Itinerari “Barris fronterers”
El passat 17 de setembre, un dissabte ben assolellat, vam poder gaudir d’una jornada de Diàlegs molt especial.
Recuperant el format itinerant que ja havíem provat l’any passat vam tenir la oportunitat de passejar i conèixer in situ la realitat dels barris fronterers de Santa Coloma, Badalona i Sant Adrià, barris que d’entrada presenten similituds però que en segons quins aspectes ens mostren realitats diferents.
Ens van acompanyar durant tot el trajecte el Fernando Antón Alonso, sociòleg i investigador social del Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona , el Salva Jaraba, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Raval i l’Isidre Ferrete, rector de la Parròquia del Barri de la Salut Alta.
El punt de trobada i inici de la passejada va tenir lloc a l’entrada de l’antic edifici de l’Esperit Sant, actualment Centre de Formació Marie Curie, gestionat per Grameimpuls, i que per la seva ubicació ens permetia tenir una visió a nivell geogràfic d’aquests barris. Allà amb l’Amèlia Fàbrega, directora dels programes de formació de Grameimpuls, vam fer una visita guiada al centre i vam poder observar els equipaments de l’edifici, la seva rehabilitació i el nou ús que se li donarà a aquest equipament, així com la implicació que tindrà al barri.
Des de la fantàstica sala d’actes, on s’ha conservat el terra original de l’edifici, observàrem l’entorn urbanístic i allà el Fernando Antón ens va ajudar a contextualitzar la situació geogràfica, urbanística i social d’aquests barris.
El Fernando explica com aquests barris presenten una sèrie de característiques comuns, tan des del punt de vista geogràfic, perquè es localitzen en les perifèries de les ciutats, des del punt de vista urbanístic perquè presenten moltes similituds i des del punt de vista social, amb concentració de la classe treballadora i de població nouvinguda, i aquestes característiques són les que unifiquen aquests barris i creen una frontera al seu voltant. També destaca des del punt de vista dels estudis que des de l’Institut porta realitzant des de l’any 1991 que malgrat les intervencions urbanístiques i per part de l’administració, aquestes característiques no varien any rere any, i són les que fan d’aquests uns barris més vulnerables, una vulnerabilitat que té una dimensió social (pobresa, envelliment, immigració), una dimensió residencial (elevada concentració de la població, teixits residencials de risc, degradació residencial) i una dimensió urbana (baix atractiu urbanístic, parc d’habitatge molt vell). Va destacar d’altra banda el cas especial del barri del Bon Pastor, on s’està produint una substitució de població i que representa un exemple del que s’anomena “les noves fronteres d’identificació”, aquest canvi poblacional “pot suposar una amenaça i contribuir aïllar més els barris de l’entorn”.
Després de la introducció del Fernando Antón, iniciem la visita al Centre Marie Curie, de la mà de l’Amèlia Fàbrega que ens explica en primer lloc una mica d’història de l’edifici, l’antic pavelló B de l’Hospital Esperit Sant, un edifici històric que pertany al barri des de fa més de 90 anys. Es va construir al 1929, per acollir als homes malalts de tuberculosi (les dones eren tractades al edifici adjacent, del qual no es conserva res) i després de passar als anys 70 a formar part de l’hospital general. Al 2006 i amb la construcció del nou edifici del hospital va quedar en desús. Gràcies a un conveni entre l’Ajuntament i l’hospital es va poder realitzar la rehabilitació de l’edifici entre els anys 2018-2020. Una rehabilitació completa que ha tingut en compte també aspectes de sostenibilitat, amb la creació d’un jardí vertical a la façana oest i també una coberta verda als tallers amb l’objectiu de mantenir la calor i el fred en aquests espais i també per reduir l’impacte paisatgístic d’aquestes naus que no pertanyen a l’edifici original. Aquest any 2022 al mes de juny es va inaugurar l’edifici que a partir d’aquest curs acollirà tota l’oferta formativa per a persones en situació d’atur de la ciutat que, des de fa anys, s’imparteix al CFT i a La Ginesta. En total, s’oferiran una setantena de cursos amb certificat de professionalitat de nivell 1, 2 i 3 .
“penso que pel barri , el fet de tenir aquest equipament, és molt positiu, s’ha urbanitzat el carrer que fins ara estava tancat, s’ha donat un ús a un edifici que cada vegada representava més problemes i on vindrà gent no només de Santa Coloma sinó també de les ciutats veïnes”
Una vegada acaba la visita ens dirigim cap el barri del Raval, passant per el CAP del barri, que va ser construït en aquella ubicació gràcies a la lluita dels veïns, ens explica el Salva Jaraba.
Al costat de l’associació de veïns fem una parada per poder fer una mica de col.loqui i poder parlar de El Raval i també del barri de la Salut Alta, de la mà del Salva Jaraba i de l’Isidre Ferrete, voldríem des d’aquí donar les gràcies a la Penya Barcelonista i a la seva gent que ens van preparar un bon cafè i un pa de pessic boníssim.
“Un dels reptes de l’associació és precisament que la gent formi part d’aquesta, que la gent se’n faci sòcia, perquè no s’entén una associació sense socis”
Així començava el Salva la seva intervenció, destacant la importància de l’associació per ajudar i defensar els drets de totes i tots el veïns.
“nosaltres estàvem dedicant a posar llavors, la pandèmia ens ha matat l’hort, però durant aquesta fase de pandèmia hem tornat a plantar per poder recollir”.
“Ara mateix, sense tenir las xifres reals, jo m’atreviria a dir que al barri podem estar a un 50% de nouvinguts i 50% de gent autòctona”, aquesta és una realitat, que ja vam comentar amb el Fernando Anton i que és amb el que s’ha de treballar per poder incloure tota aquesta gent dins del barri i de la vida del barri. Per al Salva una de les principals vies per incloure aquesta població són les festes populars, destaca principalment el “Ravaleando” on col·laboren amb diferents entitats. “Pot passar que mai vinguin i que un dia s’apropin i ja els hem inclòs”.
Insisteix també en la gran diferència de construccions en funció de la zona del barri que mirem, això ho vam poder comprovar durant la passejada, la zona del riu com millor cuidada i la zona interior amb cases i edificis encara molt deteriorats i amb molta feina encara per fer. Com a exemple ens parla de la tercera torre que està prevista construir que “no ens deixa veure Barcelona i no deixa que des de Barcelona ens vegin”.
A continuació l’Isidre Ferreté , rector de la parròquia de la Salut Alta ens va explicar quines són les problemàtiques principals del seu barri, similars al Raval però també amb les seves particularitats.
“ Fa 27 anys jo vaig arribar, era un barri pobre, ara és un barri empobrit”. Els habitatges estan molt deteriorats, hi ha molta concentració de població”.
L’Isidre també insisteix en la deficiència urbanística de carrers: “només hi ha una petita placeta, no hi ha lloc per jugar o per passar una estona al aire lliure” .
En acabar, vam encetar el camí cap al Fondo però passant abans per l’amfiteatre del Parc del Molinet, una gran zona verda que va suposar un gran triomf per al barri i que va suposar molts esforços perquè no era fàcil destinar aquest espai a zona verda.
Des del Molinet ja vam iniciar el camí cap a Fondo, passant pel cr.Pirineus on vam poder observar la rehabilitació dels habitatges, que han suposat una millora considerable a nivell d’infraestructures.
En arribar a la biblioteca del Fondo ens esperaven la Zhu Hanru i la Lin Xiaoya, dues joves de l’Associació Cultural Popular Xinesa. A Fondo és una de les comunitats majoritàries, elles ens van explicar com des de l’associació realitzen feines d’ajuda i integració per als nouvinguts i també coordinen tota la part més festiva de la comunitat.
Per últim vam poder gaudir de la intervenció de la Ma Neus Calleja, gerent de la Fundació Integramenet, que ens va permetre conèixer de primera mà la feina que desenvolupen. L’associació, que aquest any compleix 20 anys, com ella explicava té dues principals eixos: un servei d’acollida, on s’atén a tothom sigui quina sigui la seva condició, i un servei de formació.
“Majoritàriament les persones que arriben a la fundació busquen feina, perquè han de subsistir”
Ens va faltar temps i ens vam quedar amb ganes de poder reflexionar sobre alguns temes, que de ben segur reprendrem en una altra ocasió, però si hem de trobar un aspecte que tenen en comú aquests barris i que a la vegada és un repte, seria la necessitat d’inclusió, a banda de totes les millores urbanístiques, d’habitatge i equipaments, si les persones se senten que formen part d’un lloc, se’l fan seu, i és aquí on es pot treballar de manera conjunta per aconseguir la resta de millores.
Podeu veure un breu resum de la sortida BARRIS FRONTERERS