CENTRALITAT, PERIFÈRIA…

by Josep Miquel Lacasta
4 meses ago
204 Views

Resum de la sessió de Diàlegs a la Riba del Besòs del 25 de març del 2021 on participen: Jordi Valls (preludi), Ferran Navarro, Odei A Etxearte, Jaume V Aroca

Aquest any, iniciem un cicle de debats focalitzats en la idea de centralitats i perifèries urbanes en el marc de l’àrea metropolitana de Barcelona. Mirarem la metròpoli des del nostre territori i pensarem com afectem a la Barcelona metropolitana (socialment, culturalment, econòmicament, ecològicament…) i quines noves centralitats estan sorgint, o podrien sorgir, des del Besòs. Centralitats relacionals, diverses, alternatives o complementàries, oportunes o necessàries, consolidades o emergents, immerses en un marc constant de moviment i transformació però que arrossega el pes de la història que tendeix a reproduir la visió geomètrica i dualista de les relacions entre territoris veïns. Us convidem, per tant, a obrir la mirada, a mirar la Barcelona metropolitana des del Besòs i a preguntar-nos sobre quines perifèries i quines centralitats veiem des d’aquest costat del territori.

La sessió del 25 va començar amb un preludi poètic de Jordi Valls, escriptor i poeta colomenc. De la seva darrera obra publicada, Pollo, ell mateix escull dos poemes per llegir-nos, i que van ser gravats per exposar durant aquesta primera trobada del 2021. La seva obra desprèn una concepció de la ciutat com a una realitat complexa i polièdrica i amb moltes capes, i els textos exposats es poden tornar a veure al Facebook dels Diàlegs a la Riba del Besòs, a l’inici de la sessió.

Jordi Valls concep la ciutat com a una realitat complexa, polièdrica i amb moltes capes, una mirada que volem compartir.

Acte seguit, es va obrir la taula rodona per al debat, on ens acompanyaven tres persones, totes elles reconegudes per la seva trajectòria professional i ben coneixedores de la realitat del Besòs: Ferran Navarro Acebes, arquitecte i urbanista, que va ser cap del Servei d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Santa Coloma als anys 80 i que és, actualment, docent a la Universitat Politècnica de Catalunya; Odei A. Etxearte, llicenciada en Humanitats i en Periodisme, que ha estat directora de la revista Fòrum-Grama, autora del llibre De suburbi a ciutat. El Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet, editat per l’editorial Fòrum-Grama, i codirectora del documental Perifèria, recentment estrenat a la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid; i Jaume Aroca, periodista i actualment Director en Cap de la Secció de Política de La Vanguardia.

Com s’entén la perifèria urbana, avui en dia? És un concepte que necessita de

l’existència d’un centre i que es defineix en termes de geometria urbana, ens deia el Ferran Navarro. No té necessàriament una relació amb el nivell adquisitiu de la seva població però sí amb un model de creixement realitzat des del centre, i què afecta als territoris veïns. Per l’Odei Etxearte, les perifèries (en plural) estan associades a processos de transformació, ja que queden fora dels focus dels discursos oficials; la vida que transcorre en aquests espais sovint desborda les concepcions reduccionistes que arriben des del centre. Son espais de mestissatge, de mirades diferents; son assajos d’utopia. Per contra, ens deia l’Odei, el centre és un espai sobreexposat, amb dinàmiques de mercat que expulsen la vida, que actua alhora com a imam i com a centrifugadora. D’altra banda, no existeix una sola centralitat sinó diverses, i cada vegada son més atomitzades. El Jaume Aroca comentà que a l’Àrea Metropolitana s’ha normalitzat la desagregació de l’agregació, és a dir, s’han anat produint illes desagregades de discontinuïtat social, on carrers on l’habitatge és més car se situen al costat de barris amb dificultats econòmiques heretades i estructurals. Per tant, la centralitat és un concepte desdibuixat, imprecís i conflictiu.

Perifèria no té necessàriament una relació amb el nivell adquisitiu de la seva població però sí amb un model de creixement realitzat des del centre, i què afecta als territoris veïns. Ferran N

Les perifèries (en plural) estan associades a processos de transformació… son espais de mestissatge, de mirades diferents… mentre el centre és un espai sobreexposat, amb dinàmiques de mercat que expulsen la vida. Odei AE

D’altra banda, no existeix una sola centralitat sinó diverses, i cada vegada son més atomitzades. Odei AE

S’han anat produint illes desagregades de discontinuïtat social, on carrers on l’habitatge és més car se situen al costat de barris amb dificultats econòmiques heretades i estructurals. Per tant, la centralitat és un concepte desdibuixat, imprecís i conflictiu. Jaume V A

Què ha passat amb Santa Coloma en els darrers anys? Continua sent una perifèria? El Jaume Aroca comentava que, en els darrers anys, hi ha hagut un cert replegament dels municipis de l’Àrea metropolitana cap a si mateixos. No hi ha, segons creu, un discurs o relat de continuïtat urbana de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, ni tan sols per part de la ciutat de Barcelona. És a dir, s’ha passat de la concepció de Santa Coloma com a perifèria a la invisibilització de l’àrea supramunicipal, tant per part de les suposades perifèries com per part de la centralitat. Per Odei Etxearte, aquesta situació és la conseqüència d’una concepció metropolitana basada tradicionalment en els contrapoders (socialista-convergent), una mena de repartiment del país vertebrada amb relats polítics institucionals. Per l’Odei, aquest trencament podria ser positiu. Per contra, sembla haver desaparegut la veu compartida de la perifèria metropolitana (que en realitat son moltes perifèries: el Besòs, el Llobregat…). En aquest sentit, diu el Jaume Aroca, existeix un problema que hem de poder resoldre.

