L’Espai Besòs en el marc metropolità

by Diàlegs a la Riba del Besós
4 meses ago
198 Views

Resum de la segona sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs del 2021 (6 de maig)

Aquesta sessió es va dedicar a reflexionar sobre l’Espai Besòs. Per començar, es va mostrar un vídeo de 1984 sobre un acte per reivindicar la brutícia del riu Besòs en aquell moment. Es tractava de recordar la importància de les accions reivindicatives que van ajudar a millorar molt significativament en riu Besòs, així com el canvi produït més de 30 anys després. Acte seguit, la moderadora, Carolina Costa, va introduir a sessió amb una breu presentació de l’Espai Besòs, ressaltant alguns aspectes significatius d’aquest territori.

Una vegada més, es va obrir la taula rodona per al debat, on ens acompanyaven quatre persones: Oriol Fernàndez, fundador i Secretari Executiu de l’Associació Restarting Badalona; Roger Hoyos, president de la Plataforma per a la Conservació de les 3 Xemeneies i cofundador de la nova associació Espai Besòs; Tomàs Fernàndez, president de Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma de Gramenet; i Jordi Sánchez, Primer Tinent d’Alcaldessa a l’Ajuntament de Montcada i Reixac i Vicepresident de l’Àrea de Desenvolupament de Polítiques Urbanístiques a l’Àrea metropolitana de Barcelona.

A l’inici de la sessió, Oriol Fernández va explicar que la entitat Restarting Badalona té un triple objectiu: dinamitzar el territori, promoure la recerca i aglutinar gent entorn a temes urbans relacionats amb Badalona. Volen, ens diu, “canviar el dibuix de la ciutat” però amb mirada del Barcelonès Nord, complementant altres projectes de l’àrea metropolitana.

La Plataforma per a la Conservació de les 3 Xemeneies, segons comenta Roger Hoyos, es va crear al 2007 per tal de conservar i reutilitzar aquest espai emblemàtic del Besòs; una reutilització que ha de ser bàsicament cultural però sense descartar les oportunitats econòmiques que pot generar en el territori i afavorint la rehabilitació de l’entorn. Obren la mirada a l’escala metropolitana ja que, diu el Roger Hoyos, no es tracta d’un projecte que afecti només als adrianencs. Aposten por un gran parc metropolità (natura) que serveixi d’esbarjo, amb la potenciació de les antigues instal·lacions esportives (esport) i amb la realització d’esdeveniments culturals (cultura).

Tomàs Fernández va destacar les actuacions que s’estan promovent des de la Federació d’Associacions de Veïns de Santa Coloma, com les accions en residencies i centres de dia, l’estalvi energètic als barris o la necessitat de finalitzar alguns espais urbans encara inacabats o infrautilitzats (Can Zam, pistes d’atletisme, Parc Moragues). També estan treballant temes com mediambient i salut, sistemes productius i patrimoni, infraestructures i mobilitat, habitatge i emergència social.

Jordi Sánchez, per la seva part, va posar èmfasi en alguns aspectes clau de Montcada i Reixac, destacant la seva ubicació estratègica en sol industrial, el fet de què es tracta d’un territori trinxat, la necessitat de defensar el patrimoni natural i la reivindicació del soterrament de la línia ferroviària R2 per cohesionar el municipi en termes territorials.

Tots quatre coincideixen en les similituds del Besòs en quant a condicions de vida, amb nivell de renda baixos i les problemàtiques que allò comporta. El Besòs, segons els ponents, segueix considerant-se el “pati del darrere” de Barcelona; costa que les iniciatives creixin cap al Besòs ja que es produeixen una sèrie de barreres (naturals, d’infraestructures) infrangibles fins ara. D’altra banda, al llarg de la seva història la relació entre els municipis del Besòs ha estat més associada a la competència per recursos escassos que per la cooperació i la generació de complicitats.

La problemàtica comuna del Besòs és que està massa a prop de Barcelona: Patim totes les externalitats i en canvi no gaudim de les inversions. Roger Hoyos

 A més, les poblacions residents “no es coneixen”, ni tampoc coneixen l’entorn Besòs, més enllà del seu propi municipi. En gran part, aquest fet es produeix per unes infraestructures urbanes pensades en termes de centralitat-perifèria, que connecta poc o molt poc ales municipis no centralitzats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Tot allò fa que, segons els convidats, no es pugui parlar avui en dia d’identitat compartida de l’Espai Besòs. Hi ha moltes similituds socio-econòmiques i poc re-coneixement dels territoris entre sí.

A la segona part del col·loqui es van abordar les dificultats però també les propostes per fer possible aquesta visió conjunta del territori Besòs, amb especial èmfasi en la governabilitat. Des d’un inici es va posar de relleu l’avanç en polítiques públiques realitzat des del anys vuitanta, com ho demostra el vídeo reproduït al principi de la sessió. Però també es van remarcar alguns perills, com per exemple un Pla Director Urbanístic Metropolità que, segons es comenta, tendeix a prioritzar l’economia especulativa per sobre de la productiva, el que afecta especialment a zones com la de les Tres Xemeneies.

Des de l’Area metropolitana de Barcelona s’està treballant l’estructura policèntrica establint les noves centralitats. Jordi Sànchez

A En termes de governabilitat, es va posar l’accent en el paper clau d’organitzacions metropolitanes, com l’Àrea metropolitana de Barcelona, per generar estratègies d’equilibri territorial. Per la seva banda, es va remarcar el Consorci del Besòs com a institució important per aglutinar, amb una Agenda interessant de propostes sobre la taula que han de poder concretar-se en el futur. Roger Hoyos recomana un docu-ment anomenat Metròpoli i mecanismes de cooperació intermunicipal (IERMB, 2020), en el qual es recullen propostes molt concretes sobre la governabilitat de l’Espai Besòs: incorporar a l’AMB al Consorci del Besòs i també a diverses ONGs per fer una governança col·laborativa.

Ens posem a parlar de la limitació dels 30 Km/s hora quan el més sensat seria reaprtir els llocs de treball al llarg del territori per evitar tans desplaçaments al centre. Oriol Fernàndez

La ciutat de Barcelona hauria d’assumir el seu deute històric amb uns territoris que han sofert externalitats importants, derivades del seu desenvolupament: una ciutat que ha anat estenent infraestructures de mobilitat, expulsant centrals tèrmiques i sol industrial, però que no aporta inversions per compensar els efectes negatius produïts als seus voltants. D’altra banda, la ciutat hauria de reconèixer la suma que pot suposar el Besòs en termes territorials més amplis.

Finalment, es recullen algunes propostes significatives per desenvolupar a l’Espai Besòs. Es destaca en primer lloc el treball necessari en cohesió territorial. Fomentar el coneixement del territori internament, per part de la seva població i de les entitats/institucions que la integren és cabdal, i per concretar-lo es podria millorar el transport públic en sentit vertical (en perpendicular al mar i sobretot pel marge esquerra).

El transporte público deja mucho que desear. Para ir a Can Ruti desde Santa Coloma, hacemos un maratón entre Sant Adrià y Badalona. El transporte privado no puede ser la primera opción. Tomás Fernández

Cal, a més, que les polítiques públiques a escala metropolitana fomentin la distribu-ció de recursos i la generació de noves centralitats. En aquest sentit, es convida a pensar en aquestes “no des del punt de vista de la densitat territorial”, sinó posant en valor altres aspectes urbans del Besòs, tangibles i intangibles. El Hub de coneixement que s’està creant actualment, la millora de l’espai de les 3 Xemeneies o nous plans de barris que incloguin la participació dels veïns i veïnes del Besòs, poden ser algunes formes de concretar-les.  

Maig 2021

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *