RESUM. Propostes per a la ciutat del futur: aprendre, reflexionar, pensar en el context de la pandèmia

by Diàlegs a la Riba del Besós
9 meses ago
456 Views

Resum de la sessió celebrada online el 26 de novembre 2020

En aquesta darrera sessió de l’any vam parlar de la pandèmia com esdeveniment capaç d’obrir nous camps d’actuació i de pensament, capaç de visibilitzar amb força narratives contraries a l’ortodòxia que ens envolta i amb potència transformadora. Per això, ens interessava especialment posar l’accent en les oportunitats que poden aflorar, detectar-les i aprofitar-les per obrir el camp del què és possible fer i fins i tot pensar.

Sabem que el camp dels possibles no és neutre, que el futur és una zona de conflicte i que les narratives en disputa son el seu instrument.  Per això, en aquest cas, la proposta a les persones convidades era reflexionar sobre les oportunitats que podria estar obrint aquest moment tant singular de trencament amb les convencions i de suspensió de les prediccions. A més, vam proposar als nostres convidats i convidades pensar en una proposta específica a través de la qual possibilitar nous horitzons. Aquest és el resum de les seves visions sobre oportunitats i propostes del futur pròxim.

Però abans d’entrar en terreny colomenc, vam proposar a l’Oriol Estela, Coordinador General de l’Associació del Pla Estratègic de Barcelona, que ens parli sobre la seva visió sobre oportunitats que la pandèmia pot fer aflorar i que aporti la mirada metropolitana als reptes que tenim per davant.

L’Oriol Estela va començar la seva intervenció amb certes reserves sobre el concepte d’oportunitats, posant de relleu que sovint les oportunitats en moments de crisi afloren per als mateixos de sempre, els que ja les tenien abans de la crisi. Allò important, destacava, és veure què estem disposats a fer per provocar els canvis. El Coordinador del PEMB va anomenar 4 grans àmbits on es poden presentar oportunitats:

  1. En la capacitat de resposta als problemes immediats amb agilitat i major flexibilitat. S’ha comprovat que això era possible, i cal aprofundir en aquest camí. Així, es va veure les virtuts de desenvolupar un urbanisme tàctic per a l’ampliació d’espais per a la ciutadania, o les virtuts de flexibilitzar l’ús dels equipaments municipals. Per tant, cal aprofundir en fórmules àgils i flexibles en la resolució de problemàtiques.
  2. En la redefinició del que es considerava serveis essencials. En efecte, la pandèmia ha fet aflorar la importància de les cures, la necessitat de tenir accés a internet i de fer front a l’escletxa digital, la rellevància del consum de proximitat, la crisi del model d’habitatge, la soledat de les persones que viuen soles o l’increment dels problemes de salut mental. La visibilització d’aquestes problemàtiques hauria de ressituar les prioritats en les polítiques públiques en el futur i hauria de tenir una compensació en termes de drets.
  3. En la potenciació de la digitalització, i en la relació amb el món del treball. En efecte, la introducció massiva de canals digitals al món del treball pot generar noves formes d’estar en el treball i de dialogar amb fórmules presencials.
  4. En la governança. La crisi del coronavirus ha posat de manifest les limitacions de l’organització actual territorial, plena de solapaments i de duplicitats en la resolució de problemes. La gran pregunta serà “com ens organitzem?”. I en aquest sentit el territori serà un element clau a repensar.

Des del punt de vista de Santa Coloma, Estela veu oportunitats en el desenvolupament del comerç de proximitat, la utilització més diversa i flexible dels equipaments de proximitat, el desenvolupament del teletreball (que permeti quedar-se al territori) però en espais més comunitaris (menys individualitzats) i, en general, en el marc de col·laboracions entre entitats i ciutadania per fer front a la crisi fruit de la pandèmia.

Després de l’Oriol Estela, vam donar pas a les persones convidades residents a Santa Coloma, per a què presentessin la seva opinió sobre oportunitats que s’obren davant la crisi i sobre la proposta concreta que volguessin presentar.

Andreu Banús, actor de formació i emprenedor del món cultural, va posar l’accent en la resiliència del món cultural, acostumada als canvis i a l’impacte especial que sovint tenen les crisis econòmiques en la cultura. Banús afirmava que s’ha d’aprofitar aquest moment per trobar noves formes de relació i comunicació entre els espais públics i privats. En un segle de canvis constants, cal crear estructures més horitzontals i participatives que fomentin i afavoreixen el talent i la creativitat. La seva proposta, per tant, apostava per una nova governança en l’àmbit de la cultura. Així doncs, explicava que s’està desenvolupant una Plataforma de professionals de les Arts Escèniques que interpel·la a les administracions per desenvolupar projectes comuns i comunitaris.

Núria Larroya, mestre colomenca vinculada als moviments de renovació pedagògica pel seu pas com a presidenta del Casal del Mestre, va començar la seva exposició dient que ella és positiva però no innocent. Larroya assegurava que la infantesa i adolescència ha estat esborrada de les solucions plantejades durant la pandèmia. Va destacar però certs canvis, alguns encara invisibles però clars, com son la influència de la digitalització, els canvis en els temps escolars o els canvis metodològics. La comunitat educativa ha mostrat, va comentar, una gran capacitat de resiliència. La seva proposta es va centrar en la formació d’aliances per arribar a consensos sobre corresponsabilitat i transversalitat en el marc educatiu: l’educació ha de sortir de les parets de l’escola i ha d’actuar en xarxes de col·laboració amb diferents agents.

