Dimecres 27 de maig, l’Ateneu Sant Roc de Badalona va acollir la presentació de ‘Les batalles de Barcelona’ (2025), el nou assaig de Jordi Amat que analitza els imaginaris culturals de la ciutat entre 1975 i 2025.
L’acte, organitzat per Diàlegs a la Riba del Besòs amb Òmnium Barcelonès Nord i la col·laboració de la Fundació Ateneu Sant Roc, Fòrum Grama i el Pla Estratègic Metropolità, va reunir l’autor Jordi Amat amb Carme Ribas, arquitecta i gerent del Consorci del Besòs entre 2018 i 2025. El periodista Oriol Lladó va presentar i moderar l’acte, on més enllà de presentar el llibre, es va dialogar sobre els imaginaris de Barcelona, el Besòs i les seves fronteres.
Des del principi, la tria de l’espai va ser reivindicativa, posant en valor el Baix Besòs, el barri de Sant Roc a Badalona i l’Ateneu com a institució dins de la Barcelona metropolitana.
Els imaginaris de Barcelona des dels anys 70
Jordi Amat va explicar que el llibre neix d’una preocupació fonamental: l’habitatge i la seva relació amb el model de ciutat. De la mateixa manera que a ‘Llarg procés, somni amarg’ (2015) Amat va voler rastrejar com es va desenvolupar el procés, en aquesta ocasió analitza des de productes culturals de tota mena els imaginaris col·lectius que han modelat la manera com pensem Barcelona des de la mort de Franco. I ho fa partint de la seva pròpia posició, «la d’un burgès de l’Eixample barcelonès», explicava amb ironia.
L’imaginari dominant, va assenyalar, «és el que ordena la ciutat de dalt a baix, amb l’Eixample al centre». Al llibre, Amat interpreta com s’ha disputat l’imaginari de la capital catalana els últims cinquanta anys a través de la seva literatura, fotografia, música o cinema. També d’un dels fets més rellevants de la història de la ciutat, els Jocs Olímpics de 1992. Un moment clau per la construcció d’aquest imaginari, ja que va permetre a la ciutat presentar-se al món amb els seus termes.
Les batalles del Besòs
Carme Ribas va abordar les batalles específiques del territori del Besòs durant el mateix període. Les lluites veïnals, va recordar, «van contribuir a ampliar la idea de Barcelona més enllà de la ciutat, a llocs com Santa Coloma». Tot i això, el Besòs sempre s’ha presentat com una frontera, tant física com mental, dels límits de Barcelona.
A més, com explica Ribas, la diferència de recursos entre Barcelona i la resta de municipis que l’envolten al territori Besòs ha generat històricament (i continua generant) desigualtats estructurals entre els veïns. El pressupost i la capacitat de redistribució interna de Barcelona no es pot donar en cap altre municipi.
Per Ribas, el Besòs va entrar per primera vegada en l’imaginari barceloní amb el Fòrum de les Cultures de 2004. Un esdeveniment que va comportar les primeres grans inversions en la zona. Després, la rehabilitació del riu va suposar, per primera vegada, una aposta real per l’espai fluvial i els barris que l’envolten. També, la primera vegada que les administracions hi van posar la mirada de manera sostinguda i amb una visió metropolitana.
Una de les batalles actuals del Besòs que va presentar Carme Ribas és alhora un canvi de paradigma: si durant dècades l’objectiu de molts veïns dels barris del Besòs era marxar-ne, avui la crisi d’habitatge ha transformat aquesta lògica. Per resoldre problemes com aquest, s’ha de prendre consciència de «la necessitat d’una redistribució de la riquesa a escala metropolitana». Una tasca que, ara com ara, cap administració no assumeix plenament.
El repte metropolità i el Compromís 2030
Jordi Amat va reflexionar sobre el projecte Compromís Metropolità 2030, en el qual va participar com a comissari, i en el qual es va plantejar la idea d’una «ciutat de cinc milions».
En aquell moment, explicava, les missions que s’hi van treballar -com la crisi climàtica o la cultura com a eina vertebradora- partien d’un aprofundiment democràtic que avui, va reconèixer, no té el mateix ressò polític.
Un dels descobriments del procés va ser constatar fins a quin punt la regió metropolitana era un àmbit desconegut, fins i tot per als qui hi viuen, i que problemes com el de l’habitatge només es poden resoldre des d’aquesta escala. Tanmateix, la cultura de col·laboració entre ajuntaments encara és molt feble.
Amat també es va mostrar incrèdul (i crític) davant el fet que agents com l’AMB o la Diputació de Barcelona tinguin la capacitat de resoldre problemes reals i, en canvi, no formin part de la conversa pública.
El nou futur possible del Besòs
En el tram final, Ribas i Amat van apuntar elements d’esperança. Projectes com les Tres Xemeneies de Sant Adrià, la transformació que pot suposar la Sagrera o la presència d’universitats a la zona del Baix Besòs configuren un nou relat possible: no ja el discurs de la pobresa estructural, sinó el de la capacitat de transformació del Besòs cap a un futur millor.
Amat va tancar la seva intervenció reivindicant l’orgull de barri com a valor cultural i polític metropolità. Va invocar el concepte de xarneguisme com a llegat metropolità que no passa necessàriament per la catalanitat entesa en termes lingüístics, i va recordar el discurs de Pérez Andújar a l’Ajuntament de Barcelona com a exemple d’aquesta cultura subalterna que mereix ser reconeguda.
Ribas, per la seva banda, es va mostrar optimista: «el món és complicat», va dir, però comencem a haver-hi debats i fets esperançadors per la regió del Besòs.