Santa Coloma, però, no s’ha desfet de l’estigma de ser perifèria, malgrat la millora enorme d’alguns espais que avui en dia son molt atractius per a la seva població (el riu Besòs, Can Zam, etc.). Com veiem altres perifèries, des de la perifèria de Santa Coloma? En la visió dual entre centre-perifèria, ens oblidem de les altres perifèries, comentava Odei Etxearte. El problema, explica Jaume Aroca, és que Catalunya no s’ha mirat bé. Per exemple, teixits d’urbanitzacions de zones del Vallès, de l’Anoia, del Penedès, estan invisibilitzats i pateixen dificultats socials molt greus. Ferran Navarro està d’acord en què, quan parlem de perifèria, no podem reduir-la als municipis que envolten la ciutat de Barcelona, i què la ciutat genera disfuncions cap en fora que han de poder pensar-se i resoldre’s a un nivell territorial mésampli que el municipal. L’escala ens dona la densitat suficient per a tractar les problemàtiques amb sostenibilitat. La densitat és necessària, segons Ferran Navarro, per produir sostenibilitat.

Hi ha hagut un cert replegament dels municipis de l’Àrea metropolitana cap a si mateixos. JVA

Què podem oferir avui a l’Àrea Metropolitana, des de Santa Coloma i des del Besòs? Quines noves centralitats es poden gestar? El Pla del marge esquerra del riu Besòs va ser el primer pas del Parc Fluvial. De ser una claveguera, ha passat a ser un riu i un parc d’atracció ciutadana. A més, el Besòs ha passat de ser barrera a ser frontissa, uneix territoris,segons Ferran Navarro. El pont del segon cinturó, el pont vell, el d’Esperit Sant i el de Can Peixauet permeten també una millor interrelació amb la ciutat de Barcelona, tot i estar pensada per al transport privat. Tot i així, argumenta Ferran Navarro, la ciutat té una manca d’un bon sistema de transport públic, habitatge protegit i sol productiu. El sol productiu existent s’ha anar desfent per a la realització d’habitatge lliure. Aquesta, deia Ferran Navarro, és una herència que serà difícil d’eliminar. Aquests factors reprodueixen i agreugen la realitat de milers de persones que es desplacen de la ciutat cap enfora per anar a treballar. A Santa Coloma, treballar a prop de casa i tenir un habitatge accessible és un privilegi.

La ciutat genera disfuncions cap en fora que han de poder pensar-se i resoldre’s a un nivell territorial més ampli que el municipal. Ferran N

L’Odei Etxearte comenta, respecte a les centralitats, que existeix un clam ciutadà per a què Can Zam arribi a ser el pulmó verd de la ciutat, i això implica obrir un debat sobre la utilització d’una part del parc per a grans esdeveniments. Creu que guanyar singularitat a nivell municipal és encara un tema pendent, i es preguntava: què la pot fer atractiva per a la ciutadania resident i no resident de Santa Coloma? Podria la ciutat tenir un gran museu de les migracions, donada la seva historia? Podria ser un emblema dels moviments veïnals i crear un centre d’estudis sobre aquests temes a nivell metropolità?

Jaume Aroca acaba la sessió fent èmfasi en la necessitat de repensar les centralitats a escala municipal. Les centralitats, afirmava, s’han de pensar de manera compartida. El cas de les Tres Xemeneies és paradigmàtic, des del seu punt de vista. En efecte, el coneixement urbanístic d’aquesta peça, que és l’horitzó de tota la ciutadania dels voltants, s’ha resolt amb un planejament de poc abast (afectant a les illes que es troben al voltant d’aquest espai), alliberant l’espai per construir més habitatge en primera línia de mar i evitant la discussió respecte a l’ús i a la possible centralitat metropolitana d’aquesta zona. La discussió sobre centralitats s’ha de discutir a escala metropolitana, no pensar-se a nivell municipal, sinó, afirmava el Jaume Aroca, no arribarem a cap resposta.

“Les centralitats s’han de pensar de manera compartida… La discussió s’ha de fer a escala metropolitana, no pensar-se a nivell municipal, sinó, no arribarem a cap resposta” afirmava el Jaume Aroca,

Anem cap a un mon en el què el desenvolupament s’està produint de manera molt desigual (per exemple, comentava Jaume Aroca, el desenvolupament del 90% de la tecnologia dels Estats Units s’ha produït només en 5 ciutats nord-americanes). Cal abordar el debat de les centralitats i les perifèries amb una visió distribuïda i àmplia. Convindria crear un altre museu de les migracions si a Sant Adrià ja hi ha un, o potser es podrien generar sinèrgies amb el de Sant Adrià per fer-lo créixer i augmentar l’impacte que es vol transmetre? La lògica global ens porta a agregar-nos, fixant-nos en les desigualtats que s’estan generant i ens els efectes que té a nivell territorial. De quina centralitat estem discutint si el desert generat a les Rambles de Barcelona, arrel de la pandèmia, afecta a les persones que es queden a l’atur i què habiten, molts d’elles, a les perifèries? Estem, acaba Jaume Aroca, absolutament interrelacionats.

Març 2021

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *