CANVIS DEMOGRÀFICS. La seva incidència urbana.

by Diàlegs a la Riba del Besós

2 años ago

608 Views

DIÀLEGS AL LA RIBA DEL BESÒS. Resum de la sessió Dimarts 24 de maig de 2022

Els canvis demogràfics són un fet que podem observar en els nostres pobles i ciutats, ens trobem davant una sèrie de fenòmens com les migracions internacionals, la sortida de població jove, l’envelliment i la fragmentació, centralitat i marginalitat urbana.

Durant la sessió vam tractar diversos d’aquests fenòmens i sobretot vam intentar entendre com afecten a la configuració de les àrees urbanes , especialment a l’àrea del Besós i a Santa Coloma com exemple d’aquestes.

Ens acompanyaven en aquesta ocasió L’Andreu Domingo, doctor en Sociologia, màster en Demografia, investigador i subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que va començar la seva intervenció amb unes dades demogràfiques :

Aquestes dades ens van permetre situar-nos en un context on hi ha clarament una baixada de natalitat, un increment de l’esperança de vida en pràcticament 6 anys en un interval de només 4 anys, que provoca un envelliment de la població i en un increment de la població de Catalunya nascuda al estranger, fruit de les migracions internacionals.

Una vegada introduït el tema l’Andreu es va focalitzar en el que els demògrafs denominen Metabolisme demogràfic, que no és més que la relació que existeix entre les successions de generacions i el gènere i la immigració en la diversitat i la renovació de la població, a nivell de barris, i com això afecta i a la vegada explica moltes de les situacions de convivència que de vegades es poden transformar en conflictes interculturals.

Per explicar aquestes relacions l’Andreu va presentar unes interessants piràmides poblacionals que representen com s’estructuren les poblacions en diferents municipis i barris i que en el cas de Santa Coloma presenta unes característiques diferents a les del total de Catalunya. Per exemple hi ha més població immigrant i també hi ha més població nascuda a altres zones d’Espanya.

I quin efecte té això en la relació entre diferents generacions?

“ En un país sense immigració un grup generacional que són els que han nascut durant uns anys determinats, a mida que passa el temps van disminuint (per llei de vida van morint) , en canvi en un país amb molta immigració cada generació amb el temps creix”. Per tant és necessari aprofundir en la dada d’immigració i no quedar-se amb el percentatge total sinó en el percentatge que cada generació representa perquè això és el que tindrà l’impacte en els barris i zones concretes perquè afectarà a la diversitat de la població.

Font: Elaboració CED, Padró Conitnu a 1 de gener de 2021. (INE).

L’Andreu va insistir en la necessitat d’avaluar aquests aspectes poblacionals, “si ja veiem el pes de la població immigrant en segons quines generacions, el futur ja està aquí”, “Aquestes generacions que comparteixen aspectes propis generacionals són molt més diverses que no pas unes altres”.

Finalment l’Andreu també destacava la importància que tenen aquestes migracions en la renovació poblacional, sobretot en els barris del Besós, on entre el 25%-33% de la població fa només cinc anys o menys que hi viuen i a partir d’aquest fet reflexiona en com podem construir un sentiment d’identitat entre aquestes poblacions que per una banda no tenen aquest sentiment d’arrel sinó ben bé al contrari, un sentiment de provisionalitat, tant pel que migra com per a qui rep la migració. I es en aquest sentit on deixa obert el debat, i on creu que s’ha de treballar, comparant amb la migració dels anys 60 on la població arribada a mida que anava construint el barri i creant espais propis anava construint aquest sentiment d’identitat.

L’envelliment de la població

A continuació la Dolors Comes, doctora en antropologia va recollir algunes de les dades presentades per l’Andreu i va centrar-se en el tema de l’envelliment de la població, vessant on ha centrat recentment els seus estudis.

Estem en societats envellides, no només per la disminució de la natalitat sinó per l’augment de l’esperança de vida. Cada vegada hi ha persones més grans, com a resultat de la millora de les condicions de vida.

«Les edats no depenen només dels anys que tenim sinó de com les pensem, és el que en l’antropologia diem que són construccions culturals»

La Dolors va remarcar que aquest fet no és puntual d’un país o d’un àrea sinó que és un fet global a nivell mundial, però el què és ser una persona gran avui, no és el mateix que era fa vint anys, per tant l’envelliment s’ha de contemplar dins d’una transformació social i aquests canvis en la manera d’envellir segons la Dolors és un dels fenòmens demogràfics i socials més importants de les últimes dècades, perquè el que ha canviat és la manera de viure aquest envelliment.

“ els meus 70 d’ara segurament són molt similars als 56 o 60 de la meva mare fa 20 anys”

La Dolors també va apuntar que és necessari contemplar l’envelliment de la població no com una noticia dolenta, sinó tot el contrari, és un avenç de la ciència, i un triomf històric, perquè no tot l’envelliment té a veure amb despesa, cures i dependència, “no vinculem l’envelliment amb un problema”.

Un altre punt molt interessant que va tractar la Dolors va ser la desigualtat social també en aquesta etapa de la vida i com aquestes desigualtats incideixen en la qualitat de vida d’uns i d’altres, incidint especialment en les dones i en les dones més pobres. I en aquest sentit quan es parla de dones també va recalcar les diferències de com la societat o la cultura de la imatge tracta molt diferent l’envelliment d’un home i d’una dona.

Pel que fa a la qüestió de les cures, del Cuidar i ser cuidat, la Dolors va recalcar que ara mateix és una de les màximes preocupacions, i que durant i després de la pandèmia s’han fet visibles les grans mancances que hi existeixen i que ara mateix s’està treballant en una estratègia europea en relació a aquesta necessitat.

Per acabar la Dolors va insistir en la fortalesa de la gent gran, en la necessitat de reconèixer la potencialitat de la gent gran, reconèixer les aportacions que fan a la societat i dotar-los de les eines necessàries perquè puguin ésser aquest pilar, evitant entrar en la discriminació per la edat (edatisme) que per altra banda és molt difícil d’identificar però que existeix, potser de manera molt sotil a vegades i tant instaurada en el nostra cultura que no la notem.

Noves migracions, nous contextos pel treball i l’activitat econòmica

Per últim la intervenció del Antoni Durà, professor Titular del Departament de Geografia de la UAB i ben coneixedor de Santa Coloma i dels moviments migratoris, ja que els seus primers treballs d’investigació es van centrar en aquests moviments durant els anys 90, ens va deixar algunes idees sobre el que representen aquests desplaçaments de poblacions que en el cas de Santa Coloma són un dels principals factors que expliquen precisament el creixement i la transformació de la ciutat.

“Les dinàmiques de transformació territorials són molt ràpides, i potser la Santa Coloma d’aquí a 20-25 anys serà molt diferent a la que ara ni tan sols podem pensar”

L’Antoni va centrar la seva intervenció en l’explicació dels fluxos migratoris que tenim avui en dia, per una banda ens va parlar de les migracions del sud global que actualment es troben unes condicions ben diferents a les que es van trobar les migracions dels anys 60, com és la inestabilitat de la feina, els possibles problemes de la llengua i la cultura, però en canvi troben una sèrie de millores principalment en els serveis, en sanitat, en mobilitat, en connexions digitals que són més favorables, i precisament aquestes connexions digitals també afavoreixen altres tipus de migracions , persones del nord d’Europa que venen atrets per la qualitat de vida i que treballen a distància, el que anomenen els nòmades digitals.

I en tot dos casos L’Antoni assegura que s’ha de pensar en termes d’oportunitats, per obrir la ciutat i pensar en aquesta ciutat de futur que imaginem a vint anys vista, atraure a aquesta migració del nord global i poder acollir a aquesta migració del sud global.

L’Antoni va finalitzar presentant algunes propostes en clau d’apertura de la ciutat a aquestes noves poblacions que arriben, com per exemple la ciutat universitària, la recuperació de la restauració o el comerç de proximitat ,el riu Besòs i la Serralada de Marina, com a eixos principals de desenvolupament de la ciutat.

Finalment algunes intervencions del públic es van dirigir principalment cap al tema de l’envelliment i algunes problemàtiques que trobem per a la gent gran , en termes de serveis, recursos, habitatge, en general aquesta vulnerabilitat que ja havia apuntat en la seva intervenció la Dolors Comes.

També es va plantejar com a reflexió els possibles efectes en els moviments migratoris en un futur la guerra d’Ucraïna, tot i ser una mica aviat per extreure conclusions per valorar aquest aspecte.

I per últim una reflexió que també vam deixar oberta i és la preocupació per la substitució de la població jove i aquesta creació de identitat de ciutat que no es fàcil de construir i que malgrat això s’ha de ser optimista però ho hem de valorar i veure quines són les eines per evitar la pèrdua d’aquest jovent.

Dues idees rellevants es van repetir al llarg de la sessió.

La primera és la constatació d’aquests fenòmens com una realitat que tenim present, per tant que no estem parlant d’un futur sinó del present immediat.
La segona, i que tots tres ponents tot i parlar de diferents aspectes van deixar implícita d’alguna manera en les seves intervencions, és la visió optimista d’aquests fenòmens, la necessitat de veure aquests canvis demogràfics no com problemes sinó com oportunitats per modificar els nostres entorns, per incloure la població migrant dins dels barris, per crear identitat, per incloure també aquesta població més envellida que representen un gran volum de persones, amb veu, i també amb necessitats, però amb tot un munt coses que aportar a la societat. També com a oportunitat el poder crear nous espais per a la gent jove, aprofitant algunes de les que ja existeixen a la ciutat com la ciutat universitària o el riu Besòs com a eix vertebrador.

La sessió al canal Youtoube