Amnistia, necessitat i oportunitat

by Teo Delarosa
1 mes ago
86 Views

Diàlegs a la Riba del Besòs va celebrar el debat ‘Amnistia, necessitat i oportunitat’ amb Carme Forcadell, expresidenta del Parlament de Catalunya; Jaume Asens, exdiputat al Congrés dels Diputats; i Josep Joan Moreso, catedràtic de Filosofia i Dret.

Coordinat per la periodista colomenca Odei A.Etxearte, la sala d’actes de la Biblioteca de Singuerlín-Salvador Cabré va ser el lloc on els nostres convidats van debatre sobre la llei de l’amnistia, la necessitat o no d’una llei així per la societat catalana i les oportunitats que sorgeixen ara per continuar assolint consensos de cara al futur.

Carme Forcadell, «Quan la llei és injusta, estem obligats a obeir-la?»

L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell va mostrar la seva preocupació per la forma en què es pugui gestionar als tribunals la llei de l’amnistia. «Vivim una lluita entre l’estat profund i el Govern i la conseqüència és que intentaran dilatar al màxim la seva aplicació».

La llei ha estat aprovada, però encara està per veure com els tribunals tractaran les causes dels implicats. «Espero que sigui positivament», explica Forcadell, «però quan arribin al Suprem, a Europa i al Constitucional, s’intentarà dilatar tot el procés.»

Preguntada per les crítiques de l’ANC a la llei de l’amnistia, Forcadell va ser clara: «Que l’amnistia és una llei trampa per acabar amb el procés és una opinió que pot tenir la direcció, però no podem generalitzar en tota l’ANC».

Per Forcadell, el conflicte polític continuarà fins al dia que Catalunya voti el seu futur en un referèndum. «Fins que això no passi, el conflicte no acabarà», conclou.

Després d’anys de Procés, en els que ella mateixa va ser condemnada a 11 anys i 6 mesos de presó pel delicte de sedició, Carme Forcadell extreu diferents lliçons: que l’Estat espanyol és capaç de tot, que Europa no ajudarà la causa catalana i que l’independentisme no pot tornar a sobrevalorar les seves forces.

En debatre sobre els fets dels 6 i 7 de setembre sota la seva presidència del Parlament, Forcadell va defensar que sempre va respectar la llibertat d’expressió de la cambra, per sobre de la llei. «Quan una llei és injusta, estem obligats a obeir-la? Si això sempre hagués estat així, encara existiria l’Apartheid, la segregació racial i les dones no podrien votar», va concloure.

Josep Joan Moreso, «L’amnistia és necessària, tot i que tinc dubtes sobre la seva legitimitat»

El catedràtic i antic rector de la UPF, Josep Joan Moreso, va parlar de l’amnistia com una llei necessària per posar el comptador a zero i tornar a construir Catalunya des del consens.

Tot i estar a favor, no amaga que té els seus dubtes sobre la seva legitimitat. «Una amnistia té sempre un grau de reconciliació, de posar-se d’acord per mirar al futur i en aquest cas no es veu», explica Moreso. «No ens enganyem, la principal raó per la qual s’ha fet és investir Pedro Sànchez com a President del Govern».

Fent una mirada enrere, Josep Joan Moreso va repassar els motius pels quals internacionalment es critica la forma en què tant el govern espanyol i el català van gestionar el Procés.

«Durant el judici als líders del Procés, es va posar en dubte l’estat de dret», diu Moreso amb relació a mesures com l’ús de la presó condicional, l’eliminació dels drets polítics dels encausats i les condemnes finals. Va ser «un ús exagerat i excessiu de la llei per persones que van desobeir, però no van causar violència», explica.

D’altra banda, tampoc s’entén per què el govern català va actuar unilateralment. «La independència no s’hauria acceptat en lloc d’aquesta forma». Per Moreso, després de l’amnistia els partits catalans haurien de renunciar a la unilateralitat. «Pot ser una forma de donar legitimitat, tot i que sobrevinguda, a la llei».

Jaume Asens, «Hi ha hagut fases de la negociació delicades, però hem arribat a un consens que hem d’utilitzar per avançar»

Jaume Asens va participar en la negociació de l’amnistia com a representant dels Comuns al Congrés dels Diputats. «Va haver-hi fases de la negociació molt delicades per la sobreactuació dels partits volent mostrar el seu perfil», relata Asens.

Per ell, la competició entre Junts i ERC va influir molt en la negociació, però un cop tancada, l’amnistia ha de servir per mirar al futur, fer balanç i posar-nos d’acord. «L’amnistia és una oportunitat per tornar a fer política i fer que els jutges deixin de ser els guionistes principals de la política catalana», explica.

«Ens trobem davant d’un problema de país, però a Catalunya en molts moments s’acaben imposant els interessos de partit per sobre dels interessos de país». La llei de l’amnistia és un consens que va des de la CUP fins al PSOE i des d’Òmnium Cultural a CC.OO. Per Asens, «hem d’utilitzar consensos com aquest per continuar avançant, per exemple, en la defensa de la llengua.»

Amb l’amnistia sent ja una realitat, una de les preguntes per Asens va ser les següents passes per assegurar la seva aplicació. «Si tota la resta falla, l’indult continua sent una eina que el Govern pot utilitzar», diu Asens.

També va parlar de la reforma del delicte de terrorisme. «La definició de terrorisme és molt extensa, lliure a la interpretació», explica. Per això, Asens advoca per abordar la reforma d’aquest delicte per resoldre el cas concret actual de Tsunami Democràtic, però també per possibles situacions futures en què el terrorisme es pugui utilitzar en contra de molts altres col·lectius.

Podeu veure la sessió completa al nostre canal de YouTube: