Parlem de ‘Migracions i Cultura’ a Sant Adrià del Besòs

by Teo Delarosa
7 meses ago
232 Views

Dimarts 21 de novembre vam celebrar a Sant Adrià del Besòs el Diàleg ‘Migracions i Cultura’. La intenció de Diàlegs a la Riba del Besòs sempre ha estat crear un espai de debat ample i metropolità que serveixi per compartir idees entre ciutats i entitats.

Així, aquest ha estat el primer debat a Sant Adrià, organitzat conjuntament amb el Museu d’Història de la Immigració de Catalunya. L’objectiu d’aquesta sessió era reflexionar sobre la incidència dels fets migratoris en la cultura amb els convidats: Andreu Domingo – demògraf i doctor en sociologia- i Lluís Cabrera -músic, escriptor i activista social-.

El Hilo del Casal, preludi de la sessió

El debat a Sant Adrià del Besòs es va iniciar amb el vídeo preludi “El Hilo del Casal”. Un curt sobre el projecte comunitari del Casal dels Infants de Santa Coloma de Gramenet per la integració de les veïnes del barri.

Podeu veure ‘El Hilo del Casal’ aquí:

Anàlisi històrica de les onades migratòries amb Andreu Domingo

El demògraf Andreu Domingo, subdirector del Centre d’Estudis Demogràfics CED-UAB, va preparar una exposició per posar en situació al públic del context demogràfic de Catalunya des del segle XX.

Com va exposar Domingo, Catalunya és una regió que ha viscut quatre grans onades migratòries en els últims temps. Les dues primeres, a l’inici del segle XX i als anys 60-70, provinents d’altres zones d’Espanya com Andalusia, Extremadura o Múrcia. Les dues més recents s’han donat ja en el segle XXI. En aquesta ocasió, provinents de diferents països d’Amèrica Llatina.

Per això, en l’actualitat el 22% de la població catalana és nascuda a l’estranger. En determinades generacions, les darreres onades migratòries fan que la població estrangera representi un volum molt més alt de la població. Com és el cas de la generació mil·lenial (nascuda els anys 80 i mitjans dels 90), on representen el 39% de la població.

“La diversitat sempre ha format part de Catalunya. Ho és ara, però també ho ha estat en el passat”, exclamava l’Andreu Domingo. Evidentment, això té influència en els fenòmens culturals a Catalunya. Precisament avui dia, quan parlem de diversitat estem vivint en un moment de polarització.

Per l’Andreu Domingo, hi ha un sector de la població que busca una involució, que vol tornar a un passat que considera millor i “més ordenat”. I per això es posiciona en contra de la immigració. Domingo va defensar “repensar-nos des de la diversitat i veure com ens pot ajudar a ser diversos a la lluita transformadora de classe”.

La cultura ens ha d’unir més del que ens separa, explica Lluís Cabrera

Lluís Cabrera, músic, escriptor i activista social, fundador del Taller de Músics, va plantejar la seva intervenció al voltant de l’argument que les diferencies de la cultura catalana i l’andalusa no són tan grans com s’acostuma a dir.

El músic, nascut a Andalusia, defensa que ambdues formen part de la cultura mediterrània i per aquest motiu tenen molts elements comuns. La principal diferència és la llengua, però fins i tot totes dues tenen arrels llatines.

Com a persona que ha dedicat la seva vida a la música, també ho argumenta des d’aquesta art. Tot i que des de Catalunya un gènere com el flamenc es considera aliè, existeixen mostres en català fins i tot al segle XIX.

El que més preocupa a Lluís Cabrera és l’ús de la cultura per dividir la societat. “Abans acollida s’identificava amb feina, educació i habitatge. Ara a Catalunya es parla de cultura, llengua i identitat”, explicava Cabrera.

En un moment com l’actual, tan polaritzat, hi ha qui pretén utilitzar la cultura com a element per crear diferències. El músic va criticar propostes com la del conegut Manifest Koiné, publicat el 2016 pel grup d’intel·lectuals del Grup Koiné que tracta la normalització lingüística en una Catalunya independent i com hauria de conviure amb altres llengües al territori, principalment el castellà.

Lluís Cabrera va voler defensar que la cultura ha de servir com a nexe d’unió i que “existeix un problema a Catalunya quan tota la classe política intenta segmentar la població i la cultura pel seu origen”.

Si voleu tornar a veure l’acte complet en vídeo, ho podeu fer al nostre canal de YouTube: