El passat dimarts 6 d’octubre, el Canòdrom, Ateneu d’Innovació Digital i Democràtica, va acollir una nova trobada del nostre cicle de 2026 «Propostes per a la ciutat metropolitana», per tractar l’Eix de Renovació Democràtica i Governança. Va ser la darrera sessió del seminari abans d’una sessió final en què es posaran en comú les conclusions de tot el recorregut.
La sessió, coordinada per Mariela Iglesias del Grup d’Investigació LabCiudades de la UOC i amb el suport del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, tenia com a objectiu treballar col·lectivament en la identificació i l’articulació dels actors clau i dels mecanismes necessaris per fer realitat les estratègies sorgides en les trobades anteriors.
Amb aquest fi, els assistents van elaborar mapes d’actors per entendre quins agents han d’impulsar, facilitar o liderar les transformacions plantejades a les diferents escales del territori: la metropolitana, la de les centralitats urbanes i la de barri.
Els quatre eixos estratègics de la ciutat metropolitana
A partir del DAFO de la primera trobada (al voltant de l’Eix de Renovació Urbana) i les idees de la segona (sobre l’Eix de Renovació Sociocultural), les estratègies clau que han de servir com a motor per estructurar la governança, els actors i les dinàmiques participatives es van agrupar en quatre grans eixos.
Governança vinculant i lideratge interadministratiu
Es va defensar una participació ciutadana real, basada en el diàleg i en acords amb resultats vinculats per a l’administració. També el disseny d’estratègies i intervencions urbanes que no tinguin només veu institucional i enfortir la veu veïnal amb una mirada col·lectiva.
Es va proposar, a més, establir pactes entre administracions per superar les barreres d’articulació administrativa i anar més enllà del marc local, i assumir la dimensió global del Besòs com un territori compartit on els diferents col·lectius comparteixen centralitat.
Equipaments quotidians com a nodes del comú
Es va proposar utilitzar les escoles com a espais comunitaris, articuladors i vertebradors del seu entorn, i fer el mateix amb les biblioteques per motivar el sentiment de pertinença als barris. En paral·lel, es va destacar la necessitat d’afavorir la coordinació d’entitats i de potenciar el moviment associatiu organitzat per impulsar els projectes de ciutat.
Governança relacional, cohesió i interculturalitat
Es va defensar la integració de la cultura de la trobada informal i de la convivència diària com una eina clau per generar confiança comunitària. En aquest mateix eix es va reclamar el reconeixement explícit de la construcció multicultural de la ciutat, per sumar diversitats i obrir els espais de decisió a tota la ciutadania.
Identitat, memòria i vertebració metropolitana
Tot i que no va haver-hi temps per cobrir aquest eix durant la sessió, durant les sessions prèvies es va posar l’accent en la conservació de la memòria per construir un futur, amb les Tres Xemeneies com a centralitat de capital simbòlic, i en la valoració del patrimoni natural i de muntanya de la Serralada de Marina i Collserola. També aprofitar la riba del Besòs, el Parc Fluvial i el Rec Comtal com a eixos vertebradors d’activitats culturals, esportives i de la cultura de l’aigua entre barris i municipis.
Amb aquesta sessió, el cicle tanca la fase de treball col·lectiu i entra en la recta final. Les aportacions recollides, des dels mapes d’actors fins als quatre eixos estratègics, seran el punt de partida de la sessió final, on es posaran en comú les conclusions per avançar cap a una proposta de governança més col·laborativa, que identifiqui responsabilitats, oportunitats de cooperació i nous lideratges per a la construcció d’una ciutat més justa, cohesionada i democràtica.