Albert Noguera Carreras, treballador social de l’Ajuntament de Santa Coloma des de fa 18 anys i president del Centre Excursionista Puigcastellar, va senyalar la visibilització de les febleses del sistema com a oportunitat de l’actualitat: la possibilitat de posar llum sobre els habitatges per dins (“inframurs”), el recapte d’aliments i les assignatures pendents en l’àmbit dels serveis socials. També va fer referència a la possibilitat de millorar la gestió de la distribució d’aliments a través de les targetes per aliments i a l’enorme oportunitat que s’ha vist de conèixer el propi territori, amb les passejades de proximitat que s’han vist en els darrers mesos. Albert Noguera proposava, concretament, planificar la problemàtica de l’habitatge a escala metropolitana.

Mariona Chavarria, directora de la Biblioteca del Fondo des de la seva inauguració al 2914, va destacar les oportunitats d’aquestes instal·lacions per “sortir” de l’edifici físic i apropar-se als diferents grups socials, a les escoles… Per primera vegada, comentava Chavarria, les escoles comencen a ser més receptives de les propostes de les biblioteques en quan a activitats culturals, “ara reben el nostre missatge”. Les respostes en un moment com aquest han estat molt positives per part de les escoles, i veuen per tant una possibilitat d’actuar en xarxes per treballar en els seus objectius, com són l’apropament de la cultura a la canalla, el desenvolupament d’hàbits de lectura, etc. La seva proposta concreta va ser activar les xarxes per sortir de l’edifici de la biblioteca i apropar-se al municipi.

Miki Rodríguez, mestre i activista mediambiental a través de la seva participació activa a l’organització Rebel·lió o Extinció Gramenet, es va mostrar més aviat escèptic, argumentant que les dades recents no auguren una transició energètica sinó més aviat el contrari. Rodríguez va posar l’accent en la necessitat de reduir les emissions de manera ràpida i efectiva, i va assenyalar algunes propostes que podrien contribuir en aquest sentit: limitar la circulació i l’espai pels vehicles contaminats i ampliar els espais per usos no contaminats i sense emissions a través d’accions d’urbanisme tàctic; o contractar els subministraments a formes de gestió cooperatives i que garanteixin més atenció al mediambient.

Enric Noguera, treballador des de la 30 anys de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma i sindicalista, va fer una defensa de la sanitat pública i es va centrar la seva proposta en la necessitat de fer efectiva la Renda Bàsica Universal. Enric Noguera va assenyalar el fracàs del subsidi que ha atorgat el govern per pal·liar les conseqüències de la crisi de la pandèmia “que no ha arribat a qui havia d’arribar” i les oportunitats que podria tenir la Renda Bàsica.

L’Oriol Estela va acabar la sessió comentant algunes actuacions que s’estan portant a terme des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i que podrien contribuir a algunes de les propostes recollides durant la sessió. Temes com les polítiques de baixes emissions no poden abordar-se des d’una delimitació municipal. A nivell social s’està treballant especialment la problemàtica de l’habitatge en el marc de l’Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva per formar una xarxa contra la vulnerabilitat residencial a nivell metropolità. Var destacar també les possibilitats d’actuació metropolitana en el marc escolar i de biblioteques, fomentant els espais de trobada i creació de xarxes de convivència i col·laboració. A nivell cultural, per últim, va posar de manifest que existeix un únic esdeveniment metropolità, la setmana de la dansa. Per tant, estendre aquesta experiència a altres àmbits i/o posar en relació les fàbriques de creació o altres espais culturals per al treball en xarxa, és un altre camí molt interessant a recórrer en el futur, segons Estela.

Finalment, es van recollir algunes propostes i comentaris sorgits al chat o a través de Facebook:

  • Necessitat de situar en el marc metropolità aquells aspectes que no tenen una solució en una perspectiva estrictament local.
  • Incrementar l’oferta per l’estudi i espais pel jovent.
  • La modificació de l’activitat econòmica post industrial orientada cap la digitalització i el coneixement no precisa de grans espais i permetria desenvolupar espais productius a la ciutat.
  • Basar les polítiques de subsidi i benestar en la cooperació , la transversalitat i la corresponsabilitat.
  • Necessitat de un intens dels espais públics davant l’evidència de la densitat poblacionals i una gran quantitat d’habitatges petits i densificats.
  • Repensar formes de relació de l’administració per evitar lla discriminació per motius d’edat, formació cultural…
  • Potenciar el treball comunitari.
  • Comerç de proximitat, ampliar el comerç digital i la col·laboració amb el sector públic.

En definitiva, en la cinquena sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs 2020 es va parlar de les oportunitats en marcs molt diversos: cultural, educatiu, urbà, social i ecològic. En tots aquests es presenten espais d’oportunitats centrats sobretot en l’obertura a nous espais físics i de interrelació, d’organització, de creació i de conquesta de drets. Tot i així, també s’ha posat l’accent en la necessitat d’evitar la ingenuïtat, i d’abordar el futur amb consciència del que tenim per endavant, una consciencia dels obstacles i conflictes actuals que ens ajudi a activar el canvi.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *