El Museu de l’Habitatge – MUHBA Bon Pastor acull el diàleg sobre el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet

by Diàlegs a la Riba del Besós
7 meses ago
270 Views

El Museu de l’Habitatge – MUHBA Bon Pastor ha estat el punt de reunió de la nostra sessió de Diàlegs del passat dilluns 18 de setembre. Un lloc ideal per aquest col·loqui, en el que hem reflexionat sobre el Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet i la incidència que va tenir en les transformacions urbanes de la ciutat en les últimes dècades. Tornem després de l’estiu amb una col·laboració especial, ja que aquest ha estat el primer debat celebrat conjuntament amb el Museu d’Història de Barcelona.

Explicar la història de l’habitatge a Barcelona des del Bon Pastor

Va ser Joan Roca, director del MUHBA, l’encarregat d’introduir la sessió per il·lustrar la filosofia darrere de la creació del Museu de l’Habitatge del Bon Pastor. “Un museu ha de ser un lloc per compartir idees i representacions que han de ser la clau per generar noves idees”, explicava. Aquest espai museístic neix amb l’impuls dels veïns del barri. No amb la intenció de parlar del Bon Pastor, sinó per explicar Barcelona des de la mirada d’aquest barri i la seva particular història.

El Museu del Bon Pastor es situa a les antigues “cases barates”, algunes de les quals han estat rehabilitades per mostrar el seu passat a la ciutadania. Carmen Cazalla, membre de l’equip de recerca del museu ens va explicar com es va donar la seva creació: “Les cases s’han restituït de la millor manera possible amb el mètode arqueològic, preservant les restes”. Durant la recuperació, l’equip va comptar amb l’ajut de l’Associació de Veïns del Bon Pastor, així com d’historiadors. “Aquest és un equipament d’inici, dins de l’espai Besòs, per seguir aquesta metodologia de cogestió a tots els museus”, conclou la Carmen.

El Centre d’Estudis i Arxiu Vilabesòs ha estat una de les parts implicades en la creació del museu. Josep Maria Romero, el seu president, va voler exemplificar com els moviments veïnals, especialment als barris perifèrics, poden ajudar a dur a terme aquestes transformacions de la mateixa forma que va passar a Santa Coloma amb el Pla Popular. “És la gent de la perifèria la que coneix les seves necessitats i les reivindicacions dels barris”, exclama.

Per últim, en aquesta introducció de la sessió Ferran Saro, president de Diàlegs a la Riba del Besòs, va destacar l’essència del Pla Popular colomenc, que aquest mes de novembre farà 40 anys. ”Amb la direcció del Xavier Valls, els veïns vam dibuixar i proposar la ciutat que volíem i va provocar una nova realitat a Santa Coloma”, explica el Ferran. El Pla Popular pretenia la creació d’una ciutat nova i digna, com així va succeir.

Les primeres passes del Pla Popular de Santa Coloma

El Diàleg va comptar amb la periodista i escriptora colomenca Odei Etxearte, autora del llibre ‘De suburbi a ciutat. El Pla Popular a Santa Coloma de Gramenet’. En paraules de l’Odei, el Pla Popular colomenc és una experiència per reivindicar en la història dels moviments veïnals i socials a Catalunya, per la seva influència i capacitat de transformació el futur de la ciutat.

“L’objectiu era aconseguir una ciutat digna, amb ciutadans compromesos que no només visquessin a la ciutat, sinó que poguessin desenvolupar-se en espais on créixer i reflexionar”, resumeix la periodista. Santa Coloma ha estat històricament una ciutat amb un esperit de lluita gran i amb uns moviments veïnals molt potents.

L’Odei va exemplificar-lo amb el conegut com a “conflicte de l’ambulatori”, quan la ciutat es va quedar sense ambulatori després de l’explosió d’una caldera el desembre de 1970. “Es produeix una mobilització molt important que es transforma en una victòria: la construcció d’un nou ambulatori” recorda la ponent. Situacions com aquesta a Santa Coloma van mostrar a la ciutadania que “la lluita veïnal té premi” i van ser l’origen dels moviments veïnals de l’època, encara en la clandestinitat durant la dictadura franquista.

El Pla Popular de Santa Coloma neix com a alternativa al Pla General Metropolità. Els veïns consideren que aquest no frena l’especulació immobiliària, una de les seves reivindicacions. De fet, la planifica. “El que demanaven els veïns no era una carta als reis”, exposava l’Odei. S’apliquen els estàndards de la corporació metropolitana de Barcelona de l’època: millores a escala de barri, escoles, ambulatoris, places, zones verdes, etc. “És una idea amb esperit revolucionari, que vol incloure els veïns en la vida de la ciutat”, conclou.

El Pla Popular, a nivell urbanístic

La Zaida Muxí, arquitecta i urbanista, que va ser Directora de Serveis Territorials i Urbanisme a Santa Coloma del 2015 al 2019, va analitzar la importància del Pla Popular a nivell urbanístic. “El Pla Popular és motiu d’orgull per la ciutat, ja que es va dissenyar per la ciutadania i va aconseguir transformar la ciutat”, explicava la Zaida.

“Hi ha moltes Santa Colomes al món”, introduïa l’arquitecta en referència a tots els nuclis urbans que tenen mancances que fan que no puguin ser ciutats dignes. I “l’exemple de la transformació Santa Coloma en mans de la població” pot ser útil a escala internacional.

De la lectura de la ciutat es pot extreure una escala a tres nivells molt clara: espais per la millora dels barris, equipaments a nivell de ciutat i equipaments per participar en la metròpoli, més enllà del nostre municipi.

“En 45 anys de democràcia, Santa Coloma ha millorat i ha millorat amb la base d’aquest Pla, encara que no s’hagin seguit totes les reivindicacions.”, aquesta va ser la idea amb la qual la Zaida va voler tancar la seva intervenció.

La Importància dels moviments veïnals a l’època

L’últim ponent d’aquest debat al MUHBA Bon Pastor va ser l’Oriol Nel·lo, geògraf especialista en estudis urbans i ordenació del territori i antic director de l’Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona. Ell va ser l’encarregat de posar en context les implicacions polítiques del Pla Popular colomenc i la importància dels moviments veïnals de l’època.

“Entre finals dels anys 70 i les primeres eleccions democràtiques, les associacions de veïns tenen una potència extraordinària”, destaca l’Oriol. Com molt bé explica durant la seva intervenció, “en els barris la gent s’organitza i vol canviar el seu destí amb les seves mans fora dels canals institucionals per arreglar això del que no obté resposta”.

Gràcies a això, la ciutadania aconsegueix grans victòries pel bé comú de la gent com la defensa les zones verdes, els equipaments o el transport públic, entre d’altres. Amb el pas del temps, representants d’aquestes entitats entren al govern de les ciutats, les conquestes s’institucionalitzen i comença a decaure el moviment veïnal. “El Pla Popular de Santa Coloma és un exemple clar d’aquestes reivindicacions, victòries i també limitacions”, reflexiona Nel·lo.

Així i tot, el missatge de l’Oriol és clar: “Si coneixem la història i el que hem estat capaços d’aconseguir en el passat, serem conscients del que podem fer en el futur”. Una frase que resumeix perfectament el col·loqui sobre la història del Pla Popular de Santa Coloma de Gramenet.