i Paco Flórez (Trinitat Uneix) van ser alguns dels veïns que van ser alguns dels encarregats de posar en situació la realitat de l’entorn Besòs. Acompanyats també de Jose Antonio Gras, urbanista i regidor de Territori Sostenible i Medi Ambient de Sant Adrià del Besòs, i Oriol Estela, coordinador general del Pla Estratègic Metropolità.
Treball en grups: metròpoli, centralitats i barris
La dinàmica pràctica va estar coordinada i conduïda per Mariela Iglesias i Mirela Fiori, del grup d’investigació LabCiudades de la UOC. Els participants es van distribuir en tres grups, cadascun treballant un dels eixos del cicle:
- Metròpoli: planificació integral supramunicipal i desplegament de la infraestructura verda i blava com a eix de resiliència climàtica.
- Centralitats: un model de disseny humà i cuidador, amb mobilitat alternativa que connecti barris i generi nous pols de vida comunitària.
- Barris: micro-urbanisme de manteniment constant, millora de l’accessibilitat universal i rehabilitació integral de l’habitatge per dignificar els barris i evitar la gentrificació.
Sobre el mapa dels barris del Besòs, cada grup va realitzar una anàlisi DAFO del Baix Besòs al voltant del seu eix per, a continuació, convertir les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats identificades en estratègies col·lectives per la millora de la metròpoli.
Les propostes dels grups de treball
Del barri a la metròpoli: enfortir el sentiment de pertinença
El grup que va treballar l’escala de barri va posar l’accent, entre d’altres, en la necessitat d’invertir de manera profunda i sostinguda als barris del Besòs. Més que intervencions puntuals, es va reivindicar una actuació estructural principalment sobre el degradat parc d’habitatge, que millori les condicions de vida de la ciutadania.
Es va fer èmfasi també en la idea de potenciar els equipaments de proximitat -com les escoles, les biblioteques o els equipaments esportius- no com a elements aïllats del barri, sinó com a nodes capaços de generar activitats compartides per tot l’espai Besòs, i d’enfortir el sentiment de pertinença al barri, a la ciutat, i al Besòs com a territori comú.
Lligat a la idea d’un espai Besòs més cohesionat, el grup va subratllar la necessitat de fomentar una participació ciutadana real en les decisions que afectin els barris, amb un diàleg directe amb les administracions que pugui derivar en acords vinculants, i no en consultes sense continuïtat.
Centralitats: cultura, habitatge i coordinació supramunicipal
El grup de centralitats també va treballar al voltant de com generar espais de referència compartits per als diversos municipis del territori Besòs. Una de les principals propostes va ser aprofitar la cultura i els esdeveniments comuns com a activitats col·lectives que vagin més enllà de les fronteres administratives. La creació d’uns Jocs Florals, tornejos esportius o una festivitat comuna al voltant del Besòs, van ser alguns dels exemples plantejats.
En termes d’espai públic, es va proposar consolidar els espais verds i blaus del Besòs com a eixos d’activitat esportiva i de lleure, amb un gran potencial per convertir-se en veritables centralitats de barri i de ciutat.
De nou, la qüestió de l’habitatge va ocupar gran part del debat: es va demanar dotar l’Agència d’Habitatge dels recursos necessaris per rehabilitar el parc existent, i es va apostar per una estratègia supramunicipal de construcció d’habitatge de protecció oficial planificada conjuntament amb els serveis públics essencials per a la nova població.
Metròpoli: el riu, la mobilitat i els moviments veïnals
El grup que va treballar l’escala metropolitana va plantejar propostes al voltant dels espais comuns de tot l’àmbit Besòs. El primer de tot, evidentment, el riu. El Besòs va ser abordat com una infraestructura vertebradora del territori, tot i que avui dia continua sent, en bona part, una frontera que cal superar.
Al voltant del riu van sorgir propostes com la creació de noves passarel·les que connectin les dues ribes, la creació d’un gran corredor verd des de la Sagrera fins a Can Zam que vertebri l’àrea metropolitana, o la recuperació i ressignificació històrica del Rec Comtal.
Sobre mobilitat, van sorgir dues línies d’actuació: el foment de les vies ciclistes per moure’s entre barris i l’allargament de les línies de metro ja planificades, integrades en una estratègia global de transport públic.
Quant al moviment associatiu del Baix Besòs, es va parlar de la necessitat de recuperar-lo i actualitzar-lo. Tot i ser històricament molt potent, ha perdut empenta en els darrers anys. Es va plantejar la necessitat d’una nova veu col·lectiva independent que pugui articular les demandes del territori amb força i coherència.
La principal conclusió: Identitat i cultura Besòs
En posar en comú les tres perspectives, es poden identificar alguns dels fils conductors que travessen tots els grups. El sentiment de pertinença i la identitat compartida al voltant del Besòs van aparèixer de manera recurrent: la necessitat de crear un territori comú no en sentit urbanístic, sinó cultural.
Lligat a això apareix el concepte de ‘Cultura Besòs’. Durant dècades, el riu va ser un espai estigmatitzat, associat a la contaminació i la marginalitat. Ara, amb la seva progressiva recuperació ambiental, és moment de revaloritzar-lo i convertir-lo en un element d’orgull i d’identitat metropolitana.
També es va fer evident el principal problema pendent: qui lidera tot això? La coordinació entre administracions és complexa i lenta. I no existeixen lideratges clars que puguin posar d’acord els diferents actors i traduir les estratègies en actuacions concretes. Una qüestió que, sens dubte, continuarà present en les pròximes sessions del cicle.
El cicle de trobades continuarà durant el 2026 amb les següents sessions:
- TROBADA 2: Eix de renovació sociocultural, dissabte 16 de maig
- Objectiu: Potenciar l’autoestima col·lectiva i la cohesió social mitjançant la cultura comunitària, la memòria de les lluites veïnals i el feminisme transversal.
- TROBADA 3: Eix de renovació democràtica i governança, dissabte 19 de setembre
- Objectiu: Establir un nou pacte de governança que transformi la participació en poder de decisió real, fomentant l’autogestió i l’apoderament veïnal.