L’aparició de la pandèmia i el confinament consegüent ens obliguen a repensar on som i cap a on anem. El nostre debat ciutadà i metropolità ha de situar-se en nous paràmetres socials i econòmics, i en els problemes que emergeixen –i emergiran- durant el desenvolupament d’aquesta crisi. Són moltes les incerteses i ningú té clar si són encertades totes les decisions que s’estan prenent. De fet, la diversitat d’actuacions preses als diferents països afectats per la nova malaltia n’és una mostra.
La complexitat dels fenòmens que acompanyen la pandèmia fa difícil la presa de decisions per part dels governs i no ajuda al control ciutadà més enllà de la part més informada –si és possible tal cosa- i conscienciada de la població. Però tots i totes ens veurem afectades per una crisi que ja és global.
Amb aquest panorama, queda clar que caldrà enfortir la ciutadania. La temptació de sotmetre’s a les directrius d’elits i presumptes experts, risc habitual en temps d’incerteses, s’ha de contrapesar amb la crítica a les possibles decisions que acabaran definint un context que pot ser molt maligne per a les persones més febles i vulnerables. I, atesa la globalitat de la crisi, també cal fer-ho mirant més enllà del context més immediat.
Us presentem dos articles que poden ajudar a la reflexió sobre les problemàtiques que es presenten, i de moltes més que es presentaran. Segur que hi trobareu elements de discussió. El primer és del conegut historiador Yuval Noah Harari, que s’ha fet quotidià en molts mitjans del país. El segon és del filòsof i sociòleg Slavoj Žižek, que també està publicant articles i participant en debats sobre la pandèmia i les seves conseqüències.
Harari, Y. (5 d’abril de 2020). El mundo después del coronavirus. Recuperat de lavanguardia.com
Slavoj Ž. (7 d’abril de 2020) La barbàrie con rostro humano. conversacionsobrehistoria.info
Aragó, J.R, (abril de 2020) Es parla de resiliència
Boichat, G. (26 de març de 2020) Entrevista a Joan Benach www.elcritic.cat
Comissió organtizadora Diàlegs a la Riba del Besòs