La Santa Coloma real i la ideal van de la mà

by Dialegs a la Riba del Besos
2 años ago
55 Views

Vaig assistir al primer debat “Santa Coloma, dins de la gran Barcelona. Espai metropolità” dintre de la programació dels Diàlegs a la Riba del Besós. Va ser una sessió prou interessant tant la primera part en la que, de manera prou àgil, el professor Ernest Ruiz va desplegar dades, anàlisis i repàs al Territori, economia i població de la nostra ciutat en el context de l’Àrea Metropolitana de BCN. I, també, la segona part en la que el treball de debat i propostes per diversos grups petits que ens vàrem conformar va permetre, amb un molt bon plantejament de dinamització, abordar reflexions en relació a què ens diferencia o què tenim en comú amb la resta de l’àrea metropolitana. Pràcticament, es podria dir que vam fer un DAFO sobre la nostre ciutat de tal manera que al final es poguessin consensuar algunes conclusions per poder avançar i fer realitat el leimotiv d’aquesta iniciativa; diàlegs en torn a la nostre ciutat des de la pluralitat, el pensament crític i les ganes de treballar per millorar la nostre ciutat.

Van sortir moltes coses, la majoria d’elles estan recollides en el resum de la primera sessió, altres també han estat comentades des d’aquest espai per altres persones que varen assistir i que han expressat la seva opinió, no obstant, jo em voldria referir a un aspecte molt concret que va en relació al debat sobre si en l’actualitat hi ha o no un pensament estratègic de ciutat o si simplement estem confonen la Santa Coloma ideal amb la Santa Coloma real. I és en aquest cas quan jo m’inclino per pensar sinó estarem parlant de la mateixa Santa Coloma alhora de diferenciar entre la real versus la ideal?

La Santa Coloma real és una ciutat compacta i densa amb ús intensiu de l’espai públic amb unes dades d’atur importants, amb un problema de provisió residencial significatiu i amb el repte permanent de cohesió social i convivència respectant l’autonomia de l’individu però amb la fi de la inclusió del col·lectiu. Tots aquests handicaps s’han constituït en fets, que la crisis econòmica i social que es manifesta des del 2007/2008, ha remarcat i s’ha deixat sentir en la dinàmica econòmica, social i política de la nostra localitat. Una crisi, i els seus negatius efectes, que ha estat potenciada des de les institucions d’altres nivells de govern; per part de l’autonòmic no posant l’accent en les necessitat socials i per part del govern de l’estat asfixiant l’autonomia financera local amb una Ley de Racionalización y sostenibilidad de la Administración Local, (la RSAL) que l’ex-ministre Montoro es va treure del barret per tal de quadrar els números malgrat que això signifiqués que tots els municipis, i per tant també el nostre, veiessin reduïdes les seves capacitats de moviment a l’hora del marge de maniobra econòmic en la prestació dels serveis socials.

No obstant, aquesta Santa Coloma real, també ha plantat cara a una de les majors crisis econòmiques d’abast mundial des del 29 i ha sabut prioritzar les polítiques socials damunt d’altres, i és aquest fet el que ens permet pensar en que hem estat treballant i, per descomptat que hem de continuar fent-ho, per aconseguir una ciutat cohesionada socialment amb espais públics amables on l’escala humana ens ajudi a continuar conformant una ciutat alegre, segura, amb empenta, inclusiva i d’acollida.

I, crec que es es aquesta sincronització entre la Santa Coloma real i la ideal la que ens convida a pensar que potser no és del tot encertat afirmar que Santa Coloma s’ha de repensar. Crec, que la nostra ciutat té visió de futur; és una ciutat que es pensa sostenible, cohesionada socialment, territorialment amb un entorn saludable, atractiu amb una projecció metropolitana i una ciutat gestionada per una administració pública que treballa per ser àgil, oberta, propera, transparent i atenta amb les persones.

Aquest moviment sincronitzat entre la Santa Coloma real i la ideal no és ni molt menys un desig, ni una visió induïda per l’optimisme antropològic, sí que és en canvi una línia que vol marcar una trajectòria i que com a tal haurà de fer moltes coses més i millor. Haurem de proposar iniciatives i treballar per consolidar l’eix Besos-Marina, haurem d’apropar i relacionar Can Zam, la Serralada de Marina i el Riu Besos, s’haurà de continuar potenciant el clúster ciutadà lligat a l’alimentació, haurem de continuar enfortint Santa Coloma com una ciutat educadora i garant dels drets de la infància, els drets socials i de ciutadania, haurem de deixar espai a les noves formes d’innovació social des del plantejament d’una nova governança pública… en definitiva que haurem de continuar en moviment, avançant, millorant, plantejant-nos incerteses, reptes i conflictes… però sabem on anem i sabem amb qui volem anar; amb tots i totes les persones que han fet de Santako una ciutat amb un gran sentiment de pertinença i que deixa definitivament enrere imatges del passat per centrar-se en continuar apostant pel seu futur… per la seva gent, per tota la seva gent vingui d’on vingui.

Eugeni Barquero Concepció

(un ciutadà apassionat per la seva ciutat)

Etiquetas: , , , , , ,

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *