A poc a poc el riu Besòs va cobrant més vida. La vida pròpia de l’aigua on ja fan estada diversos tipus d’ocells i de peixos. Garses, corbs marins i blauets (Martin pescador). Només a Can Zam s’han detectat 139 vertebrats, un 80% dels quals són aus. I també es va incrementant la vida social del riu. D’aquesta manera l’espai natural o semi natural que representa el riu es barreja amb l’espai urbà per on el riu passa. Segurament el Besòs és un dels rius més urbans de Catalunya on fins i tot es pot arribar al riu en el metro de la línia 9.
El riu que molts havien donat per perdut i fins i tot s’havien escoltat veus per intentar cobrir-lo, talment com una claveguera qualsevol, ha resistit, s’ha recuperat i ara és viu.
A més amb el riu, Santa Coloma de Gramenet una de les ciutats amb més densitat de Catalunya, recupera un espai verd que va des de Montcada i Reixac fins a Sant Adrià. Un espai on milers de veïnes i veïns de tots els barris que envolten el riu poden gaudir: anant a passejar, en bicicleta, córrer, fer gimnàstica, ioga, etc. i des de fa uns dies contemplar en les parets del riu les magnífiques fotografies de Manolo Laguillo i en el mes de setembre gaudir de la festa de la Mercè, ambdues ribes del Besòs, i per tant el riu ha estat un nou espai on la descentralització de la Mercè ha permès gaudir als veïns del Bon Pastor, de Santa Coloma i d’altres barris d’una magnífica festa.
Hem de seguir amatents aquesta evolució del riu i veure si aquest nou espai, on vivim prop d’un milió de persones dels 80 barris que envolten el riu, es pot convertir en una nova centralitat de l’Àrea Metropolitana. Si durant molts anys el riu ha estat una barrera que separava els barris, les ciutats i les persones, ara que mirem de nou al riu, la gran quantitat de ponts que comuniquen les dues ribes han d’ajudar a anar creant una nova mentalitat, una nova consciència de pertànyer a un mateix territori, on l’espai Besòs pot fer augmentar una identitat més col·lectiva.
És cert que la nostra ciutat, Santa Coloma de Gramenet, té un fort sentiment de què significa sentir-se’n colomenc, i tot i ser una ciutat oberta i solidària, també és cert que no tenim consciència de pertànyer a una comarca, en aquest cas El Barcelonès i menys encara a l’Àrea Metropolitana. Potser no hem pogut o no hem sabut crear llaços de comunicació i de col·laboració amb les nostres ciutats veïnes (Sant Adrià, Badalona, Montcada i Reixac).
L’espai Besòs pot ajudar a redreçar el territori incrementant propostes, urbanístiques, d’habitatge, socials i culturals. D’aquesta forma, a poc a poc, a més de fer servir el Besòs com espai per gaudir, també pot servir per anar creant una nova identitat més comarcal que ampliï la nostra mirada.
Novembre 2018
Ferran Saro