MONTCADA. BON PASTOR. LES TRES XEMENEIES

by Diàlegs a la Riba del Besós
7 meses ago
215 Views

Som davant l’andròmina recargolada de l’antiga fàbrica de ciment d’Asland, al barri de Can Sant Joan, de Montcada. Ara les seves xemeneies ja no deixen anar les grises  fumerades, fruit de la transformació de les roques calcàries arrencades al Turó, però els seus propietaris han trobat una altra manera de contaminar els pulmons dels veïns i farcir-se les butxaques, cremant residus especials.

Darrera nostre hi passa la R2, una de les línies de ferrocarril que, juntament amb carreteres i autopistes, destrossen la ciutat veïna. Ens expliquen que ja s’han produït més de 176 morts, de persones que no tenen més remei que creuar a l’altre costat d’aquest territori trinxat, com ells mateixos defineixen el garbuix de vies, carreteres i elements naturals que seccionen el territori com si es tractés d’una teranyina gegant. Els veïns esperen que algun dia s’arribin a soterrar les vies i així ser més llenç i una mica menys de teranyina.

Sort que el passeig vora el Rec comtal, amb ànecs collverds inclosos, i la visió de la Ponderosa, a Vallbona, un territori agrícola, inserit en ple desgavell urbà, ens asserena els ànims.

El cas és que aquest sis de novembre, amb un sol esplèndid, Diàlegs a la riba del Besòs ha volgut fer honor al seu nom i hem passejat per tres llocs diferents de la vora del nostre riu. Montcada, Bon Pastor i l’àrea de les Tres xemeneies, a Sant Adrià. De la mà de companys de tots tres indrets, que ens conduïen per camins poc fressats per molts de nosaltres. Som tan a prop i, sovint ens coneixem tan poc…

Del Bon Pastor, molts colomencs desconeixem que formava part del nostre terme fins als anys quaranta del segle passat. Celestí Boada, l’alcalde afusellat pels franquistes, en va viure una bona colla d’anys, abans d’instal·lar-se al centre de la ciutat. Allà ens van explicar el projecte de museu, que s’instal·larà a un parell de grups de cases barates, ara reconvertides en moderns blocs, que acullen als antics veïns.

En arribar a les tres altes xemeneies, ara ja inactives, una sorpresa: la sorra de la platja i els terrenys que les envolten, vora el mar estan envoltats per una malla de tanques. Fa poc es va descobrir que el sòl està altament contaminat, per les indústries que,  a poc a poc, van anar abandonant aquestes contrades però hi van deixar el seu llast contaminant.

La nostra ciutat, arraconada entre el riu i la muntanya pràcticament no tenia terreny per a la indústria, tret de Can Zam. Però l’empenta de la ciutadania el va salvar i ara encara en podem discutir el seu ús. Encara vam tenir sort…

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *