La COVID-19 sembla actuar com una llanterna en la foscor, il·luminant tot el que no funciona: la precarietat laboral, la bretxa digital, la desigualtat en les tasques de cura i reproducció, la manca de qualitat d’aire de les nostres ciutats, la destrucció dels ecosistemes, les condicions d’habitabilitat de moltes famílies, les retallades del sistema públic de serveis bàsics (salut, educació, etc.), i, en general, l’absurditat d’un sistema que tensa enormement la relació entre vida i economia en comptes de crear una economia al servei de la vida.
En aquest marc, la pregunta “què passarà en el futur?” amaga sentiments de por i d’impotència, com si res depengués de nosaltres. Sembla, per tant, molt més pertinent preguntar-nos com hem arribat fins aquí i cap a on volem anar a partir d’ara.
El 19 de maig ho vam fer des de la perspectiva local i vivencial d’alguns dels professionals (essencials) del territori, quatre professionals compromesos amb aquesta crisi que ens van parlar de l’impacte que està tenint la pandèmia a la ciutat de Santa Coloma, però també de pràctiques resilients i propostes per fer-li front.
Isabel Pérez Edo, metgessa de la Residència per a la Gent Gran Ramón Berenguer, ens va parlar de les repercussions de la malaltia en la gent gran derivades de l’aïllament, tals com atròfia muscular, solitud, por, menor autonomia… I va remarcar la importància del currículum interior dels professionals que cuiden (respecte, compassió…), de la bioètica i de recuperar la col·laboració de les famílies en la fase final de la vida. Hem perdut, segons ella, aquesta habilitat com a societat.
Montse Iracheta Todó, farmacèutica comunitària de la Farmàcia de Can Calvet, va explicar la doble tasca que porten a terme des de la farmàcia: l’atenció personalitzada i la prevenció de la salut a nivell comunitari. La primera compta amb una zona específica al recinte i és com un confessionari. La segona se centra en la tasca educativa. Ara s’obren noves preguntes, “Com es prendrà la pressió, com mantindrem les distàncies, com acompanyarem des de la distància?”, “Sabrem respectar les mesures de protecció i prevenció?”.
Laia Muñoz Aldana, empresària nascuda a Santa Coloma i presidenta de l’Associació de Comerciants i de la Indústria de la nostra ciutat, va posar l’accent en els factors positius malgrat el desconcert inicial i els greus efectes sobre el comerç local: el confinament ha generat un reconeixement del comerç i una major consciència com a col·lectiu, tant a nivell territorial com a nivell sectorial. S’han iniciat projectes comuns per visibilitzar el comerç i la venda online, també projectes de formació i aprenentatge. “No baixem la guàrdia en seguretat”, va comentar la Laia per finalitzar.
Raúl García, director del Centre Obert Rialles, va explicar la funció de l’entitat en aquesta crisi: ells es van constituir com a “barrera de xoc”, assumint suport psicològic però també atenent a les primeres necessitats amb el repartiment d’aliments. Per alguns col·lectius “llueve sobre mojado”, però també va remarcar la capacitat de resiliència de les famílies més afectades. La dificultat ara se centra en la gestió de l’enorme quantitat d’iniciatives socials i solidàries de la població, més que en sortir de l’aïllament social. La sortida, segons ens diu, serà comunitària o no serà. “Hem de seguir teixint, mascaretes i xarxes solidàries”.
En definitiva, es va parlar de suport individual i xarxes comunitàries, i en com hem d’aprofitar aquest moment per trobar noves maneres de relacionar-nos, generar confiança i activar la consciència col·lectiva i de canvi. Enlloc de buscar fórmules, aprenem de l’experiència i dels demés. En comptes de gestionar l’aïllament, fixem-nos en com gestionarem l’enorme ventall d’iniciatives generades amb implicació i consciència social. Enlloc de desitjar la normalitat, que invisibilitza tot allò que estigui fora de la norma, recuperem les quotidianitats.