Cultura al Baix Besòs

by Diàlegs a la Riba del Besós
1 año ago
417 Views

Resum del diàleg 14 de març de 2023 al Museu Torre Balldovina

La recuperació del riu Besòs ens dona pas a una millor relació i comunicació entre els diferents barris que conformem el Baix Besòs, tot donant pas, amb aquesta aproximació, a avançar en les millores socials, econòmiques i estructurals en els diferents barris, superant, si cal, les traves o els límits purament administratius.
El conjunt dels ciutadans que vivim en aquesta zona geogràfica (prop d’un milió) que anomenem, Baix Besòs, formem part d’una mateixa realitat, socioeconòmica i cultural que ens ha de permetre abordar de forma col·lectiva el conjunt de problemes i d’alternatives comunes.
En aquest sentit, la recuperació del riu i de l’espai Baix Besòs està obrint nous continguts d’identitat. Per parlar d’aquesta identitat, a través de la cultura, vam convidar el Jordi Valls, l’Agustina Rico i el Joan Roca al darrer dels diàlegs d’aquesta temporada.

En Jordi Valls, escriptor i poeta colomenc, molt vinculat a la nostra ciutat va enregistrar la seva intervenció, i ens va contestar a tres qüestions que li havíem plantejat. En primer lloc, ens va parlar dels trets comuns de les diferents ciutats entorn del Besòs, ciutats que s’han construït ràpidament i que moltes vegades per aquesta ràpida construcció queden ocultes entre un «conglomerat de blocs». Segons el Jordi, «passejant es veuen moltes coses», l’observació de les realitats des de fora és una manera de veure com s’han configurat aquestes ciutats i com la implementació de les migracions les va reconfigurar a partir dels anys seixanta.
«El poble dels pares o dels avis ja no existeix, la nostra missió és recuperar aquests vestigis del passat per configurar una nova realitat».
La segona qüestió que li plantejàvem feia referència a aquells autors comuns a aquests municipis que envolten el Besòs i com ens podrien ajudar a perfilar el territori des d’una perspectiva literària. Des de Marius Sempere amb la seva frase dibuixada al nostre riu » viure és provar-ho infinites vegades», fins a Josep M. De Sagarra que havia passat la seva infantesa a la Torre Balldovina, passant per en Josep Sol. Tres autors que ens marquen i descriuen la història d’un territori durant el segle XX.
En Jordi destaca també, en el cas de Badalona a Julià de Jòdar, amb tres novel·les on parla de la transformació de la Badalona dels anys 30, els seus moviments i conflictes,I d’un Sant Adrià industrial de l’època. Comenta també el vincle de les ciutats amb la Margarida Xirgu que va viure a Badalona, on la visitava Federico Garcia Lorca , que recitava el seu Romancero Gitano al teatre Zorrilla amb gran èxit de públic. Acaba recordant també, altres formes culturals, que marquen trets de la cultura i la identitat de ciutats com Santa Coloma o Badalona, com és el passat flamenc, amb figures  com Carmen Amaya, Manolo Escobar o de Camarón de la Isla. Són «les mil realitats que no coneixem» i que segons ell cal esforçar-se per apropar-nos a elles, com a via d’intercanvi cultural.
Per acabar la seva intervenció vam preguntar-li sobre la vitalitat de la producció actual, des del seu punt de vista caldria assumir un paper de centralitat en la producció cultural i fugir d’aquesta idea de perifèria. «Nosaltres a diferència d’altres comarques no hem trobat la manera d’expressar la nostra singularitat de forma definida«. «Si sumem i connectem trobarem que som un potencial molt fort, perquè tenim molta gent que està fent moltes coses.


L’Agustina Rico, Catedràtica de Llengua i Literatura Catalanes, que ha treballat durant quaranta anys a l’ensenyament públic a Santa Coloma i sempre molt vinculada al barri del Fondo, va centrar la seva intervenció en la construcció de la cultura a partir de la lluita veïnal.
«La cultura de la lluita és al mateix temps una eina de cohesió social i de grups».
Ens va parlar de la importància dels instruments integradors que fan cohesió social, que en aquells moments de construcció de barri eren les parròquies o les associacions de veïns.
També de la importància d’aquells elements d’igualtat d’oportunitats que fan que les persones avancin, com van ser les escoles amb la immersió lingüística. En aquest sentit, va destacar com a element clau el paper de l’escola, com a lloc de cohesió social, de connexió de cultures, de convivència i amistat, en definitiva de diàleg.
Com a repte actual planteja precisament això, la necessitat de potenciar el lleure infantil i juvenil, les biblioteques o clubs de lectura, per invertir en infants i joves, que seran el futur de la cultura.

Abans de passar al col·loqui el Joan Roca, director del Museu d’Història de la ciutat de Barcelona, ens va parlar des d’una perspectiva històrica com la transformació de Santa Coloma de Gramenet ha potenciat la creació d’aquests trets característics i sobretot va recalcar la necessitat de tenir presents aquests municipis, Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià, Montcada, a l’hora de parlar de Barcelona. «No es pot explicar Barcelona sense Santa Coloma o sense la resta de les poblacions que l’envolten».
Destaca un fet clau per poder comprendre la Santa Coloma actual. La ciutat passa de tenir 1.500 habitants a l’inici del segle XX a 140.000 habitants a la segona meitat del segle XX. Conèixer el conjunt de les persones que formen aquestes ciutats és necessari per poder entendre la situació actual.
El teixit que es va crear i la capacitat d’actuació van ajudar a crear un punt de vista propi, de barri i de ciutat.
Segons Roca el passat vincula amb una trajectòria, que fas pròpia perquè pertany al lloc on vius, i permet establir uns fils, i mobilitzar aquests elements passats cap a un projecte futur, i això és clau en la polaritat d’aquestes ciutats. Unes polaritats creatives que estiren els seus respectius passats, de poder dels ciutadans.

En finalitzar les intervencions vam tenir una estona per comentar alguns aspectes molt interessants, com la necessitat de generar propostes col·lectives que ens facin trencar una mica la dinàmica de perifèria i de pobresa.
També es va plantejar, com desenvolupar la potencialitat d’aquests municipis, com caldria treballar per poder programar oferta cultural que fes traslladar la gent de Barcelona cap aquests eixos.
Un altre aspecte comentat durant el col·loqui va ser la necessitat d’explicar la producció cultural del que s’està fent ara mateix, de donar veu i reconèixer a la gent que viu i produeix cultura tant a Santa Coloma o altres ciutats veïnes, una producció que potser no està prou reconeguda i reproduïda i que podria ser un fil d’identitat cultural comuna, un tema per plantejar en propers col·loquis i debats.

Sens dubte una jornada molt interessant d’on vam sortir amb molts deures per a continuar treballant.

Us convidem a veure la xerrada i el col·loqui complet al nostre canal de Youtube: