El passat dijous 4 de maig vam celebrar l’acte ‘Parlem de la Metròpoli’ al Centre d’Art Can Sisterè amb la intervenció de Pau Vinyes -historiador per la Universitat de Barcelona- i Albert Fabà -sociolingüista, escriptor i membre de Diàlegs a la Riba del Besòs’.
Amb les eleccions municipals ben a prop, aquest col·loqui va servir per debatre la infinitat d’aspectes quotidians que comparteixen les ciutats metropolitanes i com la construcció històrica de Barcelona ha estat un condicionant perquè això es doni.
125 anys annexionats a Barcelona
L’historiador Pau Vinyes ens va presentar el seu llibre ‘125 anys annexionats: Perspectiva històrica de les annexions dels pobles i barris del pla de Barcelona’. Promogut pel Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, l’obra coordinada per Vinyes aborda les diferents annexions que des de finals del segle XIX han fet créixer la ciutat de Barcelona.
«L’origen del llibre es troba al 20 d’abril de 1897, quan s’annexionen a Barcelona pobles com Sant Andreu del Palomar, Gràcia, Sant Martí de Provençals o Sants», ens explica Pau Vinyes.
El creixement de Barcelona va fer que Barcelona hagués d’adquirir nous territoris que històricament eren independents. Un procés que va tenir també importants condicionants polítics.
El govern espanyol es mostrava reticent a una annexió que faria de Barcelona la ciutat més gran del país. «La crisi de la guerra de Cuba va desencadenar que s’aprovés l’annexió el 1987», relatava Vinyes. «Barcelona va oferir suport econòmic durant la guerra a canvi de l’annexió dels sis pobles», destaca.
L’historiador de la Universitat de Barcelona va concloure la seva intervenció plantejant un supòsit: es repetirà la història i acabarà existint una Gran Barcelona que annexioni els municipis propers com Santa Coloma de Gramenet, Montcada o Sant Adrià del Besòs? Per Pau Vinyes és una realitat que tard o d’hora es podria plantejar.
¿És possible una Gran Barcelona?
Sobre aquest mateix plantejament va tractar la intervenció del nostre company Albert Fabà, que va teoritzar sobre la possibilitat de la creació d’un supramunicipi a Barcelona. «Si fos una realitat, el que és segur és que l’agrupament no podria ser forçós com el de fa 125», va destacar.
Per Albert Fabà, una entitat d’aquest calibre hauria de tenir una estructura de caràcter federal. En l’actualitat, al pla de Barcelona existeix un continu urbà, els municipis comparteixen característiques urbanes, físiques i socials i es fusionen uns amb els altres. Hi ha poques diferències entre ells.
Com destaca l’Albert, «el Besòs o el Llobregat fa temps que han deixat de ser fronteres, ja formen part d’aquest continu urbà». Això també fa que es comparteixin els problemes i que intentar resoldre’ls acabi necessitant una resposta metropolitana, no municipal.
La seva proposta: la creació d’un supramunicipi, la Gran Barcelona. Aquest ens uniria els diferents municipis mantenint la seva independència política. Cadascun d’ells formaria part d’aquest supramunicipi de format federal, escollint els seus representants propis.
No seria una assimilació en favor de Barcelona, sinó una unió més equitativa. De fet, una de les propostes de Fabà seria dotar de nou d’independència municipal als barris històrics com Sant Andreu o Gràcia. «Aquesta proposta ajudaria a eliminar desigualtats, ja que els municipis amb més problemes d’hisenda podrien beneficiar-se a l’hora de repartir diners», va acabar destacant Fabà.