Sessió Identitat Besòs 4 de novembre de 2022

by Diàlegs a la Riba del Besós
2 semanas ago
24 Views

Sessió Identitat Besòs. Divendres 4 de novembre de 2022.

En aquesta nova edició, que vam titular Identitat Besòs, ens plantejaven com a objectiu de la trobada poder indagar si existeix o no una Identitat Besòs, si és viable poder construir-la, quins són els reptes que aquests municipis de l’eix Besòs han d’afrontar per poder arribar a construir aquesta identitat i quin és el paper de les administracions, tant locals com supralocals, i també el paper de les entitats i associacions veïnals en aquest procés de construcció d’identitat.

Ens van acompanyar com a ponents el Ricard Gomà, Director de l’IERMB (Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona) i la Carme Riba, directora del Consorci  del Besòs.

El Ricard Gomà en primer lloc ens va parlar del concepte identitat, què és i com es defineix. “Identitat és un sentiment de pertinença col·lectiu, en relació a un determinat territori”, també va puntualitzar que aquesta identitat es construeix sobre 4 eixos principals: un eix cultural, d’intangibles, de simbolisme, molt important, un eix socioeconòmic del fet de compartir similars condicions de vida, que tindria una dimensió més material, un eix més institucional o polític que parteix del fet de compartir els mateixos òrgans de govern i per últim una dimensió d’acció col·lectiva, de lluita i reivindicació.

En aquest sentit va comentar que l’aspecte socioeconòmic així com el d’acció col·lectiva, tindrien més a veure amb territoris com el Besòs, amb una identitat potser més fràgil però emergent.

En segon lloc ens va parlar de l’Àrea metropolitana, de la seva identitat, també fràgil i no arrelada, i en aquest sentit va destacar una certa contradicció, perquè mentre parlem d’una identitat poc arrelada de l’Àrea Metropolitana parlem també del que engloba aquesta Àrea, i és que molts aspectes de la vida quotidiana tenen una dimensió molt més que municipal, “parlem per exemple d’aspectes com la mobilitat, el mercat laboral, els grans espais verds, la creació cultural, tot té un àmbit metropolità, les desigualtats són també

de caire metropolità”.

Per últim, i enllaçant amb la existència de desigualtats des del punt de vista social el Ricard va insistir en la diferenciació de desigualtat i segregació, “la segregació es produeix quan les classes socials, en funció de la seva renda, es distancien en el territori i en els seus espais de vida quotidiana”

Podríem parlar de segregació en el territori Besòs?Segons les dades del Institut d’estudis Regionals i Metropolitans, i a través de la seva eina Índex de vulnerabilitat urbana, el 70% dels barris més vulnerables de l’AMB es troben l’eix Besòs. El Ricard va destacar en aquest sentit la correlació inversament proporcional entre la capacitat de recaptació i el nombre de barris vulnerables i va plantejar, tancant així la seva intervenció, si l’AMB hauria de jugar un paper prioritari en la distribució de la riquesa.

Carme Ribas, gerent del Consorci del Besòs. Eix Besòs. agenda Besòs. Barcelona, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Montcada. Territori. Urbanisme. Planejament urbanístic

La Carme Ribas,  va destacar la necessitat de parlar del Besòs des del Besòs, i la necessitat de tenir-lo en compte quan es parla de la Metròpoli. “No es pot parlar de metròpoli sense parlar del Besòs”

Pel que fa a identitat va ressaltar un altre aspecte que influeix en la creació de la mateixa i és la il·lusió compartida sobre uns espais concrets. “En el cas del Besòs, el riu, i la seva transformació que esdevenen un espai esperançador i que aporta una millora a les condicions de totes les persones que hi viuen en aquest territori”

Però també, i seguint amb la creació d’identitat va destacar la importància de fugir de les dades negatives, fent referència als aspectes socioeconòmics de l’eix Besòs i a les seves problemàtiques que son ben sabudes “és impossible crear una identitat compartida partint de dades negatives”, en canvi va insistir en la importància d’anar creant poc a poc un imaginari positiu que permeti construir aquesta identitat comuna, de nou, amb el riu com a protagonista i com a nexe d’unió autèntic.

Durant la última part de la seva intervenció va destacar la ja actual col·laboració entre els diferents municipis i la creació d’alguns projectes comuns, no només físics si no també consolidats amb l’objectiu d’ajudar a generar aquesta identitat, projectes que permeten als municipis treballar de manera conjunta i que ara mateix són molt modestos però que creen la base per anar creant aquesta identitat. També va destacar el treball per part de les entitats veïnals, potser en aquest sentit molt més coordinades que no pas les administracions i va insistir en la necessitat d’una institució que fes possible aquests treballs transversals, que ja es comencen a desenvolupar, però que des de la vessant municipal és inviable per manca per la manca de recursos.

Per últim va insistir en la necessitat de treballar en un Projecte Besòs comú, i és en aquest sentit cap a on haurien d’anar les inversions.

En acabar els dos ponents es va iniciar el debat amb la participació de diverses entitats i moviments veïnals del territori. Van intervenir entre d’altres Tomás Fernàndez de FAVGRAM, Camilo Ramos i el Pepe Sánchez de la Coordinadora veïnal Baix Besòs, Roger Hoyos de la Plataforma per la conservació de les tres xemeneies de Sant Adrià, Ferran López del Centre Excursionista Puig Castellar, Paquita Delgado i Salvador de l’Associació de Veïns de Bon Pastor…

En general totes compartien moltes de les opinions que havien expressat el Ricard i la Carme, i també totes elles van destacar la importància de l’associació veïnal i associació d’entitats per aconseguir crear aquesta identitat Besòs, amb el riu com a principal vertebrador.

En resum, podem parlar d’una identitat Besòs? Potser no encara, o potser d’una identitat en procés de construcció. Durant la xerrada es van dibuixar clarament les mancances del territori , pel que fa a la seva vulnerabilitat en l’àmbit socioeconòmic i urbanístic, es va qüestionar el paper de les administracions locals (limitades, en moltes ocasions, per la manca de recursos, el paper de les administracions supra locals, que a hores d’ara o no existeixen o no estan fent aquest paper de redistribució de les inversions, i per últim, es va remarcar el paper de les entitats, de les associacions de veïns, d’entitats mediambientals, que ja de manera conjunta comencen a treballar en un projecte comú.

Es va afegir també el valor i la importància de l’ imaginari positiu que poc a poc es va creant, amb el riu com a nexe comú. Un riu que una vegada més es presenta com a nexe d’unió i que amb la seva recuperació (on també hi han tingut molt a veure les associacions veïnals) permet un punt de trobada, transmet un missatge en positiu, i genera el vincle que servirà de base per a la constitució d’aquesta identitat que plantejàvem al inici de la sessió.

Podeu recuperar la sessió al canal YouTube de Diàlegs

Sessió 4 de novembre 2022