Gran afluència en una nova cita de diàleg i pensament sobre la ciutat, aquesta vegada a La Ciba, organitzada per Diàlegs a la Riba del Besòs amb FAVGRAM i ARTEMIS, on vam visionar i comentar el documental de Reyes Gallegos «Ellas en la ciudad».
Mariela Iglesias i Loli Gómez van obrir un interessant col·loqui sobre feminismes, gènere, cures, participació ciutadana, urbanisme i lluites veïnals.
Fa 50 anys que es van legalitzar les primeres associacions de veïns, i és un bon moment per fer memòria de la importància de les lluites veïnals en la construcció de la ciutat que avui tenim. Les perifèries de les grans ciutats van néixer com a barris inhòspits, sense equipaments, sense les condicions d’habitabilitat més bàsiques. I va ser precisament aquella lluita veïnal la que va construir i garantir escoles, centres de salut, espais públics, places i carrers dignificats.
El paper de les dones en totes aquestes reivindicacions va ser determinant. I, massa sovint, oblidat, ocultat, invisibilitzat.
«Ellas en la Ciudad», el documental de Reyes Gallegos, recupera precisament aquesta memòria: la de la lluita i la construcció comunitària de les dones de tres barris de Sevilla. Una mostra concreta d’un fenomen que es va repetir a moltes perifèries urbanes de les grans ciutats. La història de com es va construir —i com es va especular— i de com la unitat obrera i veïnal va saber donar resposta a la manca de planificació urbana.
És un relat valuós, un documental que recull les veus de les dones que van fer habitable la perifèria sevillana quan els plans urbans les ignoraven i els deserts d’asfalt eren el seu paisatge quotidià. A través de testimoniatges íntims i ferms, aquestes veïnes expliquen com van reclamar aigua corrent, transport, escoles, centres de salut i vida comuna: no només per a elles, sinó per a tota la ciutat.
Testimonis imprescindibles per conèixer, des de la perspectiva de gènere, el patrimoni cultural del nostre país i la transformació de les nostres ciutats en els últims 50 anys.