Besòs, Can Zam, Serra de Marina: Un espai verd de centralitat metropolitana.(juny 2021)

by Diàlegs a la Riba del Besós
4 semanas ago
34 Views

LA RECUPERACIÓ DEL RIU BESÒS VA SER EL RESULTAT DE LA NECESSITAT DE LA CIUTADANIA, QUE RÀPIDAMENT VA FER SEU EL PROJECTE DE REFORMA DE L’ESPAI NATURAL – SITO ALARCÓN

EL QUE VA SER AL PRINCIPI UN EQUIPAMENT (ECOMETRÒPOLI), ARA S’HA CONVERTIT EN EL PROGRAMA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL MUNICIPAL: SON LES JUGATEQUES, ÉS EL PARC DE CAN ZAM I LA SEVA AULA A L’AIRE LLIURE A L’HORT, ÉS EL PROJECTE DE LA SALZEREDA…  – AMPARO BENJUMEA

NOSALTRES FORMEM PART DE LA BIODIVERSITAT, EXISTEIX UNA RELACIÓ ESTRETA ENTRE LA CONSERVACIÓ D’AQUESTA I LA SALUT DE LES PERSONES. LA BIODIVERSITAT PROPERA GENERA PETITES CÀPSULES HOMEOPÀTIQUES QUE ESTIMULEN EL NOSTRE SISTEMA INMUNITARI – JORDI BORDANOVE

Resum de la tercera sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs del 2021 (10 de juny): Besòs, Can Zam, Serra de Marina: Un espai verd de centralitat metropolitana.

La tercera sessió dels Diàlegs a la Riba del Besòs va girar entorn a la possibilitat de concebre i construir un espai de centralitat metropolitana a la zona del Besòs, Can Zam i Serra de Marina. L’Albert Fabà va obrir el col·loqui destacant les àrees de nova centralitat que es troben fora del centre de les ciutats, i es pregunta si a Santa Coloma podria existir un àrea d’aquestes característiques, d’atracció metropolitana.

Sito Alarcón va començar destacant les dificultats que van tenir per implementar larecuperació ambiental del riu Besòs: ningú creia que això fos possible i tampoc es veia viable el sistema que volien fer servir per depurar les aigües (“solucions basades en la natura”, abans en desús o poc reconegudes). La solució va ser apostar per la Unió Europea per tal d’obtenir finançament, i així va ser possible tirar endavant el projecte. Però passat el primer escull (el financer), calia implementar l’obra, i llavors van descobrir noves dificultats, per exemple es partia d’unes aigües abiòtiques. En efecte, la llera del riu tenia molt poc terreny natural, fet pel qual es van haver de rastrejar per radars. Però amb confiança, se’n van en sortir.

El Besòs, comentava el Sito Alarcón, compte avui en dia amb una biodiversitat interessant, però no pot quedar-se així. Necessita una revisió, una millor connectivitat amb la Serra de Marina, completar-se amb la zona de les tres xemeneies (amb un col·lector que hauria d’estar ja soterrat) i cuidar el seu equilibri mediambiental, que es molt delicat. La biodiversitat, a tot arreu, està fortament amenaçada i estem assistint a la seva pèrdua de manera silenciosa, una biodiversitat, destacava el Sito, de la qual formem part.

Amparo Benjumea va posar en valor la funció essencial de l’espai d’educació ambiental Ecometròpoli a la ciutat de Santa Coloma. Abans de crear-se al 2011, existien una sèrie d’activitats que s’oferien a les escoles, però la decisió política de crear aquest nou equipament va suposar una voluntat de canvi i una aposta clara per a l’educació ambiental. Això va produir una ampliació significativa de l’oferta d’actuacions a les escoles però també la creació d’altres accions destinades a les famílies els caps de setmana.

