Resum de la sessió celebrada online el 16 de juny 2020
El Covid19 posa de manifest la doble moral d’un discurs que considera l’educació, d’una banda, com a dret fonamental dels infants (inqüestionable avui en dia) i, d’altra banda, com una despesa prescindible o substituïble que acaba retallant les condicions materials a través de les quals l’educació universal és possible. La pandèmia ens situa davant d’aquesta contradicció i d’aquelles que van més enllà dels centres educatius, com la inequitat social, i per les quals l’educació hauria de jugar un paper clau.
Davant d’aquesta ruptura abrupta de la quotidianitat, ens trobem en estat d’absoluta perplexitat. En aquest context, sembla clar que el curs vinent serà un any de trànsit que exigirà conviure amb un alt grau d’incertesa i tornar a connectar amb velles i noves preguntes sobre l’educació.
El 16 de juny ho vam fer des de la perspectiva local i vivencial, com ja és habitual, amb cinc persones que representen les diferents mirades del món educatiu: la de les famílies, les de les organitzacions sindicals, la del sector del lleure i la dels centres educatius. Amb elles vam parlar de l’impacte del Covid19 i de com s’adapta o reconfigura el mapa educatiu arrel de la pandèmia. Vam parlar de febleses, però també de possibles oportunitats davant d’aquesta disrupció.
Aquesta vegada ens van acompanyar Mònica Morales Bono, membre de la junta de l’AMPA de l’Escola Primavera; Teresa Esperabé, responsable de Polítiques Educatives a la federació d’educació de CCOO; Beatriz Sánchez, directora del Casal d’Infants de Santa Coloma; Alba Sanagustín, coordinadora d’acció educativa comunitària de l’institut escola Trinitat Nova; i José Antonio Serrano Suàrez, professor d’educació física i actualment director de l’Institut Nou.
El debat es va centrar en tres grans qüestions: què ens hem trobat en el període de confinament?, què hem aprés i quines oportunitats es poden derivar d’aquests aprenentatges? i què necessitarem per abordar el nou curs lectiu?
Què ens hem trobat en el període de confinament? Des de la perspectiva familiar, els darrers tres mesos han estat un trasbals organitzatiu i també emocional. La difícil conciliació entre el teletreball i les cures dins de la llar han suposat un estrès afegit, especialment per les dones. En el marc de confinament, s’ha incrementat la necessitat d’aprendre a gestionar les emocions, però també hi ha hagut més temps per dedicar-se a estar junts i això ha permès, en ocasions, trobar-se i empatitzar amb l’altre.
Des del punt de vista laboral i educatiu, també ens hem trobat amb una precarietat i desigualtat que no només es visibilitza sinó que a més incrementa el seu abast i la seva profunditat. En barris com Trinitat Nova, el 50% de les famílies han tingut dificultats per connectar-se telemàticament o accedir a internet. Les escoles s’han vist obligades a gestionar les targetes moneder, substitutòries de les beques menjador, a través de complexos sistemes administratius. Per alguns dels participants, a més, el dret dels infants s’ha vist compromès: “Els infants han estat els protagonistes més oblidats del confinament”.
Què hem aprés i quines oportunitats es poden derivar d’aquests aprenentatges? Les persones convidades van destacar la importància d’alguns aprenentatges. El confinament ha contribuït a generar més consciència dels drets dels infants i laborals, a gestionar la incertesa reforçant la cooperació entre agents de la comunitat educativa, a apropar-se als serveis socials a través del traspàs afegit d’informació (i no només en una comunicació centrada en les derivacions de casos).
També ha ajudat a posat en valor el treball de les cures, i ens ha fet més conscients de la necessitat de connectar amb la natura, amb el propi cos (que s’ha de moure per mantenir-se sa) i amb les diverses formes d’expressió artística, sovint relegada a les nostres societats com a disciplina “menor”. En el futur proper, a més, la baixada de ràtios d’alumnat per classe i la contractació de més personal poden ser una bona oportunitat per mostrar una necessitat que es reclama des de fa temps.
Què necessitarem per abordar el nou curs lectiu? La llista esmentada és extensa i aborda qüestions de caire emocional, curricular, econòmica, organitzativa, sanitària i de coneixements. En primer lloc, es comenta que no es pot tornar a l’escola sense acollir les emocions que s’han derivat d’aquesta disrupció. Les relacions s’han de reprendre en un context diferent i més restrictiu, els infants s’hauran passat quasi mig any sense anar a l’escola, sense connectar amb molts dels companys i companyes…
En segon lloc, es destaca la necessitat de replantejar alguns aspectes curriculars: “Els infants i joves no poden tornar al mateix punt: a la classe magistral”. S’ha d’abordar, per tant, el debat de quins continguts i de quines maneres d’aprendre. El diàleg entre agents de la comunitat educativa ha de ser ampli i arribar a consensos. L’educació s’hauria d’entendre com un espai de corresponsabilitat en xarxa, capaç de construir ponts i continuïtats entre el dins-escola i el fora-escola, escola i lleure, escola i llar, escola i barri. S’han de recuperar referents d’educació en el lleure, generar espais de prevenció comunitaris, etc.
En tercer lloc, s’ha de garantir el dret a l’educació en un entorn segur. El sistema necessita recursos per fer-lo: més professorat, més personal de reforç educatiu, sanitari, de neteja, emocional. S’ha d’ajudar al professorat a adaptar-se a les noves tecnologies i a aprofitar les seves oportunitats educatives i relacionals. Però també s’ha d’incrementar el suport d’especialistes de la salut pública que ajudin a les escoles a fer transicions en temps de pandèmia i post-pandèmia, i què construeixin i facin seguiment apropiat dels plans de contingència sanitaris. La veu de la comunitat educativa és clara en aquest sentit: “No ens deixeu sols en temes de seguretat sanitària”.
En definitiva, les persones convidades aposten per tornar a l’escola de manera presencial, acceptant la incertesa i el risc que suposa en els temps que corren. No obstant això, demanen la corresponsabilitat i la consciència de treball en xarxa de tots els membres de la comunitat educativa per gestionar aquest viatge de tornada en les millors condicions possibles, que permetin gestionar les emocions, el risc, la necessitat d’adaptació curricular i tots els replantejament que, com a comunitat, haurem de emprendre.