Can Zam i Serra de Marina, segons l’Amparo Benjumea, son escoles a l’aire lliure. Son a la vegada recurs per ensenyar i espais a protegir. Ecometròpoli es troba a les portes de Serra de Marina, i això suposa una relació molt estreta amb ella. Al part fluvial del Besòs, per la seva banda, cada vegada es fan més activitats, especialment de ciència ciutadana i apropament de la ciència fluvial a la ciutadania a través, per exemple, de la pesca científica. En aquest marc es crida a la gent per a que observi, valori, etc., i per generar consciència del què es troba a les aigües del Besòs. Allà disposen de l’Aula Ambiental del parc de Can Zam, que fa de llançadora i de punt de trobada.

Entre els nous projectes d’Ecometròpoli, l’Amparo Benjumea destacà la nova urbanització del Passeig de la Salzereda, que porta en la seva conceptualització elements mediambientals, com hotels d’insectes o postes de biodiversitat situats al carrer. A més, es vol fer educació ambiental amb el verd de proximitat, amb els parcs que la gent té al costat de casa seva.

Jordi Bordanove va començar la seva intervenció posant en valor la iniciativa popular de Santa Coloma per fer realitat el canvi al riu Besòs, sembrant consciència: “sense la força de la gent, a les institucions ens costa moure’ns”. Des de l’AMB, la vertebració dels espais naturals és important, així com les vores de les ciutats, la connexió entre l’àmbit natural (52% de la superfície metropolitana) i l’urbà. Com ens relacionem, des de les ciutats, amb aquests espais lliures o naturals, és cabdal per al Jordi Bordanove. En el marc de les reflexions del nou PDU, la conclusió és que aquestes vores s’han d’endreçar i s’ha de valoritzar el verd en relació a la ciutat.

El ponent afirmava que la millora del parc del Besòs ha estat un èxit socioambiental sense matisos. A la Serra de Marina, en canvi, queda encara molta feina a fer. Jordi Bordanove va destacar la necessitat d’endreçar el Parc de la Bastida i el Parc de Molinet, que té un potencial rellevant ja que compta amb una significativa densitat poblacional als seus voltants.

Des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’han valoritzat els parcs de proximitat. Els parcs són espais de salut, però també d’aprenentatge i de participació. En aquest sentit, Can Zam suposa un vaixell insígnia per la seva ubicació estratègica: connecta amb Badalona, amb Montcada i Reixac, amb Sant Adrià… amb el riu i amb la serra. Per això es va apostar per l’Aula Ambiental des de l’AMB.

El Jordi Bordanove també va destacar la llera del Besòs com a nova centralitat pel seu grau d’atracció de la ciutadania. Igualment, el Parc de Can Zam també pot catalogar-se com a espai de nova centralitat: “és un festival de gent a qualsevol hora del dia i per part de població de diversos municipis”. És, deia, un espai de referència en positiu.

Finalment, es va obrir un torn de paraules per part del públic tant presencial com via online. En aquests es van tractar temes com els nous projectes a Can Zam, la connectivitat com a element fonamental per a la biodiversitat i la interrelació de la ciutadania amb els parcs, les obres planejades a Torribera, la situació ambiental del marge dret o la importància del treball realitzat per als professionals de l’administració pública que gestiona els espais naturals. 

Dues idees rellevants s’han anat repetint al llarg de la sessió. La primera és la necessitat de conservar la biodiversitat com a element de salut i supervivència (també humana). En efecte, la manca de consciencia respecte a això ha generat la intromissió del Covid a les nostres vides ja que l’equilibri de l’ecosistema és, actualment, molt feble i està en perill. La segona es la convicció de què els espais naturals es protegeixen i recuperen com a conseqüència de la pressió popular i, per tant, la responsabilitat sobre la seva millora i supervivència dependrà, sobretot, de la capacitat ciutadana per reivindicar-los com a espais vitals. 

Podeu seguir el col·loqui a facebook.  Besòs, Can Zam, Serra de Marina

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *